Aquí i ara només lletres...

dijous, 25 d’agost de 2016

Desvirtualizarte...o Desalinizarte para Beber de ti

Aura marina...
Los ecos del amor rebotan de pantalla en pantalla digital, lo invaden todo con su intención disfrazada de poema virtual...Y llegan a su destino ;) 

Seguro que hoy has imaginado de cuantas formas distintas he deseado besarte ...,

Ahora...Deseo estar ahí contigo y leer con tus labios mis letras de anoche otra vez.

Deseo relamer las palabras dulces que habrás pensado, echarme sobre su léxico amante hasta salir el sol...

Deseo respirar tu silencio, sentirte, y llenarte de mi enérgico aliento, fluyente y poderoso magma ardiente para solidificar tus defensas…

Deseo acariciar el sueño que me ronda al atardecer en esas horas calladas de sensibilidad extrema, de estar a solas pensando en ti…

Lo Deseo todo, no solo un pedazo….

Deseo tu creatividad ... Me complace mucho más verte construir lo nuevo que encajar los codazos que te apartan de tus sueños…

Deseo verte feliz, orgullosa de la persona que eres…Tú me inspiras, especialmente en los momentos más complejos y difíciles para ti…aunque creo que no es el caso en estos momentos.

Mi deseo también te acompañará en cada trinchera en la que te recojas hacia dentro para protegerte de la intemperie caótica…que ronda en todo los cuarteles del pueblo 

Deseo ese instante de calma en "nosotras" para poder amarte tal como eres...sin prisas, sin marcos de referencia, al natural...

Y sí, deseo devorarte hasta la extenuación…insaciable…eterna en mí, el día y la noche por delante....

Beber tu agua caliente y dejar que pasen las horas...hasta que te duermas 

Esta noche deseo arroparte con el universo de todas las letras que he escrito ahí fuera para ti, no hacia falta una mención explícita...pienso en ti cuando las escribo y en si sabrás apreciar su valor desde una lectura más íntima...

Siempre voy a estar aquí y cada vez te amaré aún más ;) 


dimecres, 24 d’agost de 2016

Nua cavalca l'amor cap al seu amant





Ja saps qui sóc, què faig i com aconsegueixo allò que vull...
Són reptes relativament factibles

El teu amor és el repte inabastable, aquell que s'explora amb creativa perseverança per satisfer-lo cada dia i no s'acaba mai...

Potser les meves lletres no són visuals cada nit, però tu ets amb mi sempre...Te pienso mucho más que te escribo, y pensarte es aún mejor ... Perquè vaig nua i lleugera

El món està molt agitat allà fora...masses fronts oberts per reconstruir valors, dignitat, drets, i esperança...A vegades vull pensar només en mi i oblidar que hi han els altres, els seus conflictes, patiments i decadències...

Necessito viure en el meu propi ecosistema per retrobar-me amb les coses senzilles i boniques, amb la originalitat del ser,  una autenticitat natural de paràmetres identificables, vertaders, fiables..i.així és com després puc tornar-hi al món.

Saps perfectament que t'estimo sense cap límit, ni condicionant, sóc irreverentment teva,  tu fas la teva vida i jo que m'alegro que la gaudeixis plenament essent tu mateix amb pau i equilibri. Et desitjo tots els èxits i la joia del goig...Si em vols al costat per ajudar-te en el que sigui hi seré si m'ho demanes..i res del que faci i passi canviarà res per aquest fet. La teva felicitat m'importa molt, però l'has de decidir tu com la vols viure i quins actius hi juguen per fer-la rica, diversa i sostenible al llarg dels anys...Ens fent grans d'edat, però l'amor no és fa vell si no cada instant més imbatible, s'adapta, evoluciona i encara és més rebel d'intencions...

Sí, és un amor singular, bé no et sé estimar d'una altra manera.

Confesso que en dies com aquest... m'agradaria poder besar la idea del'amor que sento per tu, i fer-la física, carnal, humanament present dins l'espai d'un temps a soles amb tu...

És el que té ser un animal socialitzat...a vegades la fera s'aixeca, i té ganes de mossegar ben fort al seu subjecte de desig ...els llavis, el coll i anar baixant fins assaborír-ho tot absolutament tot...

Tinc por que un dia em diguis que em vols així...No sé si podré aturar la bèstia i et devori famolenca de desig ... El risc pot ser letal ;)

Ara penso el teu nom com un ressò profund

T'estimo rebel

dilluns, 22 d’agost de 2016

Notes d'una intimitat profunda...


Travessa l'espai i el temps i vine a sentir les meves notes ardents...;) 

L’ànima et desitja, la pell t’espera amb l’excitació de qui per primer cop reconeix l’essència sublim d’un amor autènticament pur...Aquí hi és, aquí estoy...

És així com et sento...com una nota d'una música ardent que va per dins...Deu ser així, des de la distància, que és possible, sinó et cremaria amb la meva fe ardent en tu.

El gin tònic glaçat de fa uns instants, ara es desfà lentament en imaginar unes lletres que no aconsegueixo escriure, notes d’una intimitat profunda...

Travessa la foscor de la nit, el temps etern d’una recerca persistent, infatigable...

Travessa l’humit flux amb l’escalf del teu discret lideratge, determinat d’excel·lències tangibles com l’amant insaciable...

Mira’m, amb l’iris seductor del teu esperit ric en silencis. Anhelo el cor callat que l’impulsa...Sé que és allà, perquè quan em mires sempre somrius, sense dir res més...Estimo el teu to sempre rigorosament amable...

Comparteix amb mi aquest instant tan teu! 

El que donaria per sentir la música dels teus llavis pronunciant les paraules del què estàs pensant....!

Travessa el límit, aquesta línia imaginaria que a vegades t’atura. Et vull tota de cop sense mesures...La teva fermesa lliurada en mi, el xoc vital d’energies que s’atreuen, la incertesa d’una improvisació neguitosa, la gosadia del teu atreviment, la sorpresa de les teves fantasies. Ho vull tot...

Em rebel·lo, l’actitud és ben decidida i una mena de crida fonda et repte temptadora... Explora’m quan em trobis de nou i fes el camí segura perquè allà on no hi hagi llum, el meu amor verdader, t’acompanyarà sempre amb el fogós calor d'aquestes lletres, avui quelcom més sonores...

Travessa’m amb la delicadesa del primer despertar juntes i com si fos l’última nit que em xiuxiuegessis que m’estimes...

Travessa’m perquè pugui sentir que ja sóc teva, nua i diluïda en el teu foc poderós

Sí, això ho vaig pensar ahir...Es pot canviar el destí, sí, només tu ho pots fer.

Travessa’m...

diumenge, 21 d’agost de 2016

El chispazo…


¿Recuerdas lo que se siente? ;) 

2 miliamperios de corriente eléctrica es lo que ocurre cuando te veo…El verdadero elixir del amor...

Lo han estudiado…en el Instituto de Tecnología de California. Allí donde tod@ surfista quiere ir para lanzarse a por las olas, aún sabiendo que hay tiburones a la vista…Todo tiene su riesgo, el mío es personal, el tuyo se verá…

Así que eres mi “Chispazo” Una transferencia de estimulación transcraneal de corriente directa hacia ti…Parece muy técnico, es que el nuestro es un organismo cuidadoso y exigente, elige con precisión kantiana…

Te observo y percibo tu fuerza, me atrae la chispa de tu vida…esa estrella en la que te desenvuelves, tus ritmos, tus rituales, tus llamaradas de intensidad controlada y ese tipo de cosas…


Eres mi corriente de transmisión, la espina dorsal de un mundo nuevo cada vez que te veo que sé de ti, o que me llegan los ecos de tus pensamientos… Una energía densa de mensajes implícitos, conocimientos, saberes sobre ti…Una vía láctea en medio de un universo de agujeros negros…

Tu brillas en el firmamento, por eso puedo verte, por eso te distingo del resto...

No te detengas ante nadie y sigue brillando, tu me inspiras, estés donde estés y con quienes estés, porque yo sé quien eres y eso es lo que importa.

Te quiero