Aquí i ara només lletres...

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Barcelona Desing. Expressivitat Creativa en versió original

Les cadires de l'Oscar Tusquets...han fet la volta al món. Aquest artista format a La Llotja, és un dels millors exponents de la creativitat catalana El seu talent humà ens ha inspirat a tots els apassionats del disseny...

La seva obra es comercialitza globalment. El BD inicia els seus Design Stories amb aquest fantàstic vídeo sobre la cadira Gaulino. És una senzilla cadira, però el seu procés de creació és com un "conte" màgic....Del no res, es va gestant la idea, i d'aquí la creació d'una obra elegant, distingida, de textura suau al tacte...Una cadira per passar-hi les hores...O sigui que ja sabeu, si us agrada el disseny del 17 al 21 d'Octubre Barcelona Desing Festival us espera...

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Tecnologies Intel·ligents. Negocis Emergents

Us resulten familiars aquestes paraules, Info, nano, bio, geno, neuro, etc... ? Doncs a moltes d’elles i les seves diferents combinacions, ens trobem els conceptes emergents en el desenvolupament de nous productes, serveis i negocis.

Parlem sobre el futur que és el que a mi, com a  la resta d’emprenedores i emprenedors, ens interessa per sortir de la crisi...

La tecnologia és l’instrument, és l’eina que ens pot ajudar per avançar i reprendre el lideratge en el mercat global. Si però, Com? On és el negoci?. Citaré algunes opcions. En l’utilització de les xarxes socials per a l'intercanvi de coneixement i innovació oberta (crowdsourcing i social mapping); en els sistemes avançats de detelepresència; en l’aplicació d'universos virtuals 3D en els negocis; en l’explotació comercial de geosistemas amb Google Earth; en els sistemes de telecomunicació basats en polsos de llum (FSO); en la anomenada realitat augmentada; on en coses tan bàsiques com la fabricació personal facilitada per impressores 3D de baix cost, entre d’altres...

Però cal pensar. Cadascú ha de fer l’esforç d’imaginar com aquestes eines podem millorar el seu negoci actual o impulsar d’altres de nova creació. Posem alguns exemples.

#Cas1. El sistema de telepresència és un excel·lent mètode per estalviar temps i diners. Aquest joia d’última generació TIC és ideal per comunicar-se amb altres persones i grups en temps real amb una tecnologia virtual extraordinària que permet treballar online amb documents compartits, i una diversitat de recursos multimedia de gran qualitat. I per entendre millor com funciona sobre la pràctica i la dimensió de les seves potencialitats, la podem associar a altres tipus de conceptes també emergents, com la filosofia dels usos socials del temps. A casa nostra, tenim una referència que cal posar en valor, l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona.

Les empreses que disposen d’una gran capacitat per desenvolupar aquesta tecnologia són Cisco, LifeSize, i Innovatecno entre les més destacades.


#Cas 2. Geosistemes amb Google Earth. El comerç electrònic està en fase d’expansió i més ara en aquests moments de crisi. Les empreses volen exportar els seus productes i serveis arreu del món. Amb aquest sistema de localització es pot explorar el món de forma oberta i ràpida. És com tenir un Atles Virtual però amb moltes més possibilitats.


Amb Google Earth es pot literalment “volar” pel globus terraqüi i aterrar on vulguis, encara que no existeixi aeroport...ja no hi ha límits. A través d’aquesta accesibilitat podràs explorar llocs llunyans en els quals sempre has desitjat estar i veure què aspecte tenen. Hi han empreses que gràcies a aquest sistema estan accedint a fonts d’informació i coneixement més fiables d’una manera molt més eficaç i àgil per realitzar els seus estudis de mercat o bé identificar zones comercials, zones turístiques, etc. Si vols conèixer totes les oportunitats d’aquest sistema aquí tens un enllaç que et pot ser d’utilitat.


#Cas 3. Aplicació d'universos virtuals 3D en els negocis En l'actualitat les imatges digitals i les visualitzacions 3D s'han convertit en eines fonamentals per a la comunicació, tant en el procés de disseny, com en el de vendes i màrqueting. Gràcies a les últimes tècniques de representació virtual, la infografia es presenta com una eina perfecta per a la simulació de futurs projectes, execució de role playings i altres utilitats. A Catalunya, la Universitat Politècnica està desenvolupant uns sistemes de programació en 3d de gran qualitat i força competitius que és del tot imprescindible conèixer UPC. D’altra banda, hi ha empreses especialitzades en aquest tipus de tecnologia. Com ara Mega-software, o 3dcpr entre d’altres.

I per acabar, unes quantes cites sobre tecnologia dels principals Gdi's: genis de l'ingeni

L’innovació és el que distingueix a un líder d’un seguidor.” Steve Jobs

 “Copia, Modifica y Pega...” Marc Almeida (un jove revelació)

“La física és el sistema operatiu de l’Univers” Steve R Garman

“L’imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat, mentre que l’imaginació no” Albert Einstein


“Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo...”Benjamin Franklin.


dissabte, 8 d’octubre de 2011

L’Equitat, el valor eix per abordar la crisi.

Cada gra de sorra fa la terra...

Els valors que defineixen l’Equitat són , Igualtat, Justícia, Moderació, Equanimitat.


Cada gra de sorra és important i tots compten per igual...

Sincerament, i després de donar-li un parell de voltes he arribat a la conclusió que ens en sortirem de la crisi si aconseguim que el valor eix, primordial que s’apliqui tant en les polítiques d’ajustament social, com en les polítiques de reactivació econòmica és l’Equitat. I per què? En essència, perquè és el més raonable, el més just pels quatre estaments de la nostra societat, persones, organitzcions, institucions, i empreses. I d’altra banda, perquè és el més rendible des del punt de vista sostenible.

En les darreres setmanes n’hem tingut un allau de propostes dels diferents governs, sindicats, patronal i organitzacions polítiques per abordar la crisi, així com ara, ja en plena campanya electoral, la suma dels missatges dels candidats i candidates. Alguns exemples són prou coneguts i difosos a través dels mitjans de comunicació. L’ajustament de la despesa social, eufemisme que ha prés rostre de realitat tangible mitjançant l’expressió coneguda com “les retallades”, és una de les més esteses, que no l’única.

El paradigme de com ajustar, és a dir, de retallar despesa social per fer front al dèficit ha estat força polèmic i debatut. I en aquí la política ens ha ensenyat una lliçó que crec que val la pena assenyalar. No retallen igual conservadors que progressistes, però si que sembla que hi ha un consens en què s’ha de moderar la despesa i decidir on es retalla, ja que ha quedat palés que no és sostenible l’actual model. La qüestió de fons és que l’ajustament esdevingui “equitatiu” és a dir, que tothom prengui consciència que tots estem cridats a fer sacrificis, pel bé col·lectiu. Imagino que d’aquí, allò de predicar amb l’exemple amb l’anunci de la supressió de la paga extra de Nadal per part del Govern de la Generalitat encara que insuficient i tard, és un primer símptoma que explicar clarament que s’ha entés la necessitat de que tothom s’ajusti el cinturó i no només uns. 


Vivim temps en els que no es poden fer excepcions, perquè tot ajuda...Si amb la paga extra de Nadal del Govern s’estalvien diners que poden fer front a despesa social, ben fet, però no ens quedem aquí. Revisem l’innecessari, el que és prescindible i decidim. No se li pot demanar esforços només a una part de la població, a uns sectors i a d’altres no, és per això que reivindico l’Equitat en el plantejament, els sacrificis s’han de ponderar amb objectivitat, però sense perdre la sensibilitat. 


Fins i tot, a twitter va sortir un hashtags #retalladespossibles que recollia aquest mateix esperit de reivindicació. Per què uns sí i altres no? Aquí entra en joc un habilitat, la capacitat de convèncer als que mai han tingut que ajustar la caixa drasticament, perquè són els que sempre tenen recursos. A aquests grups privilegiats els hem d’apel·lar al sentit de país, a la responsabilitat solidària en moments claus per l’economia, la seva, com la de tots...Són les grans fortunes, els que viuen de les rendes, la burguesia alta, l’aristocràcia de les finances, els grans inversos, els banquers, l’empresariat de la macroeconomia etc.

En quant a les polítiques de reactivació econòmica en aquest país els diferents governs han tingut la costum d’ajuda sempre als més grans amb la creença que així és com millor s’invertia per generar ocupació, mentre que l’estímul fiscal per la creació de llocs de treball a la petita i mitjana empresa, sempre ha estat molt insuficient com per de veritat enfortir al teixit de les pymes. El cost de mantenir-se és massa alt, és desproporcionat. Ens hem ompler la boca parlant de la importància d’emprendre i de com les petites i mitjanes empreses eren un puntal de la nostra economia, però la veritat és que hi ha hagut més control impositiu que oxigen...i això comença a asfixiar. Hi ha una bateria de propostes que podrien canviar les coses i equilibrar les balances, d’aquesta forma estaríem aplicant el concepte d’equitat.

També se n’ha parlat del comerç exterior, d’exportar com si fos una cosa fàcil al nostre país i amb els mitjans i els ajuts per fer-ho realitat. Tantes ambaixades, tantes agències de comerç exterior de connexió....i Quin ha estat el resultat compartiu en anys d’inversió de pressupostos públics....? Feu els números, és una equació molt senzilla. Ha estat el govern de l’Estat el principal monopoli fent-li el joc un cop més als holdings o als trusts d’empreses més grans i especialitzades en uns sectors específics com l’energia o la banca o la comunicació, la moda... I en lloc d’obrir les possibilitats per tothom, i facilitar més recursos a les pymes i obrir més el ventall...Què és el que descobrim ara? Però en fi, mai és tard, especialment quan hi ha urgència,no? Comfiem que pel bé de tots els propers governs se’n facin al càrrec i impulsin de valent les reformes que calen fer en profunditat sobre aquesta qüestió i d’una forma equitativa.

Reactivar l’economia, també vol dir invertir més en I+D en les pymes, també vol dir cercar el finançament perquè a les universitats es pugui fer recerca, tecnològica, científica i sí, també humanística, doncs ens cal aprofundir en els valors de l’ètica i la moral, la cultura es essencial, també és així com s’evoluciona en una societat moderna. Però tot de forma equitativa.

I finalment, les polítiques públiques, enfortir l’Estat del Benestar, si es fa bé i no a mig fer, esdevé una altra manera de generar ocupació per cobrir una forta demanda de prestacions i serveis. Hi han experiències europees que avalen aquest model... Per què a Catalunya i a Espanya no?

Sempre hi han respostes, només cal fer les preguntes adequades... Potser l’Equitat també és això, trobar el punt d’equilibri entre el que és real i el que és possible.