Aquí i ara només lletres...

dimarts, 29 de novembre de 2016

Deseabilidad...


Esta noche...La naturaleza de Una pasión inconfesable. Te deseo!! 

Sé que no vendràs y sin embargo siempre, siempre te espero...Ojalá pudiera saber qué estás pensando ahora... Ojala supiera qué pensarás mañana cuando hablemos...Sí, mañana deseo escuchar tu voz me enamora.

Te espera mi desnudez excitada, la piel que desea tus besos locos de amor…el roce de tus cabellos de fuego...Esa deseabilidad latente…

Es la acción de desearte, de pensar intensamente en ti y que de repente te pongas a pensar en mi de una forma muy, muy especial…Estoy convencida de que a veces lo consigo…y creo que entonces, tú te abstraes a tu mundo interior dónde nadie te ve, ni te juzga, ni te presiona, es como ese paraíso que has creado dentro de tu pensamiento al que vas cuando tienes ganas de estar conmigo, cuando deseas imaginarte mi voz, envolverte de mi singularidad diferencial, sentir la fuerza de mi respiración, y ansías esa lengua en la que nos entendemos como si se tratase de un idioma propio, el placer de su entonación con el calor de todo este sentimiento que está guardado en “la nube” siempre para ti…

Hoy estoy pensando que deseo besarte, tengo muchas ganas de verte a solas…de hacer el amor contigo y dejar que pase el tiempo…Ya no quiero hablar de otras cosas, sólo amar…

Claro que hay silencios, espacios vacios en los que no hay letras, ni contacto, a veces me entretengo con cosas que hay que poner en orden, otras, sencillamente necesito experimentar por mi misma otras sensaciones para volver a ti cargada con más y más pasión que regalarte ¿Cómo voy a darte lo mejor de mí, si no vivo lo mejor para mi…? La vida está en mí y cada día me cuenta una historia diferente…

Te amo desde que te conozco, eso ya lo sabes, y  ni el tiempo, ni “las distancias” espaciales, cortas, largas, o conceptuales… me arrebataran jamás...

Tendríamos que quedar en serio un día y experimentar ¿No crees? No sé que me excita más si la idea de conocerte en esa intimidad anhelada o la de estar en tus pensamientos mientras me lees…


Estás pensando en mi? :-) 

diumenge, 20 de novembre de 2016

chaque nuit, plus et plus...

                        Si nous tenons, nous pouvons

Suivons...?


Aujourd'hui c'est un de ces jours que j'aime de se baigner

Je désire ton eau chaude...mais,  dans une plus grande baignoire 

J'ai froid et pense à toi...

Et toi? 

Cette nuit Chuchoteras mon nom...

dissabte, 19 de novembre de 2016

Potser l'amor és això....


Res del que et digui avui pot descriure el què sento per tu...però  m’arrisco i t’escric, a veure què et fa sentir...

Al llarg dels anys l’amor s’integra en l’estructura mental, es converteix en l’amant invisible i silenciós de la pell.

Quan penso que ets amb mi, en la meva realitat existeixes, vas a mi...

Quan et somnio a les nits, humida i fervent, no puc aturar la passió ...

Quan sé de tu, el mínim possible, és un tresor que em batega el cor...

Va haver un temps ...pensava que t’havia perdut, el buit era massa inescrutable i a la fi ho vaig entendre, l’amor no es pot mesura, ni quantificar, ni lligar, va i torna, se’n fa i desfà, però sempre, sempre queda l’essència del que és si saps trobar l’origen. És el que he aprés amb tu i només m’ha passat un cop.

Quan projecto el futur, sé que depèn de mi, del que realment vull de tu, del meu desig ...
Quan contemplo l’entorn ja no ho tinc tant clar, és un factor de risc, d’ingerències inoportunes que ens envolten constantment...

Quan imagino la claredat d’aquest sentir-te, temo que les llums del dia a dia esmolin les ombres que l’amant que hi ha en mi necessita per desenvolupar tota la seva sensible exclusivitat centrada en tu.

Quan dibuixo l’esborrany de l’esfera allà on em vull ficar amb tu i que s’aturi el món si vol, em falten dades per calcular el gruix lleuger, però indestructible que ens separi del soroll ordinari. Ho has de saber, si em que vols, no deixaré entrar res que no siguem tu i jo, necessito aquest espai íntim compartit per conèixer el teu ésser en profunditat.

Quan camino en la solitud dels meus pensaments sobre tu, la lletra petita agafa volada, marca el pas d’un destí  somniat,  el teu cos com la prova de vida que existeixes, palpable, sensible, dialogant, una creativitat morfològica de significants ...

Només sé que t’estimo i encara no sé per què, potser l’amor és això, el que sento per tu, sense que tu tinguis a veure...


dissabte, 5 de novembre de 2016

...Va de lletres




Aquesta nit vull besar les lletres que has escrit...això només t'ho puc dir aquí.

Potser no és cap tractat, però si podria ser un breu assaig, escrit amb rigor i fonaments intentant sintetitzar una posició...i quin és l'espai que hauries de tornar a seduir...

Dedueixo que és ben viu el teu desig de prendre la paraula i compartir pensaments.

Trobo a faltar una iconografia més estimulant, potser hi haurà un propera vegada, potser voldràs sorprendre'm de nou...

Res em fa més feliç que saber més de tu, a través de les lletres que tries per llençar un missatge.

Segueix, segueix i no t'aturis....