Aquí i ara només lletres...

diumenge, 28 d’abril de 2013

Burkes...de silencis decebedors

Objectes o subjectes polítics?
Els fets: Són una pila que al final acabaran omplint el parc de la Ciutadella sencer, a aquest ritme...

Posem per cas, la negativa de tot el Parlament català, un parlament democràtic, d'aprovar la proposta de llei per abolir el Burka que ha presentat Ciutadans és molt més que decebedora. És un fet escandalós. Tenim la proposició de Ciutadans i està feta amb el cinisme escrupolós que els caracteritza, com per poder ser signada...

Però, com sempre s’ha anat a lo fàcil. Negar el pressupòsit de populisme, cosa que s’entén, però amb aquesta excusa, ni tan sols s’ha fet l’esforç d’un aprofundiment del tema...Cap comissió d’estudi, cap oferiment de partits per encapçalar-la...Potser la por és que al final, i gràcies a la senyora que ho va proposar, la cambra es definís per una vegada, en quelcom que es sortia de l’agenda...i de pas, ens afecti directament a les dones...On éreu les demés? Ni veu ni vot...

Aquesta també me l’han explicat un munt de vegades, ara no toca, ara no és el moment enmig d’aquesta crisi econòmica, etc,etc. Però, la veritat és que es van “aparcant” temes i mai se sap quan es reprendran allà a l’espera. Imagino que a la cambra catalana deu haver un calaix com una sala immensa amb aquesta mena de proposicions...

Al cap i a la fi, tampoc és un problema “autòcton”... alguns deuen pensar, com sempre se’ls sent dir “Que cada palo aguante su vela...” o que portar Burka és com posar-se un “casc de moto”, o un de guàrdia civil...No? Els exemples com els personatges... estan totalment fora de lloc. Són aquestes les veus que ara parlaran en nom de la llibertat de les dones...?

Focalitzar el tema en l’essència del que significa el Burka, és justament el que ha passat al voltant d’aquesta qüestió, parlamentaria. Elles, les altres dones dels partits polítics, dic jo que tenen un pensament per sí mateixes...s’han quedat sense veu i davant les que estem fora, sense autoritat moral que les justifiqui amb el seu submís silenci...Ja sabem que anem tots i totes molt ocupades en les nostres pròpies agendes personals...Reaccionem!!

Una qüestió d’ordre, per sobre de respectar la llibertat religiosa està la humana, el respecte per la dignitat individual, crec que va primer o Tampoc? L'obligació de l'ús del burka  vulnera  l'essència mateixa que va inspirar la carta dels Drets Humans, si no m’equivoco...

I parlant de religió...Que jo sàpiga, el cristianisme en els seus orígens...es sustentava en el principi d’igualtat de tots els homes i dones de la terra, ni esclaus/es ni encadenats/es a cap dogma de governs opressors....o al menys, així ho diuen, ja no els textos sagrats, sinó les llegendes de llavors...I jo que sí em considero una demòcrata a qui haig d’escoltar és a la ciutadania...Em sembla del tot incoherent convocar a manifestacions a la gent, i més a les dones...quan hi ha temes de naturalesa jurídica tan bàsics que es passen de puntetes...Comencem a estar ben fartes d’aquesta insòlita manipulació...I aquest tema només és la punta del Iceberg...de molts més.

L’Islam si hi ha una tret que el caracteritzi com cap altre, és la seva obsessió pel domini femení sota els criteris d’un fort patriarcat, masclista, misogin i conservador que bloqueja tota possibilitat d’apoderament de la dona sobre el seu propi cos i la seva persona. Amb aquesta mena d’imposicions és coacciona la llibertat individual de les dones...

És aquesta la religió que hem de respectar, culturalment parlant, com a referents del món civilitzat, nosaltres, els demòcrates? Així construirem l’Europa que ara no sap on va...? És aquesta la matriu social, ètica, moral, filosòfica...que ens justifica, consentir una injustícia en nom d’un fals equilibri respectuós amb els poderosos..?

Des de la posició de “Respectants”, per no definir-se...contraris a una religió que sotmet les dones? Una religió que atempta contra la dignitat de les dones? que les considera poc més que animals...? Potser és que tenim “atrofiat” l’Instin d’interpretació legislatiu...

Fa segles que sabem que no és un tema religiós, sinó que el burka té a veure amb la cultura d'un fanatisme “minoritari” (d’homes) fonamentada en valors de domini i menyspreu de les dones a les quals considera inferiors, objectes, i pel que estem veiem, les anul·len tot el que podem com a subjectes polítics...

Si fos parlamentaria, en aquesta cambra, avui no estaria incòmoda per la situació, estaria preocupada pel meu futur...pensant... Quina votació vindrà després, envers una qüestió relacionada amb les dones, potser aquesta sí de naturalesa autòctona?

Falta molt poc perquè acabem com la cambra de Roma…? Mira-te-la ara, després de segles d’haver estat un referent de civilització avançada...?

Burka, no és un mot simpàtic, ni una disfressa per a un ball, és l’exercici d’un poder no democràtic d’ocultació de la diferència, la bellesa de les dones que ha de poder gaudir de llibertat per desenvolupar-se en plena igualtat de drets, sense imposicions (fanàtiques) de cap tipus.

divendres, 26 d’abril de 2013

Moves your mind


Los colores de la primavera, pinceladas de creatividad, mover el pensamiento, oxigenar la mente...

Bueno y todo esto... ¿Para qué? Because I have a dream....

Cuando escribo en mi teclado imagino que cada letra es de un color y al final del día, mis manos se convierten en una paleta de sueños, ilusiones, proyectos y una intensa emoción.

Creo que ha llegado la hora de juntar todas esas letras y construir un sueño. Dicen que sólo aquell@s que son capaces de imaginar el futuro lo alcanzan de verdad, aunque nunca es exactamente como lo habían pensado, pero es posible.

Y como la artista que plasma su pasión en la obra que está creando, tienes que mojarte de color, sentir esa sensación fresca y tangible de que depende de ti...Cuanto mayor es la soltura, la flexibilidad y el pensar en que estás haciendo exactamente lo que te apetece hacer más posibilidades tienes de que el resultado sea muy parecido a lo que estabas buscando, pensando...

Quizás la sociedad en su conjunto, la democracia, la política y la cultura en general provista de conocimiento y ganas de experimentar, necesita esa libertad de movimiento, esa tangibilidad  mental....para comprender mejor cómo es el estado de las cosas...y el siempre caprichoso atrevimiento de estar y hacer lo que más nos gusta y nos apasiona: construir paisajes, nuevas realidades, dibujar sonrisas en los rostros que ahora se han quedado sin color, conquistar escenarios inimaginables, disfrutar de la vida y sus pequeños detalles y más y más...

Las formas sencillas en el arte, nos anuncian una revelación, quizás no hay que complicarse tanto para resolver esos problemas que parecen tan difíciles. Hasta es probable que con prestar mayor atención, como lo hace la artista que observa enamorada la vida que sucede ante ella...captaríamos las respuestas que hay que dar para seguir avanzando....y superar todos los obstáculos. "Los problemas no existen, se resuelven..." 

Pero este lienzo es especial, la combinación de color, textura y trazo debe gobernarse con maestría, no vaya a ser que al final las diminutas imperfecciones de esta obra inacabada nos abduzca.

No es sólo mover la mente, nos tenemos que mover nosotr@s también. El lienzo espera nuestra mente/paleta de colores... 



dilluns, 15 d’abril de 2013

Feminitat



Front una opulència de tarannàs masculins Què se n’ha fet de la feminitat  en un món paupèrrim d’una masculinitat sagnant ...?

És pràcticament en tot el que es diu i com es va desgranant en les formes... que sembla dictat per un “alter ego” o potser és l’ombra d’aquesta fricció  “Ànima-Animus” on finalment  guanya el tarannà “masculí singular...”

La veritat és que aquesta opulència esgota. Tot el que diuen els anomenats “grans homes” eterns governants, banquers deshumanitzats, polítics vitalicis, mega periodistes egòlatres, elefants monàrquics, presumptes tribunals, falsos filòsofs, o empresaris omnipresents, i tots els que estan en aquests moments com ordinàriament es coneix, “removent el paller”. En el fons, és només la versió adulterada d’una realitat molt més àmplia i diversa que la seva estricta visió del món...

La gent no hi confia en aquests senyors, i molt menys en les senyores que els hi fan el joc, amb les mateixes paraules obstruïdes d’una fonètica masclista que ofèn. Amb les més que gastades mencions d’autors (tots homes), o en una sintaxi estructural que no llueix el pedigrí d’un pensament genuïnament femení. No és gens inspirador...soportar una lectura de lletres amb aquest perfum a egocentrisme androcèntric que trenca l’alè i asfíxia...

No, ja n’hi ha prou!  Així no, lideratges masculins ja en tenim una bona “colla” per avaluar i fins ara Què hem aconseguit?  Res de nou... Una vaselina d’ambició sense fre, uns hipotètics drets de figurants adquirits... i ja se sap amb aquesta “postura” no és gens difícil endevinar quina serà la relació de poder...

La polarització, no de dues forces, sinó de dos mons ben diferents segons et toqui viure a un cantó o a l’altre del límit...del llindar de la realització personal, professional, social, espiritual... Què sé jo! Perquè més enllà d’aquest marge, ara per ara torna a instal·lar-se la penombra.

Per això, reivindico d’una vegada la feminitat, però no l’artificial, com un hipòcrita intent d’última hora de sumar-se a un discurs del que s’havia fugit com si fos còlera...

Feminitat no vol dir cap de les etiquetes “florero” que sempre posen (ells) a les dones intel·ligents, responsables, compromeses amb el seu país, fermes de convicció quan volen optar a liderar una idea.

Sí, al cap i a la fi, governar és tenir una idea aproximada d’on és vol anar Oi? La diferència rau en que primer, als teus, i després al teu poble li agradi més la teva idea, que la dels altres i en aquests moments, anem escassos d’idees...Les que hi ha, són velles, són reloaded de batalles pendents, sembla que hi ha pocs esperits inventors entre els nostres honorables...La genialitat és un do de la natura, però estic segura que es pot educar amb coneixement i canvi de xip cultural...

Feminitat...Que lleuger que sona!  Quina frescor més enriquidora!  Aquesta sí és la parella de ball que tothom voldria encara que fos inexperta en la dansa dels 100 dies...

La feminitat, no és pas autoritat superba, com qui imparteix doctrina quan afila la seva ploma o pretén donar lliçons...No és aquest el to de la paraula...ni la persona verbal.  Si una pateix les conseqüències de les seves pròpies opinions, no es pot pas parlar en tercera persona com qui ho analitza en la fredor de la distància, com si en el fons fos forçat, com deia fa uns dies... La melodia continua sonant artificial, poc creïble...No sembla pas que sortir de les entranyes humanes, sinó d’una mena de tecnicisme analític d’una ment extremadament calculadora...

Feminitat, és demostrar als necis, que hi ha alternativa a la seva manera de dirigir les regnes d’un animal desbocat...que comet perjudicis capitals. Aquest sistema apuntalat amb el paradigma dels diners...És demostrar que tens un model propi, com cap altre fins ara conegut...No és un estàndard, ni un plagi, ni cap recull del que han dit els clàssics- segurament tot homes- ni una idea que t’ha suggerit un altre... O l’encertes i de veritat innoves o segueixes essent una més... d’una pila.

Feminitat, és fer-ho tu, no pas que t’ho facin, tu penses, tu escrius, tu te la jugues, tu et mulles, tu parles, com qui diu...Tu llegeixes les cartes, els missatges i respons a títol nominatiu...Aquest particular, per mandra o maca de temps no li pots delegar a ningú...

Feminitat, és la gràcia de saber deixar-se aconsellar essencialment pels teus propis instints, vivències, coneixements de causa...No és pas un copy & paste de cites celebres de tòpics, de frases fetes...Hay otros referencias, otros mundos y están ahí fuera, en otra memòria històrica, en otras miradas...de Feminitat.

Per què per una vegada no som més transgressores i fem RT d’altres veus femenines? Si no les trobes, seria molt digne per la teva part fer l’esforç de buscar-les, per nombrar-les,  No creus? Com a primera regla per fer tangible amb els gestos que vas de veritat en la defensa de la feminitat. 

Feminitat, és parlar des de l’estomac perquè s’entenguin els matisos, però amb la correcció diplomàtica que ens dona aquest sisè sentit per saber com dir cada cosa en el seu moment precís. Com dirien les velles sàvies, caràcter més que no pas geni...

Feminitat, també és l’art de la dialèctica per convèncer a l’adversari/l’enemic i seure’l en una taula per parar-li els peus i que deixi de fer mal. Potser és consciència, potser és una habilitat poc explorada...

A vegades em pregunto... Per què he de creure’t, món... ? Què hi ha de feminitat en tu, món a aquestes alçades que em pugui inspirar per sentir el seu reflex com si fos jo mateixa...?

L’hora greu... Portem mil anys d’hores orfes, perdudes amb una governança masclista que ha passat de generació en generació sense que la “feminitat” hagi tingut cap oportunitat per expressar la seva “idea global”. Han estat poques les feminitats humanistes que han arribat al nivell més alt del poder per demostrar que es pot dirigir un país, un món radicalment diferent....Ara, la oportunitat la tens a la teva teulada, puja, mira els estels, cerca la claredat d’una nit de primavera amb un cel net, lliure i refuta en els teus endins...

Ets o no una feminitat? Caldrà practicar amb l’exemple perquè les demés s’ho creguin...Doncs molt em temo que serà la seva mirada, el tribunal més exigent per aprovar l’autenticitat o no d’aquest sentir compartit.






dissabte, 6 d’abril de 2013

Time after time...



Estirar el tiempo, tirar de los ratos sueltos, alargar las horas sin perder de vista ni una…, vivir cada instante como si fuera una historia interminable…Esto no tiene nada de “mágico” yo diría que es absolutamente terrenal…

El tiempo es valioso, bien gestionado te fortalece en estados de crisis, si consigues moverte con habilidad entre sus márgenes.

El día, la noche, durante la semana, al medio día, un sábado por la mañana, un domingo por la noche… Los minutos discurren sin cesar cargados de pensamientos.  La vida continúa después de un tiempo, pero hay cosas que nunca cambian, y otras que lo cambian todo…

También existe un tiempo para cada cosa, ahora es distinto de hace tiempo…Las experiencias nos marcan, nos orientan, nos hacen  madurar, nos enseñan el camino que antes no podíamos ver…o nos resistíamos a tomar…

Pero al final de todo este tiempo, la vida sigue siendo lo importante, la propia, la de aquellos a los que amas, aquellos en los que crees, en los piensas y que van contigo más allá del tiempo…

Regalar tiempo, es hermoso, compartirlo de forma consciente porqué ese día decidiste que lo deseabas hacer y encontraste el lugar, y una razón igualmente especial para hacerlo. 

A veces, nos lamentamos en ese “me gustaría…” como si quedase algo en el tintero que no dio tiempo a escribir, decir, explicar…y generoso como es a su paso, nos lo devuelve sin que nos demos cuenta, en una serie de coincidencias.

Por eso, espacio y tiempo se entienden bien, conviven en una correlación de circunstancias que les unen sin traspasar sus zonas de competencia. Ambos comprenden bien el rol que le corresponde a cada uno en la maravillosa sorpresa de una escena casual…única e irrepetible...

Pero quién marca lo que es pasado, presente y lo que aún está por llegar es el tiempo, y esto lo supedita todo. Interviene en las decisiones que tenemos que tomar para un futuro, nos ayuda a comprender cuando echamos la vista atrás y rebobinamos la historia, y nos contextualiza en el aquí y ahora para tener el valor de reconocernos, en la distancia de un silencio…

Al tiempo lo puedes sentir desde lejos, o un poco más cerca, mientras estás entretenida en tus cosas, aunque no le hables, lo sientes por todas partes...

Desde un punto de vista platónico, al fin y al cabo es una “idea” ¿No? Es el amante perfecto porque no puedes poseerlo, imposible, se te escapa sólo de pensarlo… y ningún rato que pasas con él se parece a otro.  Sigiloso entre las horas…te va atrapando y cuando crees que ya le conoces, desaparece sin dejar rastro. La única idea no tangible, pero si perceptible que me recuerda al tiempo es el viento…como la esencia de un perfume que jamás olvidas…

Tiempo, después de un tiempo…