Aquí i ara només lletres...

dimarts, 16 d’agost de 2016

La Lluna…L'eterna amant


Lluna plena. Inspiració concentrada en tu...  Hay cosas que no cambian, el tiempo las hace más sólidas, mejores, más resistentes :-) Aquí estoy !

Una nit serena, menys calorosa, però intensa d’un anhel com més...conscient.

La lluna és la companya perfecta, es manté allà dalt sempre, observant-te metre es va creixent per apropar-se. Sembla que agafi forces per mostrar-se en la seva plenitud, per quan et tingui a prop i contemplis meravellada el seu cos estel·lar en tota la seva dimensió. És com si guanyés confiança i es sentís més bella, més segura que tu li donaràs allò que ella busca en la teva naturalesa...A més, sap que l’esperem amb moltes ganes...aquí a la terra.

Però, a hores d’ara, ella és millor amant que tu... Quan apareix, és mostra a cara oberta, rotundament encisadora i brillant, irresistible, despullada de prejudicis com si només t’estigués mirant a tu...I a cada amant que la cerca enamorat el fa seu, el fa sentir únic.

Em pregunto sovint per què tots l’anhelen tant...Oh! sí, jo ho sé bé que l’estudio a fons des del meu telescopi silenciós...L’envolten molts que la volen per ells com si fos una “relíquia” Il·lusos o ingenus s’alimenten d’una fantasia que ella permet, generosa com és...No saben que a la lluna mai ningú la té...És massa pura, massa extraordinària per emparellar-se amb un únic ésser humà. Potser és que encara no n’ha trobat un digne de la seva estima...que pogués abastir i comprendre l’autenticitat de tota la seva immensitat com a mil·lennis d’experiències d’una història eterna...Deu ser per això que ens captiva a tots perquè li donem l’amor insaciablement exclusiu que ella necessita i interminable més enllà dels temps...

La lluna és subtilment directa... Quan et tria...saps de seguida què vol. Només té una nit...per apreciar l’amor humà pel qual sent tanta curiositat, donat que ens regala la seva grandesa, ja amb el fet de poder-la venerar fins l’endemà.

Ara entenc... perquè espera fins complir el cicle màgic del seu ritual fins aconseguir aquest moment tan especial...Sap que es portarà de nosaltres la màxima intensitat, allò entranyablement sensible, el tresor més preuat de cadascú que no es pot descriure, perquè s’ha da viure i experimentar...

La lluna és l’amant serena, com la mar quan t’acarona en nits tranquil·les com aquesta, impossible resistir-se als seus encants de sirena que s’emporta el millor de nosaltres, la passió més profunda, el desig que aprecia cada detall, cada instant com si fos l’últim d’un món somniat que s’acaba quan ella marxa...fins al proper pleniluni ...

Ara ho entenc...és per això que el sol, gelós, s’afanya impacient en esmolar les primeres llums del dia per prendre-li un altre cop el protagonisme...Sap que si allarguéssim més la nit amb ella, la lluna se’ns dòria l’ànima allà dalt al seu univers...i els dies llavors, serien insuportables...

T'estimo com l'amant serena, com el vent de l'Illa, estima la persona, desitja l'ànima...

Bona nit princesa dels meus somnis...No els oblidis mai els somnis, poden canviar el teu món ;)