Aquí i ara només lletres...

dijous, 30 de desembre de 2010

¡Por una Televisión responsable y de calidad!


Estas son algunas de las campañas por las que los y las internautas ¡¡NOS MOVEMOS!!

Con la desaparición del canal de 24 horas de noticias CNN+,perdemos uno de los escasos informativos de calidad en la televisión de nuestro país. 


Peor aún, ya se ha anunciado que el hueco que deja CNN+ será ocupado por un canal dedicado exclusivamente al 'reality show' Gran Hermano. La pérdida de espacios informativos y de debate serios, y la proliferación de programas dominados por el morbo, el sectarismo y la controversia sensacionalista, amenazan nuestra cultura democrática . 



Miles de ciudadanos ya se han movilizado. Unamos ahora nuestras voces a las suyas en defensa de unos medios de comunicación plurales y responsables en España. Enviemos un mensaje contundente a los dirigentes del Grupo PRISA para que no abandonen su compromiso en favor de la pluralidad y el rigor informativo en TV. Firma la petición ahora y la entregaremos esta misma semana:

Puedes unirte a la campaña en este link: 

La Política sirve para que esto no ocurra, precisamente, y no para dejar que se construyan espacios audiovisuales de publicidad que "se rellenan" con algunos programas de entretenimiento sin fondo social. Insisto ¿ Y el Estado, Y/O Gobierno, qué papel puede él jugar en todo esto....?

dimecres, 29 de desembre de 2010

“Mas eleven”, els onze de Mas, han pres possessió del càrrec.

Que consti que només és una frase feta...no vol connotar cap imatge en negatiu, als que us agrada el cinema ja m’enteneu...

Primer de tot, cal Felicitar al nou Govern i al seu President.
La cortesia a la política ha de prevaldre per sobre de les diferències programàtiques i de valors. Sort i diligència President Mas!

Ara, el meu punt de vista.
Tot s’ha de dir, només 3 dones, paritari, paritat, no és... primera consideració. No podem viure de rèdits... només perquè tinguem la primera presidenta del parlament, que ho celebrem. És cert, altres van poder tenir la opció i no ho van fer, li reconeixem... Però una cosa no té a veure amb l’altra. Serà que no n’hi ha més dones que puguin ser considerades “les millors” a les files de convergència o en tant que independents de la mateixa corda política...? Ho dubto molt. Ens podria haver consultat... com ho ha fet a d’altres per triar després els assessors/es i professionals de segon nivell per l’inestimable aportació dels millors al govern...

Bé, em tot cas, és un govern creat amb una aposta “pels millors”, des de la mirada dels ulls, uns i no d’altres, que consti, això és molt subjectiu... Li donarem els 100 dies de gràcia a veure què passa, inclòs al vescomte, ara molt honorable Conseller Mascarell.

També que consti en acta...que ningú li nega la seva vàlua, però el “traspàs”, si més no,  ha estat del tot xocant...per dir-ho d’una forma sua.  Ens falten moltes claus que desconeixem per analitzar amb més rigor el per què de tot plegat...  segur que el temps les desvetllarà.

Fins aquí, la primera valoració, voldríem ser prudents, no vagi a ser que fins i tot ens sorprenguin....

I per acabar... Els símils mariners m’han agradat, hi ha estil, encara que a alguns no els hi agradi, però no tothom es hàbil en temps de tempesta per dirigir un vaixell. Veurem, si com el president Mas diu, aquest govern – vaixell de veritat traspassa les fronteres, les boires enganyoses, les pluges inesperades, les onades gegants i els pirates que sempre miren d’intimidar-nos...i arribar a bon port. La qüestió és, Quin és aquest destí cap a on anem...?





Elles sont les femmes, les plus courageuses de la terre…2@10..


Bon jours! C'est pour toi…
J'ai le plaisir de partager avec vous cette relique du réseau.
À un autre moment… nous pouvons parler dans cette langue stimulante, mais maintenant lit. 
Je partage!
El eco de unas ciberletras alternativas...me ha traído una información valiosa. ¡Comparto!

Escenario: el Mundo Globalizado

Situación: Conflictos múltiples, abusos, pobreza...e injusticias injustificables...

Respuesta: Unos que no pueden, manos atadas, x hipotecas y acuerdos secretos, otros que podrían, pero son cobardes.... y los del capital, mareándolo todo para desconcertar y hacer sus negocios...eso sí, sin escrúpulos sociales, sin pudores medioambientals y desmontando el sistema sin ningún arbitraje que los frene.... ¿Qué sentido tienen los Estados, entonces....? Aquí hay una gran asignatura pendiente, una lectura que no se tuvo en consideración...habrá que retomarla, como ya han apuntado algunos en otros medios en el debate sobre la recuperación de la coherencia en política...Una socialdemocracia que haga honor a sus raíces y que reformule lo que sea menester...teniendo en cuenta las urgencias más relevantes de nuestro tiempo.


¿Y?
Pues eso, que...


¡Ellas, No son cobardes...! Son las mujeres más valientes de la tierra...2@10


Ellas, son  disidentes que  han rehusado a "agachar la cabeza", a pesar de la represión violenta. Y han luchado por la justicia y los derechos humanos alrededor del mundo. Si ellas pueden a pesar de esas inclemencias.... ¿Por qué no otras, otros, juntos, juntas....?

Según La revista FP, en su publicación Mujeres y Globalización. Las enumero. Con V de Visibles 

1.-Iryna Vidanava, Bielorrusia. Licenciada por la Universidad John Hopkins, Iryna Vidanava ha luchado con fuerza contra el Gobierno de Minsk, conocido por su estrategia de acoso e intimidación a los medios locales y por su escaso respeto a la libertad de prensa.
2:-Lyudmila M. Alexeyeva, Rusia. A sus 82 años, lleva más de 40 protestando contra la represión rusa. Todo empezó cuando tenía 19 y fue arrestada por leer poesía prohibida. Hoy se le puede ver dirigiendo manifestaciones. Si bien casi todos sus compañeros están muertos, el aura que los rodea no se ha disipado.
3.-Hina jiLani, Pakistán. Durante las pasadas dos décadas, Jilani y su hermana Asma Jahangir han estado al frente de los movimientos a favor de los derechos de la mujer y humanos en Pakistán. Por eso, desde 1996, han sido objeto de vigilancia las veinticuatro horas al día por parte del Estado.
4.-Sima Samar, Afganistán. Después de sufrir directamente la discriminación por ser mujer, Sima Samar, médico de profesión, abandonó su país tras la invasión rusa y la detención de su marido. En Pakistán fundó la Organización Shuhada, una asociación no gubernamental dedicada a promover el bienestar y el progreso de las personas de Afganistán, especialmente de las mujeres, informa el sitio madre.org.
5.-Shirin Ebadi, Irán. Ganadora del Premio Nobel de la Paz en 2003, Ebadi es fundadora del Centro de Defensores de los Derechos Humanos. A sus 27 años fue la primera mujer juez en Irán, hasta que perdió el cargo en 1979, tras la revolución islámica de Jomeini.
6.-Kamala Chandra- Kirana, Indonesia. Es creadora de la Comisión para la Violencia contra las Mujeres, una asociación no gubernamental con el fin de mejorar las condiciones de la mujer en Indonesia. También fundó el Grupo de Trabajo Indonesio para la Erradicación de la Pobreza Etructural de Indonesia, con el fin de combatir la corrupción del gobierno.
7.-Aung san suu Kyi, Birmania. Premio Nobel de la paz, Aung san suu Kyi es considerada uno de los símbolos mundiales de la lucha por la democracia, la libertad y la resistencia pacífica. Tiene una larga y prestigiosa carrera como activista democrática en Birmania, donde organizó un movimiento a favor de los derechos humanos y para pedir elecciones libres, de acuerdo al sitio biografiasyvidas.com.
8.-Zainah Anwar, Malasia. La ONG malaya "Hermanas en el Islam" es una de las asociaciones de mujeres más conocidas y respetadas en el mundo musulmán. A lo largo de sus diecisiete años de vida, ha llevado la libertad de expresión a la esfera religiosa, dice el sitio webislam.com.
Esta asociación es liderada por Zainah Anwar, quien destaca por haber dirigido varias organizaciones no gubernamentales que defienden los derechos de la mujer en la sociedad islámica y en el mundo entero.
9.-Yoani Sánchez, Cuba. Generación Y es el blog por el que se hizo famosa. Originaria de La Habana, Cuba, Yoani es considerada una disidente combativa ya que, a pesar de la censura del régimen de Raúl Castro, escribe de la vida cotidiana bajo la opresión política.

Apelo a esa valentía de las mujeres en política para, más allá de ser disidentes...hacer visible un relato, ni mejor, ni peor, el de la mirada femenina, seguro que algo distinto aportará al desenfocado encuadre de nuestro tiempo. 


Ahora que nace el debate y parece que de verdad hay voluntad de enriquecerlo con otros puntos de vista...sería también necesario y ¡¡urgente!! alentar a nuestras "chicas" progresistas, de izquierdas, feministas..... para que se expresen. ¡¡Ellas también deben ser valientes!!

Si queremos, podemos...


Hagamos una lista...e invitémoslas a que participen en el debate desde ese nuevo espacio de la red, si es que va en serio que nos interesa, escuchar lo que puedan decirnos...


A veces, hay que hacer un gesto amable, dar valor y así es como "ellas" se sienten reconocidas, y entonces ocurre algo especial, se suman...y participan.  Elemental, ¿verdad?

Reflexió al voltant dels estereotips de gènere entre l’alumnat de batxillerat

"Mea Culpa"


Us recomano aquest article de l'escriptora feminista Gemma Lienas.  

Reflexiona sobre el treball de recerca del 2006, escrit per Enriqueta Díaz Perera, sobre Rols i estereotips de gènere entre l’alumnat de batxillerat de la província de Barcelona

dimarts, 28 de desembre de 2010

El presagi d'un ressorgir

M'ha costat trobar la imatge però sóc molt perseverant... 

Crec que defineix molt bé el missatge. Iconografia d'un esdeveniment que està a punt... 

S'ha arrelat un subjecte, una idea, un projecte, un pensament...ara cal que broti i creixi. 

Potser donarà uns fruits exquisits, espero tenir el privilegi de ser-hi allà present quan La natura ens sorprengui amb aquest gest marevellós.

Els meus millors desitjos per La Política que tot just comença a Catalunya una nova etapa. 

Esperem que entre t@ts l'ajudem a convertir-se en el que vol ser... i així, pugui ser ella més forta per treure al país de la crisi i abordar els grans reptes de futur que no esperen.

I recordeu, la política és vida per la gent...

dilluns, 27 de desembre de 2010

Va de... Iguals, però respectant les diferències...que és el que ens fa genuïnes

Una ciberlletra recomanada per avui, donat que hem tornat amb tanta força i ganes...de impulsar el debat...


Llegim i escoltem la veu d'una dona amb un  recorregut important en la defensa de la visibilització de les dones als mitjans de comunicació. Podríem dir que és com una "mater" que va obrir camí a d'altres.



diumenge, 26 de desembre de 2010

Política sobirana, o no és...

Avui el concepte “sobirania” no serà el reflex d’una idea massa qüestionada i poc contextualitzada, la sobirania nacional. No, no en vull parlar d’això... Com tampoc vull que s’entengui des de la concepció de “poder” d’un sobirà...sobre un poble o sobre altre territori o realitat cultural...no,no.

Vull posar l’accent al voltant de La Política, aquest noble exercici d'analitzar les claus dels temps que ens toca viure, prendre decisions i en funció d’aquestes,  iniciar accions per governar... Per a mi de forma molt sintètica, això és política. La veu de quatre verbs: pensar, conversar, decidir, actuar...Segur que n’hi ha molts més, però....

La política ha de ser sobirana del seu propi destí. Ja és hora que s’alliberi dels llastos del passat, o dels lligams que la coaccionen en el present. No pot ser que sigui tant depenent de factors que li resten noblesa en essència... Es diguin com es diguin... interessos, poder, falses disciplines, pàtries i territoris aliens.... Maquiavelo ens va cegar i ens va fer creure que "Il fine giustifica i mezzi" ....per aconseguir el poder, però Què és el poder sense el sentit d'una política sobiranda, sense el seny d'una ètica com a minim...? Una forma camuflada de tirania..

Ja sé que sempre ha estat així, però si no comencem a qüestionar les coses, com es feia en els origens....mai avançarem cap a un model millor, cap a un futur possible diferent del que ja es preveu....¿Volem continuar com sempre... o volem donar el salt i arriscar ?

De vegades parlem molt del què i no pas del com...
Fins i tot, quan intentem definir el què, no podem evitar les abstraccions...

Però abans del com...La Política ha de ser sobirana de sí mateixa, no estar sotmesa a ningú. I poder reflexionar amb serenitat, amb objectivitat sí, des d'una ètica contextualitzada. Ha de prendre les seves pròpies decisions tenint en compte les claus externes, sense deixar que aquestes li condicionin de ple el camí que a de seguir  Perquè ara ja no és hora de quedar-se quiets...Ara és moment d’anar a buscar allò somniat, pensat, anhelat. Les persones sàvies... sempre ens han alertat del factor “oportunitat”, és com un estel fugaç... passa ràpid, just perquè el puguis veure...

Darrerament semblava que la política no era més que una imatge de si mateixa, pura rhetorikè... no la de veritat. I se’ns mostrava desconfiada, indecisa, fins i tot feble, llunyana... en la seva primera raó de ser, servir al poble, a les persones i no als interessos de raons socials que a través de diverses formes jurídiques...tant l’han volgut empresonar.

Jo vull rescatar aquesta política, la de veritat, i no la del relat ben plantat que tot ho eclipsa amb frases encisadores, però buides de contingut... Aquesta que ara és més una desafecció artificial que real, però que pateix d’un mal social important... No transmet el que realment és amb força, amb la sobirania que necessita per ser ella mateixa i autoafirmar allò que en realitat és, allò perquè va néixer fa molts segles...

Sí, però com? Com rescatem la política d’aquesta captivitat en paisatges inadequats...? Una opció és amb la dignitat de qui es reconeix en la mirada d’aquells que li son propers.  Són la seva raó de ser, no? I un cop reconeguts, donant pas a les veus que la saben apreciar i que li donaran la força que necessita per tornar a apassionar a les gents humils, a superar el passat i dibuixar un quadre realista, fet a la seva mida...  

Tot és un gran acord entre els que volen recuperar-la i els que la necessiten, així com ella mateixa que es vol sentir més lliure i a la vegada amb altres lligams per construir sense condicions, només amb un horitzó a la vista. 

La política ha de poder crear esperança en la gent, fe en un futur assolible i això només pot ser recuperant la confiança, estenen la mà i armant-se d’arguments sincers per fer-se entendre. I si cal, reconèixer els errors, les limitacions, els flancs que s’han de cobrir, però sobretot, il·lusionar de nou.

Arribats a aquesta fase, tot més clar. Ara resta decidir en mig de la cruïlla, Quin camí.?.. I si hi ha un camí triat, que és el fet i el objecte de tot, la primera gran decisió que s’ha de prendre... A partir d’aquí la cosa roda sola, no és tant difícil, ajustar els ritmes, pensar els espais de relació, amb qui o quins comptar per enfortir la política i que tot al seu voltant sigui un gran blindatge, perquè no sigui blanc dels que sempre l’empaiten i li volen mal.... Si ens ho proposem, no podran...Segurament si el pas és discret, seré, i atenent al que passa, el temps ens donarà les claus per continuar fent camí. No es tracta de lligar-ho tot de cop, els fils s’han d’anar entrellaçant mica en mica... per aconseguir una xarxa sostenible, consistent i cada vegada més arrelada. És clar...

Un altre manera d’abordar el Com és establint aliances sòlides que vagin més enllà d’una lletra escrita...A mig o a llarg termini...lleialtats fermes que ajudin a construir la casa renovada de la democràcia, geografia indispensable pel desplegament de la política i el seu equilibri. És essencial trepitjar sobre un sòl conegut i segur per poder desenvolupar-se amb harmonia. Fidelitats unides a una causa, sinergies alternatives que enriqueixin un projecte compartit dia, rere dia.

Si hi ha una vocació més noble, un acte de creença més entregat és aquest, recuperar a la política perquè sigui el que vol ser, el que s’espera que sigui, des de la llibertat d’un pensament que li doni la clarividència per veure més enllà i avançar-se... Esdevenir l’eix vertebrador per respondre a tots els interrogants del nostre temps. Perquè sense ella no hi ha  respostes, no hi ha camí.

Les gents humanes la necessiten molt més del que s’imaginen, però ara són altres als que els hi toca recuperar-la, perquè comenci a ser ella mateixa i ens convoqui a tots a un gran debat.


dissabte, 25 de desembre de 2010

dijous, 23 de desembre de 2010

Ciberlletres Recomanades per aquest Nadal

Cal visibilitzar les bones ciberlletres, sobretot si són de gent a qui atorguem mèrits i certa saviesa, doncs en aquesta era escassegen coneixements alternatius, diferents als que imperen com a dogmes pretèrits...


He fet una selecció dels que m'han semblat més interessants. Desitjo que us siguin útils.



"La tecnología relacional: el nuevo poder" by l'Antonio Gutiérrez Rubí. 


"Air2010 sobre Responsabilidad Social Corporativa" by Carlos Guadián (K-Govrnment)
"La ciencia del blogging" by Eva Sanagustin (downloading + media) 
"La misoginia impide el avance en igualdad" by Carmen Castro (Sin género de dudas)

"I si abolim la Prostitució" by Joaquin Coll (Un home que s'ho ha pensat...)

"Mujeres emprendiendo" by Magali Benítez (Vídeo de una entrevista sobre el tema)

Òpera de la més suggerent, per una Felicitació Especial

Us desitjo, Bones Festes !!

Jo tindré la fortuna de compartir el ritual nadalenc amb una família meravellosa. Passejos tranquils, àpats compartits amb bones converses, i moltes històries al voltant d'una bona llard de foc a peu de muntanya. 

"I No passaré fred perquè recordaré la calor de les vostres paraules..." Deia un vell dit.


I ara, l'art més sensible i tangible a la pell. Una òpera prima. Lakmé, de Léo Delibes, Sí, certament una extravagància...




Amb V de Visibles: Un Llibre recull testimoni de 30 dones a la històrica primera legislatura espanyola

Julia Sevillla ha dirigit la creació d'aquest llibre que rendeix homenatge i dóna testimoni de les 30 primeres dones que van formar part de la primera legislatura a Espanya. 


"Fueron treinta las mujeres parlamentarias en la I legislatura, veinticuatro diputadas y seis senadoras, que fueron protagonistas de un periodo "trascendental" de la historia reciente de España, porque ahí arrancó el desarrollo legislativo de la Constitución, y así lo reconoce un libro editado por las Cortes". Llegueix més


Això em fa pensar en Catalunya...I en els reptes que tenim al davant.  Ara, en aquesta novena legislatura podríem agrupar a 30 dones de diferents formacions polítiques que de manera simbólica, representessin l'interès per impulsar un gran pacte de gènere, per tal d'aportar propostes amb una mirada diferent  i fer front als problemes més urgents. 

Repensant alguns grans temes:  economia sostenible, estat del benestar enfortit, i no afeblit... més polítiques actives, nova política dels usos del temps, inversió en recerca i en I+D, qualitat educativa, reactivacio de la cultura i de la creativitat artística, urbamisme harmònic, autònoms i emprenedors/es amb millors prestacions i ajuts, ciutadania digital estesa a l'abast de tothom...



dimarts, 21 de desembre de 2010

La vita è bella..sebbene la pioggia

Plou eternament... Aquesta pluja dolça i suau va calant intensament...

M’agrada la pluja, sempre és un bon senyal. Que plogui vol dir que es regenera la vida que l’aigua torna a la terra i la terra brota de nou...

Avui estic  "emplujada" és un nou mot que m'he inventat, per expressar allò que vull que ho interpreti qui ja sap... com cal...

I és que se’n parla tant poc d’aquest fenomen essencial...

A la ciutat es viu la pluja amb un cert alè frenètic. Tothom corre accelerat per no mullar-se, els paraigües desenfoquen la vista, i  amaguen els rostres de les gents que caminen pels carrers, ja no saps qui tens al davant...

La conducció és pèssima...ans el contrari del que hauria de ser, prudent i més acurada, alguns van com bojos, sembla que la pluja els neguiteja en extrem.

Però a mi m’agrada la pluja, i quan cau amb certa harmonia, és un goig i surto a passejar per donar-li la benvinguda.

És com una altra demostració de vida, que contesta als reclams dels llamps, decidits i  enfeinats que sembla que trencaran el cel si els núvols no deixen caure les seves joies transparents....com autèntiques lletres mullades que tot ho copsen....

I finalment, la pluja decideix lliurar-se en una geografia concreta i no per l’art de l’atzar. Sí, i tant, desitjo que hi hagin més dies de pluja suau, i que la terra torni a ser rica i diversa, que afagi un color de vida com el d'aquesta cançó que us emplaço a escoltar i veure, perquè la música també es pot veure als ulls de qui la sap mirar...

Bona tarda de pluja.!

La red en pie de guerra contra la Ley Sinde...

Pero, ¿Qué diablos les pasa a los políticos...? Se preguntaba ayer una activista de 22 años, universitaria, estudiante de derecho...

Ley Sinde se ha convertido en el tema más caliente de la red. 
No solo en Twitter donde es el asunto más destacado en español, sino también en blogs y grupos de Facebook. Para las propuestas de protesta en Twitter se está usando la etiqueta "Sindegate", nombre con el que se ha bautizado la polémica forma de sacar adelante el texto.

FACUA también se ha movilizado y ha enviado más de 30.000 firmas a los parlamentarios con un manifiesto propio en el que sostienen que la ley se ha realizado "al dictado de las multinacionales que dominan la industria cultural y el Gobierno de EE UU". En el mismo piden que no aprueben "una norma elaborada contra los intereses de los ciudadanos para favorecer a un poderoso lobbycon un modelo de negocio caduco que no quiere reconvertirse." La Asociación de Internautas ha mostrado su apoyo a esta medida. El grupo descentralizado Anonymous, el mismo que puso en jaque las páginas de Paypal y Visa por la detención de Julian Assange, ha promovido una acción en contra de varias páginas.


Ayer, desde las seis de la tarde, invitaron a visitar masivamente las páginas del PSOE, de CiU y del Congreso de los Diputados. La intención era realizar un ataque de denegación de servicio (Ddos). El efecto de caída de las páginas se produce cuando la cantidad de peticiones al servidor supera la capacidad del servidor. Además, aportan herramientas para los usuarios que se sumen masivamente a la acción.
El lema más reproducido en Twitter para promover este ataque es Los políticos censuran webs, nosotros cerramos webs a políticos. La web del PP fue la primera en dejar de estar accesible a las 18.00 horas, presumiblemente por estos ataques. Las páginas de CiU, PNV, Congreso de los Diputados y Juventudes Socialistas también han sufrido caídas. La web que mejor ha resistido los ataques ha sido la del PSOE, aunque también ha funcionado con dificultad. Muchos de los asaltantes aseguran en sus cuentas de Twitter que, por momentos, solo para portada estaba en funcionamiento.
Durante la tarde de ayer varias productoras han mostrado su apoyo a las medidas que pretende aprobar el Gobierno. Asimismo, aDeSe (Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento) ha emitido un comunicado de prensa de La Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos compuesto de seis puntos. El número cinco es el que más polémica ha generado entre los activistas. 
En el mismo busca "la reflexión de todos aquellos que dan cobijo moral, económico y físico a las páginas de enlaces y descargas ilegales que este pasado fin de semana han escenificado una protesta en la red, sobre el hecho de que las páginas de descargas y enlaces están en muchos casos relacionadas con actividades ilegales perseguidas por los Cuerpos de Seguridad del Estado y los jueces. Por tanto, nada tiene que ver con la cultura ni con la libertad de información y expresión, sino con la realización de actividades delictivas y perseguibles".
El Gobierno ha difundido un argumentario muy esquemático sobre la Ley de Economía sostenible y la polémica de las descargas. Al final del mensaje se concreta que esta ley "no persigue a los ciudadanos que se descarguen contenidos de la web, sino que protegerá la propiedad intelectual de los creadores con todas las garantías constitucionales con pleno respeto al Artículo 20 de la Constitución que se refiere a la libertad de expresión y de información. Lo que sí hará esta nueva normativa es perseguir a quienes prestan contenidos de manera ilegal y las prácticas ilegales de difusión masiva y de obras completas o casi completas, con ánimo de lucro: es decir, la piratería organizada, el robo masivo de obras culturales utilizando la web."
Como en casi todas las acciones improvisadas y descentralizadas, el desorden genera ruido y desconcierto. Por ejemplo, a primera hora de la mañana muchos usuarios de Twitter reenviaron mensajes de una cuenta falsa de la Embajada de Estados Unidos en España.
Correos bloqueados en el Grupo Socialista en el Congreso
Además de la llamada al ataque Ddos en las páginas del PSOE, CiU y Congreso de los Diputados, muchos parlamentarios están teniendo problemas para trabajar desde sus ordenadores al ver cómo su correo electrónico se encuentra bloqueado por la cantidad de correos recibidos.
Como informan fuentes del Grupo Socialista, los parlamentarios han recibido cientos de correos electrónicos de formato y contenido similar manifestándose en contra de la "ley Sinde". Se trata de correos enviados desde cuentas de usuarios anónimos que están colapsando sus servidores y que impide a los parlamentarios seguir con su trabajo.
Además de las movilizaciones en la red, también pretenden que las protestas se trasladen a la calle. Están convocadas concentraciones pacíficas "por internet y la cultura libre" en varias ciudades.
El bando contrario también quiere dejar patente su postura en internet. La distribuidoraKarma Films ha llevado su página a negro con el siguiente mensaje: "Esta distribuidora desaparecerá y 12 personas se irán a la calle en breve si no se aprueba con urgencia una ley que nos proteja contra las descargas ilegales y la piratería". Según explica su director Miguel Ángel Pérez en un comunicado oficial, la medida de protesta seguirá hasta el martes 21, día en que se votará la ley, informa Natalia Marcos.
Para saber más sobre esta polémica Ley, puedes entrar aquí: Trending Topics, Lo más caliente de la Red. 

Y ya sabes, lee  y contrasta...
Noticia Publicada en El País.Tecnología 21/12/20010

dilluns, 20 de desembre de 2010

En directe...Seguim l'activitat parlamentaria Off Course!

L'acabo d'enganxar, pinta bé... tindrem una setmana moguda, oi?

Jo és que sóc de colors morats i vermells...que no són ni de bon tros els colors de Mas...

Ara que la Camacho menciona el fet que tenim una dona per primer cop presidint el parlament, cal dir que l'altre dia al programa del Cuní la De Gispert renegava del fet de ser feminista, i ens va sobtar perquè el seu discurs va està replet de mencions en aquest sentit.... Sembla que els i les convergents, no es creuen el que diuen o es contradiuen constantment. És això fiable? És tota una incògnita...
Aviat ho veurem

Ho podeu seguir encara en aquest link

diumenge, 19 de desembre de 2010

Y es que ya lo decía Viviane en el 97....

¡Pasen y lean! Mis lecturas vienen de atrás y son otras muy distintas, aunque acepto recomendaciones de las de ahora. No obstante, es bueno que contrastemos.

Sólo destacar un hecho en este post rápido, pero de lectura consistente, ahora que se habla tanto de la crisis económica...

¿¿A alguien les suenan estas palabras de 1997??

"Vivimos en medio de una falacia descomunal, un mundo desaparecido que se pretende perpetuar mediante políticas artificiales. Un mundo en el que nuestros conceptos del trabajo y por ende del desempleo carecen de contenido y en el cual millones de vidas son destruidas y sus destinos son aniquilados. Se sigue manteniendo la idea de una sociedad perimida, a fin de que pase inadvertida una nueva forma de civilización en la que sólo un sector ínfimo, unos pocos, tendrán alguna función. Se dice que la extinción del trabajo es apenas coyuntural, cuando en realidad, por primera vez en la historia, el conjunto de los seres humanos es cada vez menos necesario..."

Son de Viviane Forrestes, novelista, ensayista y crítica literaria de origen francés. Forman parte de una introducción a su libro "El Horror Económico", fue, si no la primera, una de las primeras en alertar ya en el 97 de la crisis a la que nos avocaba el sistema económico de entonces que es el mismo de ahora...

Que curioso que fuera una mujer...por cierto, una de las mentes más brillantes de su generación, y sin embargo, la crisis llegó y nos arrastró, pese a análisis previos como los de Forrester u otros de otros autores.

Cuanto menos da para reflexionar ¿no?

Ahora que tenemos tiempo, a ver si no nos pasa lo mismo...




Va de arte...Un lienzo de mis preferidos

“Nada es más grande en el Universo que la Diosa Triple, La Diosa Blanca…” 
La Venus de Botticelli.


"Como el cielo estrellado sobre nuestras cabezas que tanta admiración, reverencia y respeto nos causa, el arte contiene también sus galaxias, estrellas y constelaciones que de una forma u otra nos interpelan enigmáticamente. Un de sus enigmas es el cuadro de Sandro Botticelli, “el Nacimiento de la Venus”. Enigmático porqué es la aparición súbita casi surrealista para su época y contexto, de una desnudez femenina que cautiva e incluso puede perturbar a un contemplador poco preparado para la mostración súbita de una verdad no formulada en lenguaje proposicional".

"El universo artístico está repleto de historias contadas en imágenes de continuidades y rupturas. Una pintura puede ser como en la corriente del inconsciente, la continuación de otra y contar a su manera una historia que nosotros podemos descubrir. También puede ser el producto de una reflexión metafísica o moral del autor. En el caso que nos ocupa… podemos reconstruir una historia, la de una metamorfosis pictórica casi al estilo de “Ovidio” que implica un castigo, una restitución, o una liberación…"

Os invito a que conozcáis su historia…

Poned arte en vuestras pupilas…y recordad: 
“Lo que los doctos pueden leer con su inteligencia, lo ven las gentes llanas con sus ojos en los cuadros” 
San Gregorio Magno.




dissabte, 18 de desembre de 2010

Amanecer...

Demà podria ser l'últim...no és fatalisme, és pur atzar Qui sap? Per això, cal que tinguem sempre ben present "Carpe diem" No deixem res al tinter per un altre dia si ho podem dir avui mateix...

divendres, 17 de desembre de 2010

Time after time.. for you...

Como reliquias de un pasado que vuelve, siempre vuelve para resituarnos...

Economia Feminista: doncs sembla que sí hi han models alternatius...

Ahir vaig assistir a una xerrada sobre economia feminista, a càrrec de Cristina Carrasco, economista i professora del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. La veritat és que no havia sentit mai parlar d’aquest concepte, bé, d’aquest pensament. I Tot i que vaig arribar tard, com sempre de boli d’un acte a d’altre de la ciutat...intentant arribar a les veus femenines per visibilitzar-les quan més enllà millor, vaig agafar la idea d’aquest moviment intel·lectual que compte cada cop més, amb dones de totes les generacions.

Doncs bé, us avanço pels que no estigueu posats en aquest tema una de les principals idees. Dins dels enfocaments alternatius que es plantegen des de l’economia feminista, destaca una línia d’estudi que pren com a punt de partida la centralitat de la vida humana, la consecució d’estàndards de vida acceptables per a tota la població. Una perspectiva molt diferent a la que procedeix de la tradició neoclàssica que es centra en la utilitat eficient i racional dels recursos (de mercat). Què, promet o no?

I us preguntareu, d’on va sorgir aquest pensament....? L’economia Feminista és un pensament que va néixer als anys 70 amb antecedents del segle XVIII i que qüestiona la majoria de teories econòmiques pel seu talant androcèntric. Posem per exemple: El sistema patriarcal només dóna valor al món públic, mercantil i del treball normalment assignat als homes.Segons Carrasco, el món normalment assignat a les dones, més privat i domèstic, però igualment vital per al mercat, s’invisivilitza sistemàticament. En aquest sentit, només es tenen en compte les economies monetàries. Les demés economies les que no intercanvien diners, estan invisibles.

En fi, crec que dóna si més no, per una lectura més entregada... Al menys, jo ho faré. I pels que us animeu, aquí us deixo un text de l'autora a mode d’introducció a aquest pensament. La Economia Feminista: una apuesta por otra economia