Aquí i ara només lletres...

divendres, 3 de juny de 2016

L'ésser...i el nirvana



La cultura impressiona així, tenir-la al davant, mirar-la als ulls i pensar...Quant sap més que jo?

Quan és de més sàvia que jo...?

La inspiració d’aspirar a una certa saviesa en aquesta vida que hi som, estimula molt.

M’apassiona “el repte” d’esbrinar-te, des d'una transparència "acordada", però encara més el camí fins allà, sóc viatgera...

Confesso admiració expectant, saber més de tu pels teus silencis, pels mots que tries en fer un tuit i expressar una idea que projecta un desig...

Saber més “implica” dedicar-hi un temps perquè et coneguin. Qui escriurà la teva biografia? La referència on s'emmirallin d'altres...

Qui romandrà a la memòria del temps la teva vida, les teves obres, el teu llegat, les teves virtuts, les lliçons que has aprés... le veu del teu verb enregistrada?

Una certesa, per voler saber més s’ha de desitjar el saber, desitjar la vida de l’ésser subjecte d’aquest trenca closques que esdevé el coneixement d’ algú.

Ets preciosa! Bella com l’amor que hi ha en tu al coneixement, brillant com les habilitats discretes que entrenes dia a dia, genuïna d’un tarannà singular com ningú altre...

I això només és l’ epidermis d’un articulat ben ferm en conviccions , després d’un subtil filtre d’allò excel·lent de la teva personalitat més íntima...en el fons del fosc...allà on regna la claredat, està la teva harmonia amb tu mateixa, sense les contradiccions exteriors amb les que has de lidiar dia sí, dia no...

T’imagino amb els ulls tancats essent la música que escoltes, d’una sensibilitat extrema. Fer-ho llavors amb tu, deu ser el nirvana...

Ets preciós! Com l’esperit d’un pensament que ensopega i s’aixeca, xoca amb un mur i busca un altre camí per passar a l’altre costat...Deus tenir  unes quantes receptes, segur que sí.

Estimo a l’esperit, tant com la joia única i especial que ets. Inigualable.


Doncs sí, en vull saber més...