Aquí i ara només lletres...

dimecres, 21 de desembre de 2016

La recerca del coneixement


Potser cercar el coneixement en realitat és l’anhel de veritat, saber qui som, què fem en aquest món  i què ens espera en el temps, més enllà dels anys...

Quan una persona fa una cerca emprèn un camí, s’equivoca sovint, a vegades s’atura o tira enrere i torna a començar... fins que arriba a saber allò que està buscant, veritat, constatació, senzillament coneixement...

Jo vull anar a les coses mateixes, admeten que moltes d’elles són ben complexes, però hi ha una crida fonda en mi , una mena de set de saber insondable...

Tu,

Em sento en deute d’una mancança conscient, sé molt poc de tu, pràcticament sóc una indigent intimista de la teva història, ni tant sols sé com et deus sentir ara, puc imaginar, puc fer estimacions intuïtives, hi ha coses que no es poden saber perquè no estan escrites enlloc, cap certesa, llavors...

Potser no és el més important, potser els humans ens obcequem massa en saber coses que no calen...en tot cas, formen part dels silencis de cadascú...i aquests han de romandre en l’esfera d’una matèria informativa intransferible...

T’estimo,

Cercar el teu ésser, és desxifrar part de la naturalesa que hi ha en mi, així, jo em sé més a través de coneix-se’t a tu...

L’amor que sento per tu, empenta el meu esperit pensador amb humilitat facultativa que reconeix els propis límits, però amb no menys fe, per cercar-te en un coneixement accessible...A través de la teva forma de mirar el món, n’aprendré  a veure’l jo també d’una altra manera. A través de com pensis tu les coses, jo les esbrinaré des d’un altre enfocament. A través de la interacció de sentiments i emocions, et sentiré jo a tu...

Escoltar el món

Has de saber que quan m’adreci a tu com a subjecte de coneixement, tindré el coratge de no suprimir cap pregunta, en la interpel·lació constant sobre aquest saber més, tant com comprendre que el veritable coneixement no està en el fi en si mateix, sinó en el sentit de tot plegat i crec, em portarà a una maduresa amablement modesta...

És clar que també s’ha de saber escoltar en el silenci de la contemplació, però per poder fer-ho, hauré d’estar més a prop...