Aquí i ara només lletres...

dilluns, 15 d’agost de 2011

Ahora que tienes tiempo. Piensa en Verde!!

El ártico se deshiela

Reproduzco un post de Aída Vila Rovira de la Blogosfera de Greenpeace. En él se realiza un llamamiento al que todos deberíamos responder, como mínimo leer, intentar comprender, asimilar de una vez y lo siguiente, es pasar a la acción. 

Sé que hay un alma "activista" en ti, descúbrela y ponte en movimiento. Haz que este verano, entre otras cosas más, sea en el que #REACCIONAS?

Aquí está, parte del post.

En verano es cuando los impactos del cambio climático se manifiestan con mayor claridad a modo de avisos, de llamadas de atención a nuestra consciencia para que no nos olvidemos de la urgencia de actuar. Ahora más que nunca es cuando se hace evidente el deshielo de los polos debido al aumento de las temperaturas y cuando el aumento de la desertificación o de los fenómenos meteorológicos extremos saltan de los artículos científicos a las páginas de los periódicos o al telediario. 


La hambruna que sufren regiones de Etiopia, Kenia y Somalia o las inundaciones que acaban de azotar Lagos nos recuerdan, estos días, las consecuencias que tiene el cambio climático para las áreas más vulnerables del planeta como el continente africano dónde el calentamiento global es la gota que colma el vaso de una situación muy, muy delicada.


Read More


I un vídeo aún mejor.






diumenge, 14 d’agost de 2011

Las Damas del Louvre. El arte es todo un misterio

París siempre es una buena opción en verano para visitar el Louvre y a sus dos espectaculares Damas: La Gioconda y La Victoria de Samotracia, dos mujeres, dos historias y algunas intrigas aún por resolver. 

La pasión que despertó la obra de Leonardo ha llevado incluso a que un 21 de agosto de 1911, hace ya cien largos años, fuera robada de forma misteriosa por un “supuesto” empleado del mismo museo. Demasiado previsible y aburrido para cualquier mente dotada de una suspicacia ecléctica. Y más que por amor al arte, o por el sentido patriótico, yo creo que conociendo la sutileza y el sentido profundo de Leonado en la transmisión de sus menajes, esa mujer, su sonrisa y el lienzo en el que el artista plasmó su amor secreto, escondía mucho más. Tal vez, lo interesante del asunto sea mantener el misterio vivo y que jamás se desvele su verdad, así, nuestra imaginación puede dejar rienda suelta a la fantasía que tanto nos complace en estos suspenses artísticos. 

La leyenda de Samotracia quizás no despierta tantas pasiones, y aunque aún no se conoce con exactitud su autor, algunas fuentes señalan, a Pithókritos de Rodas. Tampoco se ha podido datar con certeza la fecha de su creación, la más reconocida es la que la sitúa hacia comienzos del siglo II antes de Cristo. Sobre el “sentido” y “el motivo” de su creación también existe cierta controversia. Se dice que cuando se descubrió se pensó que fue mandada esculpir por Demetrio Poliorcetes para conmemorar su triunfo naval en Salamina sobre la flota de Ptolomeo Sóter en el año 306 a. C., Así que debemos imaginar que una vez más, la figura femenina no sólo era objeto de deseo, sino que se utilizaba como símbolo de una victoria. La pregunta es. ¿En qué mujer se debió inspirar su autor para realizar tan bella escultura? Bueno, lo que conocemos de ella, pues su rostro nunca apareció, es muy posible que esté enterrado en las submarinas aguas del cristalino Mediterráneo y algún día aparezca y podamos descubrir ese otro misterio y poner cara y expresividad a una figura también, admirada por muchos. No deja de ser una intriga holística el hecho de que su “cabeza” precisamente el núcleo del intelecto, no esté presente, eso da para unas cuantas interpretaciones. La obra sugiere en gran medida un relato histórico de una época helenística en plena ebullición y al mismo tiempo, un interrogante sobre el poder femenino tan temido y envidiado por los hombres comunes y en consecuencia, una suerte de destino incierto para esas mujeres que de objetos deseados, pasaban a ser amenazas considerables. ¿Quién sabe? "He aquí otro misterio".

dissabte, 13 d’agost de 2011

Els destacats.Economia de crisi

Aquests són els titulars de diaris digitals on es "relata" una realitat molt crua. Una crisi global amb moltes assignatures pendents: alternatives per salvar l'Estat del Benestar, una major consideració amb els emprenedors i autònoms, una aposta decidida pel futur dels i les joves, la reactivació de l'ocupació per les persones majors de 45 anys, ajustaments i revisió de les polítiques socials, posar fre als especuladors, plena incorporació de les dones al mercat de treball i al món de l'empresa, ordenar les prioritats dels governs en materia de política econòmica, incentivació del comerç i dels negocis exteriors, millor gestió dels serveis de col·locació públics (oferta/demanda) impulsar les exportacions, ampliació de l'ICO per incentivar la innovació i la creació de nous projectes empresarials i revisar lleis per contextualitzar-les al temps real de la vida, etc


Una Europa preocupada por la deuda recorta el Estado de Bienestar Bienestarhttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/13/economia/1313227532.html


El 62% de los jóvenes parados en Cataluña no cobra ningún subsidio


España y otros tres países de la UE prohíben especular contra la banca


Popular, Sabadell y Bankinter, los más castigados por la especulación

http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/popular-sabadell-bankinter-los-mas-castigados-por-especulacion-1115541


Què són les operacions 'en curt' a la borsa?

 

Cataluña sigue siendo la comunidad que más debe a los autónomos con más de 2.700 millones

 

El 60% de los mayores de 45 años tarda más de un año en volver a trabajar


Trichet pide a Salgado por carta que no pare las reformas


dijous, 11 d’agost de 2011

Una economia presonera i en mans dels especuladors

Exemple 1 Tauletes frenètiques
Sobre turbulències, llops, parquets i el dubte.

L’estiu no perdona ni un sol moment. L’economia, malgrat les pujades i baixades, sempre està alerta com esperant quina serà la següent jugada dels “llops dels parquets” inversors, agents de borsa o brokers especulatius que sacsegen sense pietat, tan sa val si és una empresa, un país o tot un continent, la seva ferotge ànsia de plusvàlues els porta a estar sempre en moviment, cercant noves víctimes. Sembla que aquest és un dels mesos d'agost més moguts dels que hem vist passar en molts anys.

I és clar, les turbulències financeres són el camp de conreu de les inversions d’alt risc en les que aquests llops es mouen com a casa seva. Fins aleshores, l’activitat d’aquestes ànimes sense cor, perquè van al que van, doncs en això és basa la seva pròpia supervivència, ha estat dins els límits de la legalitat. Bé doncs, potser i ja que fan tant de mal, caldria plantejar-se si ètica i moralment és acceptable la seva forma de procedir en un món cada cop més vulnerable per la crisi. No cal esdevenir un expert en economia per saber que a la llarga aquests llops es convertiran en els nous senyors dels mercats i faran allò que vulguin amb una economia volàtil, presonera de les pressions d’uns sectors i d’altres, convertida més en dígits que en tangibles. A aquest pas que els països comencen a vendre’s el poc or que els hi queda a les seves reserves, no sé on anirem a parar.

Exemple 2 Analistes de grup

La naturalesa depredadora d’aquests tecnòcrates de les finances, els llops, ja que les seves accions excedeixen de la mera funció professional, els fa subsistir fins i tot quan infringeixen les lleis. I és que si abans jugaven en solitari, ara disposen de xarxes que encobreixen les seves pífies. A vegades, fins i tot, són els mateixos inversos de la banca qui protagonitza el col·lapse de les borses i fan caure a països febles. I així “la manada” s’autodefensa, s’encobreix, perquè no importen els danys ni els perjudicis, si els guanys són quantiosos i dóna per repartir entre les parts implicades en l'operació. Els beneficis són milionaris i així, es com es perpetua una classe dirigent que no és política, ni ha estat escollida fruit d’un procés democràtic, però que té una força  i una influència brutal en el decurs de la vida de milions de persones. I mal que ens pesi o no ho volen reconèixer, observen atents tots els moviments de la política i dels seus governs i així, és com analitzen  per construir la propera estratègia. 


Crec que aquesta és la trampa del nostre sistema. Què pot fer la democràcia envers aquesta sort de destí que no depèn de la sobirania del poble? Què fer contra aquest poder? Si tornem a l’ètica i a la moral, alguna cosa s’ha de poder fer i més ara, en una atmosfera d’incertesa regnant. La llibertat no pot ser l’excusa per desmuntar els sistemes pel caprici d’anar acumulant opulència frenètica, mentre la resta de la població empobreix, això no és gens racional.

Exemple 3 Els solitaris
I davant d’aquest escenari, la idea originaria de l’Àgora ja no està a la “plaça pública” de les decisions polítiques, sinó en el “Matrix” de les borses. Els Parquets es viuen com si esdevinguessin una realitat paral·lela, aliena al que passa a la societat. Aquí està la clau de l’èxit o del fracàs. Són impermeables a les emocions, als sentiments, a les necessitats. El taulell digital de les tauletes és el seu terreny de joc, allà on hi ha altres normes i innumerables formules de saltar-se-les, ignorar-les o senzillament, crear de noves en cada nova “opa” especulativa, tot si val per guanyar diners, actius.

Potser, si no dubtéssim potser, si ens hi enfrontéssim, El Dubte, s’esvairia i amb ell la feblesa. Necessitem ser més forts, “separar el blat de la pallai començar a construir la confiança amb determinació i sense dubtar tant.

Segur que haurem de fer coses que mai s’han plantejat, a les que mai ens hauríem imaginat que arribaríem a viure, però cal una resposta agosarada, cal transgredir el conegut, explorar altres vies, però i també, tornar a la recerca dels clàssics per guanyar consistència en les conviccions, en els valors que van aixecar civilitzacions. I sí, posar “ordre” d’una vegada, amb les lleis de companyes de viatge a tot arreu, ja que aquí, alguns només entenen el so del "mall" d’una justícia que per força ha de ser impecable. 

Sobre aquest particular, jo no en tinc de dubtes.

diumenge, 7 d’agost de 2011

L’Àfrica es mor de desamor.

L’amor, crec que és potser el tret més distintiu que tenim els humans, tot i que ens serveix per ben poc quan deixem morir tanta gent a l’Àfrica.

Aquesta imatge és crua i tan real com la duresa de ser plenament conscients que existeix aquesta realitat i la donem per perduda, com si no es pogués fer res. I ara, amb la crisi econòmica ferotge que vivim, sembla que s‘ha construir una altra coartada per continuar sense fer res.

L’amor d’humanitat hauria posat fi a aquest patiment de milers i milers de vides amb un parell de decisions enraonades, coherents, de simple sentit comú, però no ha estat així, ni abans, ni ara, i cada dia mor gent a l’altra banda del món i tot segueix igual, res canvia i les persones continuen morint.

Em pregunto. Com podem prescindir d’aquesta part de la realitat? Com podem ennuvolar aquesta informació del nostre cervell?. La passem per alt? Ens desconnectem? Qui ho sap? Imagino que el nostre mecanisme de supervivència ens porta a relativitzar els danys, en aquest cas sense cap prejudici, d’uns milions mentre la nostra vida es mantingui. Estem vestits d’un crueltat amb la que no vam nàixer.

Qui estima, a qui no té qui l’estimi? Això deu ser molt trist, que ningú se n’ocupi, que ningú prengui importància de la teva existència. Algú, s’ha preguntat com es deuen sentir aquestes ànimes que van perden la vida dia rere dia en una terra inhòspita? La ignorància, el descontrol, la indiferència són epidermis corrosives que desvirtuen la veritat que hi ha allà, a milers de kilòmetres on l’esperança de vida cau en picat en hores. I la paradoxa és que a l’alta punta del continent, com més enllà dels oceans que l’envolten, hi ha les reserves i els recursos suficients com per poder pal·liar la situació, si més no, salvar algunes vides.

Penso que la qüestió no és exclusivament salvar vides, sinó fer possible que aquestes vides puguin gaudir de vida per fer realitat un pla de desenvolupament de la seva pròpia existència, amb educació, tècnica, professió, treball, innovació i projectes de futur. Per què donar l’esquena a una part d’un continent? Per què no es posen les mesures perquè no neixin més criatures avocades a la pobresa, a la desesperació, al sense futur? Això sí que és del tot absurd, irracional. Sento vergonya quan alguns es barallen per temes superflus, comparats amb la vida i la mort.

Però, per què no es frena aquest patiment d’una vegada? Alguns pensareu, I ara! Si a casa nostra també n’hi ha de fam, gent que està en situació de pobresa extrema. Què potser aquest fet justifica no fer res ni aquí, ni allà? Sembla que ens hem instal·lat en la idea d’assumir que això sempre ha existit, com la vella “professió” de la prostitució, un altre dels temes estrella de la nostra societat “moderna”. Com que sempre ha estat així. Per què canviar-ho? Llavors, per aquesta mateixa regla de tres, no hagués desaparegut l’esclavitud mai, no? Quins són els criteris que donen llum verda a unes i a d’altres no? El món ric, com el consideraven clàssicament, ja no existeix, hi ha pobresa a tot arreu, aquesta és ja avui una veritat demostrable. I crec que esdevé  la clau que explica perquè cal un nou sistema de valors, de maneres d’actuar en el món, de prioritats humanes i de sostensibilitat.

El món no ha entès que vol dir estimar. Què ens fa diferents de la resta d’espècies a part de la nostra intel·ligència? Estimen més a certes coses que a persones. Ens estimem més a nosaltres mateixos que no pas som capaços de repartir l’amor als altres. Per fortuna no tothom és així, però en termes globals Quin és el resultat?

Reivindico l’amor més que mai en temps de crisi, però no l’arquitectura superficial amb la que construïm les frases fetes per mantenir les consciències allunyades, o en stand by, de les incongruències històriques que venim arrossegant. Parlo de l’amor que pren consciència, d’un sentiment de solidaritat humana, d’un instint bàsic d’espècie que s’ajuda a evolucionar.

El model, en tant que sistema, és el que està malalt d’amor, l’esperit humà cada cop és més pobre, ha perdut la riquesa de la seva immensitat, la generositat de l’altruisme s’ha esvaït, i als pocs que queden fent una tasca a contracorrent, a contratemps, se’ls minva els recursos amb l’excusa de la crisi.

Potser caldria començar a pensar que aquesta crisi, no és més que un “reajustament”, un posar-ho tot de peus en l’aire per equilibrar el poder dels que sempre l’han tingut, com si s’estiguessin repartint un “nou món” per un nou cicle, fet a la seva mida. Aquests individus són els que no veiem, els invisibles, són els sense rostre, perquè només sabem d’ells per mitjà de les transaccions digitals, aquests, no fan reunions públiques, no apareixen en cap mitjà els seus acords, això sí, després es coneixen les seves decisions per les polítiques que els governs es veuen obligats a prendre i els que s’haurien d’oposar radicalment, doncs per això ens representen, sembla més aviat que fan d'avaladors d’aquest mateix sistema, o en els pitjors dels casos, de guardians de la seva existència.

Mentre no ens creiem que podem fer alguna cosa contra aquest poder, l’Àfrica continuarà morint de desamor, com d’altes milers de persones en altres zones del món.

Tu, pots contribuir a canviar la balança.

Reacciona! I Ajuda’ns !






divendres, 5 d’agost de 2011

El futur d'Internet en 6 verbs.

Kevin Kelly simplifica en sis verbs el futur d'Internet.

Comparteixo una magistral conferència d'aquest pensador, una de les principals referències del nostre temps.

La seva especialitat és la Web 3.0, la Singularitat, la prospecció d'un futur que es caracteritza per l'emergència d'una nova consciència, un nou organisme universal format per la suma de tots els nostres en la societat-xarxa.


Els sis verbs del futur d'Internet:



-Screening
-Interacting
-Sharing
-Flowing
-Accessing
-Generating




Una de les seves idees:


"Durant anys el dogma ha estat que l'evolució ha consistit a sobrecarregar el genètic amb el cultural: els nostres cossos van deixar d'evolucionar quan vam crear la cultura. La veritat és que, de fet, genèticament, estem accelerant la nostra evolució. Els nostres gens evolucionen més ràpid gràcies a la tecnologia".

dijous, 4 d’agost de 2011

Las TIC en el sector hotelero @ 2.0

En el mes de julio el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio aprobó el impulso de la incorporación de las TIC en las pymes del sector hotelero y de turismo rural


Una ayuda esperada. Un aliento a las empresas del sector turístico para abordar la modernización de sus sistemas. El sector lo merece, hoy por hoy, parece uno de los que más posibilidades tiene para dinamizar la economía del país, a pesar del mal tiempo y del escaso presupuesto de las familias para invertir en su descanso, tanto las de aquí, como las personas que llegan de otras zonas del mundo para realizar sus vacaciones. 
El Programa, que se desarrollará en las 11 Comunidades Autónomas y en las ciudades autónomas de Ceuta y Melilla beneficiarias de los Fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER), cuenta con un presupuesto total de 8,3 millones de euros
Sobre el Plan Avanza 2
La Estrategia 2011-2015 del Plan Avanza 2 pretende situar a España en una posición de liderazgo en el desarrollo y uso de productos y servicios TIC avanzados, contribuyendo al éxito de un modelo de crecimiento económico basado en el incremento de la competitividad y la productividad, la promoción de la igualdad social y regional y la mejora del bienestar y la calidad de vida de los ciudadanos

Las TIC en el sector hotelero y de turismo rural
El nivel de desarrollo e implantación de las TIC en el sector hotelero y de turismo rural es heterogéneo. Por un lado, España cuenta con cadenas hoteleras pioneras en innovación e implantación de estas tecnologías, aunque, en su conjunto, sólo representan un pequeño porcentaje, mientras que la mayoría del sector está compuesta por micropymes que aún responden de manera tardía a las nuevas tecnologías y que necesitan un mayor apoyo en este sentido.
Según los datos del “Análisis sectorial de la inserción de las TIC en la pyme española 2010 (Informe ePyme 2010)” de la Dirección General de Política de la PYME y Fundetec, el 96,7% de los hoteles y el 94,5% de las casas rurales tiene acceso a Internet, una conexión que se utiliza, de forma mayoritaria, para el correo electrónico y la búsqueda de información, mientras que el empleo es menor para gestiones de administración y acciones de marketing.
Las principales carencias tecnológicas de estos establecimientos son las relativas a la interconexión con canales de venta, gestión electrónica de la planificación, gestión de las tarifas y ofertas, diversos aspectos relacionados con el check in y check out, en los que las TIC tienen mucho que aportar, así como registro histórico de clientes, programas de fidelización, etcétera. La falta de información y de capacitación tecnológica se sitúan como las principales barreras de entrada a la incorporación de TIC para pequeños hoteles y alojamientos rurales.
Fuente: Puedes leer la totalidad de la Noticia Publicada en Red.es.

dilluns, 1 d’agost de 2011

Flashos sobre el concepte "Marca"

Un bon exemple de Branding. 

La Marca d'una empresa, organització, etc és allò que la identifica, la situa, la defineix envers els altres, clients, consumidors, proveïdors, etc  La "reputació" és essencial en aquests temps que reclamen autenticitat, saber què s'és. És un valor en si mateix, un actiu que cal cuidar amb molta sensibilitat als canvis i visió de futur.

Què fer amb la Marca? Igual en aquí podeu trobar algunes respostes.


En busca de un punto de encuentro

Se me ocurre que ya que vienen tiempos para repensar y una conyuntura electoral a la vuelta del verano ¿Por qué no, una reflexión sobre un desencuentro?

Sobre la "cosa pública" que está en todos los debates. La conexión entre lo que piden ciudadanos, políticos y trabajadores públicos. 

Resulta que  el político al ciudadano le dice: vótame; y el ciudadano contesta: represéntame; el trabajador público le pide al político que cumpla la ley, y el político al trabajador que cumpla su programa; y finalmente, el trabajador público le pide al ciudadano que le respete, mientras éste demanda que le sirva. 

Esta situación debe mejorarse porque el trabajador público siempre está a la defensiva y percibe que le están atacando. Por eso, debemos encontrar un punto de encuentro en el que el ciudadano sea el centro de la actividad pública y reciba el mejor servicio.

Si nos preguntamos qué debería cambiar, en primer lugar tenemos que plantearnos si queremos muchos trabajadores públicos (cantidad), o que aporten valor (calidad). Para ello es necesario incentivar al trabajador público mediante la gestión de recompensas. También hay que eliminar barreras y desprenderse de la burocracia, es decir, menos administración y más gestión. Debemos pasar de la Administración Pública a la Gobernanza Pública. La política debe incorporar a profesionales, atrayendo a los mejores sin retenerlos y permitiendo que luego se vayan. Hay que democratizar la política, mediante listas abiertas y más permeabilidad en el paso de la empresa a la política y no tanto a la inversa.

Inspirado en una intervención de Javier Llinares, "Los sistemas políticos y las tic"