Aquí i ara només lletres...

dilluns, 29 de novembre de 2010

Vençuts sí, però mai, mai derrotats!!

Cada cosa en la seva justa mesura... l'alternància política és un fet...l'oposició també ensenya...

Ahir a la nit a Twitter van córrer els caràcters dels convergents, eufòrics. Felicitats per ells!! Sense haver fet més que “esperar” han guanyat les eleccions. Ara ja comencen a dir el que pensen fer, després d'haver aconseguit guanyar...

No entraré a fer anàlisi del per què de tot plegat, em refereixo “al batacazo”  socialista. És cert, no ens hem d’amargar d’una crua realitat que s’anava confirmant, hora rere hora, la nit de diumenge. Bé doncs, ara els que hauran de reflexionar ja sabem quins són, per ells el nostre sincer respecte, perquè arribin a conclusions que ofereixin llum i no “dits que assenyalin”. Potser “la crisi” és una altra... i l’hem de buscar en un altre espai... Cal abordar-la ja, a partir d’avui mateix com ha fet el Molt Digne i Honorable Montilla, això sí, tot sol....com un autèntic cavaller.... Confio que així sigui per recuperar el que hem perdut a les urnes. Jo m’hi posaré de valent al seu costat, no penso pas renunciar ni un mil·límetre als ideals, i procurarem que “l’escolta activa” sigui la protagonista d’una nova manera de fer.

Però, avui estic perplex, el sistema democràtic és el que és, i permet que certs senyors impresentables aconsegueixin situar-se al parlament i fins i tot, Qui sap? Arribin a ser decisius en un moment donat per prendre decisions de país importants...Aquestes són les regles del joc democràtic, aquí rau la seva màxima...


Vençuts sí, derrotats mai!

divendres, 26 de novembre de 2010

I després què?

Sembla que ja està tot dit que ja no queda res per explicar i ara només cal esperar, recollir els estris i fins la propera...No estic d'acord! El resultat de diumenge serà com la resposta a un diàleg que no sempre ha estat fluït, que no sempre ha estat format per un emissor i un receptor, val a dir que de vegades semblava més aviat un monòleg fins i tot avorrit ...

Després del #28N s'inicia una altra conversa, la de la reflexió compartida, el debat amb els que no vam arribar a temps i cal que hi anem a buscar...I amb els que no van quedar del tot convençuts, potser no ens vam saber expressar, caldrà tornar-hi a parlar amb ells i elles.

Després del #28N No penso pas que hi hauran "guanyadors" o "perdedors". Amb la crisi ningú guanya, però amb els programes que la volen combatre alguns, mai tots,... però molts, poden guanyar, poden sortir-se millor. I pensant en els que estan pitjor, per ells, aquesta és la diferència, així de senzill!

Crec sincerament que els socialistes catalans, els progressistes d'esquerres, els federalistes convençuts, els que en tot moment han defensat l'autogovern, precisament per un millor benestar per les persones més vulnerables, aquestes...que són les que més ho necessiten, han fet la millor campanya "possible". No me cabe la menor duda!! 

Ha estat una campanya explicativa des d'un coneixement molt planer de la realitat, del diagnòstic encertat i d'un full de ruta ben estructurat del que s'havia de fer per aportar solucions i treure el país endavant. Amb sentit d'obertura de mires, acollint propostes de fora, innovant i arriscant en polítiques sempre pensant en les persones. Què més es podia demanar? 

Però, els factors externs ens han jugat a la contra....

Primera reflexió...Jo que he seguit amb atenció i fins i tot, en primera línia altres campanyes, ho sé de bon tros. La crisi ha desinflat il·lusions i ha fet veure més "el plat" que "l'ideal"...Sincerament, i des de la meva humil visió... Penso que aquesta controvèrsia és la que als partits "idealistes", ja m'enteneu... els ha descol·locat. Ja no funcionava cap de les estratègies d'abans, ni les pors, ni retornar als valors.... Hem fet una campanya amb una ciutadania certament "apàtica" amb la política, amb els polítics i en especial, amb  preguntes com aquesta en l'aire: De què servirà que jo voti? Canviarà veritablement la meva situació? O amb afirmacions "errades" com aquesta "Si tots els partits són iguals, no hi ha dreta o esquerra" en part avivades pels poders fàctics que ja els hi va bé que la gent cregui que la política ha deixat de ser un instrument de transformació, d'autèntic canvi, de "revolució". 

Aquesta és la gran batalla que haurem de lliurà tots els demòcrates després del #28N. La cosa no acaba aquí, després vindran altres comicis i estarem en les mateixes... i tenim poc marge d’acció, però una mica de temps, al menys, per parar-se a pensar i "modular"`sobre el què està passant molt seriosament. Allò de... si tenim un a societat més consumista i materialista que reflexiva, i solidària on anirem a parar??

Segona reflexió: En quan les hipòtesis dels resultats....El vot es repartirà...i no hi haurà tanta abstenció com es diu, segur que no. Confieu!! Com tampoc els que ja es veuen a "palau" ho tindran tant fàcil...D'això és tracta, de l'equilibri democràtic que la societat, no sé ben bé per quin art o atzar, al final compensa. Els vots els emet la gent, no el que alguns volen. El vot final és privat i intransferible, fins l`últim moment no sé sap, pot estar emprenyat, però al final cau a l'urna, pot ser que en els últims segons canviï de papereta perquè la consciència pesa. I el que pensava quedar-se a casa o marxa de vacances, s'ho rumia i abans passarà pel col·legi electoral i fa la tria.

Conclusió, tranquil·litat i bons aliments...deia la meva àvia "roja hasta las vísceras" que la gent sap el que es fa. Però, però...alguns i algunes ja han fet aquest "clic" necessari per compendre, i han llegit bé el missatge de la pròpia realitat del món que ens envolat i de la gent a peu de carrer...O sigui que "aquests" que poden... que s'ho acabin de pensar i modulin, si us plau!!

Les claus: Hi ha poc temps, la crisi va fent, es pot remuntar en altres nivells institucionals, cal entrar més a cada llard i veure-ho d'aprop, acció-reacció. No és la por la que aixecarà el vot, si no la confiança.... Penseu-hi quan hi han problemes, situacions difícíls, per quins criteris et guies per prendre decisions???

Apa doncs, fins la propera i pot ser dilluns farà un sol que ens deixarà a tots bocabadats!






dissabte, 20 de novembre de 2010

Una mica d'òpera per aquest matí tranquil...La meva preferida...."Madame Butterfly

El que importa no és el missatge, "negatiu" és clar...sino la naturalesa del sentiment.


Us deixo amb aquesta fantàstica peça  Di "Giacomo Puccini". (Spero che un giorno sentire raccoglieri)


Ora sto viaggiare e mi piace pensare che mentre l'ascoltare sentire me. Fino a  questa sera...






diumenge, 14 de novembre de 2010

divendres, 12 de novembre de 2010

El factor sorpresa...

La il·lusió, "molt il·lusionats"... Així és com s’inicia el camí dels guanyadors... amb un factor que no té barem dins els indicadors. No es pot mesura la il·lusió, en tot cas, es pot copsar l’atmosfera, aquesta energia que és transformadora que ho impregna tot d'una força incalculable i que es contagia...i va calant a les"escames" de la pell, revestint al cos d'una forma alegra d'encarar els reptes.

Les i els socialistes ahir van vibrar a Montjuït, no els va fer falta l’harmonia de les llums de les fonts, perquè els colors de la il·lusió es podien veure i percebre en els rostres de la gent que va voler compartir la nit d’inici de campanya. 

Un sopar entre amics... simpatitzants, activistes, un espai on tothom compartia el mateix entusiasme, l'emoció d'una cursa que és cabdal pel futur de Catalunya, per les vides de la gent. "Sabem el que ens juguem"... El president Montilla va voler se clar, precís, i va expressa 5 compromisos  "solemnes" com ha de ser, això és el que fa un polític "es compromet" perquè té paraula, perquè és responsable, perquè vol protegir els interessos de la gent que s'estima, la ciutadania.

Ara ja no hi han dubtes, tot és ben clar, doncs cal passar a l'acció amb intel·ligència i prudència, tenint cura, però sense cap més pas enrere. Els adversaris sempre intentaran donar cops a la línia de flotació d'un vaixell que s'ha fet a la mar amb bon ànim i predisposició per arribar al seu destí, malgrat les corrents submarines i les tempestes que es puguin presentar. Perquè es tracta de sumar sinergies no? de compartir moments amb la gent amb la que tens coses en comú, valors, principis, sentiments, idees, i també somnis... No podem oblidar-nos d'aquests meravellosos "genis de realitats desitjades"...Potser haurem de traçar un mapa, una ruta, un paisatge sobre el qual projectar aquesta acció.

La meva ruta és ben clara, és el camí de la Garantia de Progrés que El candidat Montilla representa i amb el que m’ identifico.




diumenge, 7 de novembre de 2010

Sobre el que som i el que no som..."Shape of my Heart"

Aquesta nit comparteixo amb vosaltres una emotiva melodia de Sting, "Shape of my Hart" 


"I mentre el cor bategui, sempre hi haurà una cançó que el farà sentir..."


In a private concert for you...









dijous, 4 de novembre de 2010

L'aire atrevit d'un pensament...

On ets que no et puc veure?
En quin paisatge et replegues que no puc trobar-te?

Tanco els ulls i t’imagino...
Trobo a faltar el càlid pressentiment de saber que ets a prop,

El batec accelerat quan en mires amb la veu callada  d’aquella forma, tan intensa i directa...

On ets que no et puc sentir?
En quin amagatall t’has instal·lat?

Tinc la química del cos desorientada,
Els circuits col·lapsats,
L’ànima en vil, esperant un senyal que en torni a connectar amb tu.

On ets que no sé de tu?
Presento que ets en algun lloc secret des del qual observes en silenci.

Què pretens descobrir que no sàpigues ja...?
No puc pensar en ningú més, en res més que tu.

On ets que no et puc tenir?
Quina mena de prova és aquesta?

M’immolaria per besar els llavis que tant desitjo, ni que fos per uns instants, ¿recordes?...

Em ficaria en un cuc orbital i travessaria l’univers, si sabés que a l’altra banda t’hi trobaria. Saps que ho faria...

On ets?
Deixa’t veure, mostra't de nou i jo t’aniré a buscar...

On ets?
On ets?
On ets?





dimecres, 3 de novembre de 2010

4 referencias sobre la necesidad de rearmarnos de Filopolítica .

1.-Viene de una idea de un amigo que comparto y a partir de hoy reivindico. Más Filosofía Política, más política con filosofía...ahora que buscamos "el cambio real" podría ser un buen momento para promover la recuperación de los 4 puntos cardinales de una nueva cartografía de lo imaginable: "explicar, intuir, resolver y comprender". Antoni Gutiérrez Rubí

2.-"La política debe entender su relación con la sociedad como una relación de aprendizaje y no de enseñanza. La política sirve para que la sociedad reflexione sobre sí misma como totalidad y aprenda a gestionar su incierto futuro colectivo. Nada más y nada menos"Niklas Luhmann


3.-"Debemos hacer un ejercicio de introspección teórica y entender el poder de otra forma y transitar hacia una manera de hacer la política más relacional y cooperativa, que no esté pensada sobre la idea de la jerarquía y el control. Será socialmente relevante y sobrevivirá como instancia de configuración social en la medida en que desarrolle una espacial capacidad de observar y aprender"Daniel Innerarity 

4.-'Pensar, pensar': "Creo que en la sociedad actual nos falta filosofía. Filosofía como espacio, lugar, método de reflexión, que puede no tener un objetivo concreto, como la ciencia, que avanza para satisfacer objetivos. Nos falta reflexión, pensar, necesitamos el trabajo de pensar, y me parece que, sin ideas, no vamos a ninguna parte". José Saramago

No quiero humanizar el hecho "Prostitución"

Noviembre también es un mes amargo si pensamos en las víctimas de la violencia y en por qué tuvimos que fijar un día para vindicar la lucha contra esta "otra" forma de barbarie contra las mujeres, sí, en pleno siglo XXI. Con tanda educación, conocimiento, información y recursos....

¿Por qué relaciono Violencia = Prostitución? ¿Acaso hay que dar más explicaciones? Parece que sí...Las "humanas" son las mujeres que se ven envueltas en esta trampa letal. El "hecho" es circunstancial, proviene de factores externos incalculables, impredecibles, mortales, que bien pudieran atajarse con "más y mejores leyes" contra los que "tratan", el eufemismo socialmente aceptado de "explotan" a esas mujeres indefensas, desprovistas de una legítima defensa que las ayude a salir adelante en sus vidas y prosperar, sin necesidad de verse obligadas a dejarse llevar por esas redes de "explotadores" que mercadean con sus cuerpos como auténticos canallas de lo ajeno. Si la política es un instrumento de transformación social, podemos cambiar el rumbo de los acontecimientos, esto sí lo deciden "personas" otras "humanas" a quienes necesitamos para combatir esos hechos...No hay nada imposible...sólo el temor al fracaso y equivocarse nos enseña mucho más para reorientar el camino a seguir.

Y No, no voy a humanizar ni el hecho, ni ningún eufemismo, ni un mercado cuantioso del que se benefician cada vez más manos de guante blanco. ¿Qué clase de economía es esa...?

Para mi la Prostitución será siempre "explotación" "injusticia" "deshumanización" y no me creo eso de que muchas lo hace por decisión propia, esa es otra de las grandes fábulas que corre por ahí.

CORAZÓN AZUL CONTRA LA EXPLOTACIÓN SEXUAL Y LA TRATA DE PERSONAS!!!
Aunque sea sólo por un día, acuérdate de ellas... 

Y el próximo 25 NOVIEMBRE. el Día Internacional contra la Violencia de Género, ¡Piensa!.