Aquí i ara només lletres...

dimecres, 21 de desembre de 2016

La recerca del coneixement


Potser cercar el coneixement en realitat és l’anhel de veritat, saber qui som, què fem en aquest món  i què ens espera en el temps, més enllà dels anys...

Quan una persona fa una cerca emprèn un camí, s’equivoca sovint, a vegades s’atura o tira enrere i torna a començar... fins que arriba a saber allò que està buscant, veritat, constatació, senzillament coneixement...

Jo vull anar a les coses mateixes, admeten que moltes d’elles són ben complexes, però hi ha una crida fonda en mi , una mena de set de saber insondable...

Tu,

Em sento en deute d’una mancança conscient, sé molt poc de tu, pràcticament sóc una indigent intimista de la teva història, ni tant sols sé com et deus sentir ara, puc imaginar, puc fer estimacions intuïtives, hi ha coses que no es poden saber perquè no estan escrites enlloc, cap certesa, llavors...

Potser no és el més important, potser els humans ens obcequem massa en saber coses que no calen...en tot cas, formen part dels silencis de cadascú...i aquests han de romandre en l’esfera d’una matèria informativa intransferible...

T’estimo,

Cercar el teu ésser, és desxifrar part de la naturalesa que hi ha en mi, així, jo em sé més a través de coneix-se’t a tu...

L’amor que sento per tu, empenta el meu esperit pensador amb humilitat facultativa que reconeix els propis límits, però amb no menys fe, per cercar-te en un coneixement accessible...A través de la teva forma de mirar el món, n’aprendré  a veure’l jo també d’una altra manera. A través de com pensis tu les coses, jo les esbrinaré des d’un altre enfocament. A través de la interacció de sentiments i emocions, et sentiré jo a tu...

Escoltar el món

Has de saber que quan m’adreci a tu com a subjecte de coneixement, tindré el coratge de no suprimir cap pregunta, en la interpel·lació constant sobre aquest saber més, tant com comprendre que el veritable coneixement no està en el fi en si mateix, sinó en el sentit de tot plegat i crec, em portarà a una maduresa amablement modesta...

És clar que també s’ha de saber escoltar en el silenci de la contemplació, però per poder fer-ho, hauré d’estar més a prop...

dilluns, 19 de desembre de 2016

Una Literatura de Nobel...



Cuando cae el sol...

Amor a primera vista ;) 

Ambos están convencidos
de que los ha unido un sentimiento repentino.
Es hermosa esa seguridad,
pero la inseguridad es más hermosa.
Imaginan que como antes no se conocían
no había sucedido nada entre ellos.
Pero ¿qué decir de las calles, las escaleras, los pasillos
en los que hace tiempo podrían haberse cruzado...?
Me gustaría preguntarles
si no recuerdan
-quizá un encuentro frente a frente
alguna vez en una puerta giratoria,
o algún “lo siento”
o el sonido de “se ha equivocado” en el teléfono-,
pero conozco su respuesta.
No recuerdan.
Se sorprenderían
de saber que ya hace mucho tiempo
que la casualidad juega con ellos,
una casualidad no del todo preparada
para convertirse en su destino,
que los acercaba y alejaba,
que se interponía en su camino
y que conteniendo la risa
se apartaba a un lado.
Hubo signos, señales,
pero qué hacer si no eran comprensibles.
¿No habrá revoloteado
una hoja de un hombro a otro
hace tres años
o incluso el último martes?
Hubo algo perdido y encontrado.
Quién sabe si alguna pelota
en los matorrales de la infancia.
Hubo picaportes y timbres
en los que un tacto
se sobrepuso a otro tacto.
Maletas, una junto a otra, en una consigna.
Quizá una cierta noche el mismo sueño
desaparecido inmediatamente después de despertar.
Todo principio
no es mas que una continuación,

y el libro de los acontecimientos
se encuentra siempre abierto a la mitad.

De “Fin y principio” 1993
Wislawa Szymborska (1923)  Nació en Kórnik, Polonia 


dissabte, 17 de desembre de 2016

El deseo de amor…


Amar es el estímulo para encontrar la respuesta que estoy buscando en ti. 

Es lo que provoca el viaje...

Es mucho más filosófico que físico, descuida, aunque sin deseo de acariciar lo descubierto no  existe una verdadera sensación de plenitud.

Tal vez es esa sensación la que inconscientemente estoy buscando, porqué algo…en lo más profundo de mi ser, me dice que averiguarte va a completar mi existencia en un aspecto crucial para mi desarrollo como especie humana…y yo voy tras mi propio proceso de evolución.

Me gustaría conocerte mejor, en un marco de relaciones de lo posible, sin apriorismos culturales, ni categorías de género…

Verás, creo que todas las personas que se interrelacionan de algún modo se aman, en ese camino de compartir intereses comunes, ideas, deseos de futuro…La arquitectura siempre me atrajo, por su belleza creacionista de levantar de la nada, espacios también, idóneos para el encuentro. Esa es una de las cosas en las que invierto parte de mi tiempo, “construir” una cultura de encuentros, en cualquier espacio, en la que la diversidad es la premisa esencial para lograr la transferencia de conocimientos, saberes, experiencias, y que surjan nuevas sinergias de empoderamiento para hacer cosas diferentes… “Si buscas resultados diferentes, no hagas siempre lo mismo” decía Einstein.

Quizás, parte de la crisis que padece este mundo de hoy, podría explicarse entre la sociedad líquida de Bauman y la fluidez del género de Butler. Podríamos considerar que el tiempo nos ofrece una oportunidad.

El conocimiento es un buen nexo de conexiones,  es el hub de la curiosidad  desde el que todo se mueve para ir hacia lo nuevo, lo no conocido, lo aún no visto.


Es el deseo de conocerte…

diumenge, 4 de setembre de 2016

Somos lo que hacemos...





Hoy...
Sigo haciendo lo que soy 

Escribo letras ...


Recupero una obra magistral de Fumiko Hayashi, escritora japonesa  Estoy ávida de amor y el fondo de mi corazón siente cosquillas y grita agudamente“ tu nombre...Estoy pensando en ti...;) 

Y..cuando apago la luz, imagino que apareces silenciosa en medio de la noche y me susurras en sueños...

Deseo... verte pronto, pero será el año que esta llegando, el mejor de todos para las dos.





dilluns, 29 d’agost de 2016

Potser l'amor no es demana...s'agafa




Dicotomia
Entre el desig d’estar en tu, o de ser una part de tu...

ni que fos per una sola nit...

a la Zona prohibida ;) 
Deixa'm entrar als teus pensaments més íntims
Concedeix-me aquest alt honor Ho vull!

Dona'm la clau d'accés al teu èsser profund...abans que el meu instint de Hacker s'atreveixi a desafiar tots els límits i les regles per arribar a la teva més preuada essència
Vull ser teva des del primer sospir fins l'últim gemec de l'univers

Vull tocar el que no es veu i forma part del que ets

Vull sentir el teu goig en mi

Vull l’ànsia dels teus anhels a les meves mans

Vull tocar la teva passió més fonda...allà on siguis...
Sentir el teu goig als meus ulls captivats pel teu amor
Tremolar de l’emoció en veure’t en el seduir-me silenciós
Viatjar a l'imaginari del teu sexe i sentir l’escalf del seu moviment...
Vull el muscle de la teva excitació
Vull ser l’amfitriona de la teva matàfora eròtica
Vull tastar la joia líquida del teu goig desinhibit
Vull tocar el teu cos mullat del meu plaer atrevit
Mirar-te fixament i sentir el calfred de la paraula simbiosi
T'estimo!
Saber el que vols... i donar-t’ho sense parar... fins que tu diguis prou
Viure de ple dret...el teu somni ardent...
Vull tocar el teu goig en el seu immens i insaciable desig...


I sempre en voldré més i més...





dissabte, 27 d’agost de 2016

Te “Dedico” mi sueño...


Faltan 48 horas para que comience el descuento... de las horas que quedan hasta que nos volvamos a ver.

Pero esta noche sigo aquí, afinando mi imaginación para conseguir una combinación perfecta con estas letras llenas de ti y expresar cómo te adora mi mente, cómo te desea mi pulsión salvaje, cómo te amo en todos y cada uno de mis enfoques…

Ayer, mientras disfrutaba de mi playa solitaria... soñé contigo. Emergías de un mar de arena blanca como una diosa aparece para mostrar su misterioso poder, terrestre y marina a la vez tan elegante y distinguida, aunque sutilmente hermética…

Fue un sueño maravilloso, proyectar mi anhelo de ti en ese preciso instante… ¡Ojalá pudiera tenerte una sola vez, así…entre arenas secas y húmedas de espuma de mar! Lo deseo más que nada...y sin embargo, nunca sé si sería lo más adecuado...

He descubierto que todos los destinos a los que he deseado viajar no son nada comparado con el inmenso placer que me produciría estar en el único que verdaderamente refleja quién soy y por qué estoy aquí, tu corazón…los latidos de tu vida, el halo de tu espíritu en cada respiración…ese encuadre a la izquierda de tu iris, desde dónde miras el mundo.

Aunque tengo mis reservas, de si allí donde yacen los pensamientos que nos hacen humanas, conscientes, inteligentes, es el lugar donde moran los sentimientos…Estoy buscando esa respuesta…


Deseo encontrarme pronto con la calidez de tus ojos, intensos, de una intención que sólo tú conoces…

dimecres, 24 d’agost de 2016

Nua cavalca l'amor cap al seu amant





Ja saps qui sóc, què faig i com aconsegueixo allò que vull...
Són reptes relativament factibles

El teu amor és el repte inabastable, aquell que s'explora amb creativa perseverança per satisfer-lo cada dia i no s'acaba mai...

Potser les meves lletres no són visuals cada nit, però tu ets amb mi sempre...Te pienso mucho más que te escribo, y pensarte es aún mejor ... Perquè vaig nua i lleugera

El món està molt agitat allà fora...masses fronts oberts per reconstruir valors, dignitat, drets, i esperança...A vegades vull pensar només en mi i oblidar que hi han els altres, els seus conflictes, patiments i decadències...

Necessito viure en el meu propi ecosistema per retrobar-me amb les coses senzilles i boniques, amb la originalitat del ser,  una autenticitat natural de paràmetres identificables, vertaders, fiables..i.així és com després puc tornar-hi al món.

Saps perfectament que t'estimo sense cap límit, ni condicionant, sóc irreverentment teva,  tu fas la teva vida i jo que m'alegro que la gaudeixis plenament essent tu mateix amb pau i equilibri. Et desitjo tots els èxits i la joia del goig...Si em vols al costat per ajudar-te en el que sigui hi seré si m'ho demanes..i res del que faci i passi canviarà res per aquest fet. La teva felicitat m'importa molt, però l'has de decidir tu com la vols viure i quins actius hi juguen per fer-la rica, diversa i sostenible al llarg dels anys...Ens fent grans d'edat, però l'amor no és fa vell si no cada instant més imbatible, s'adapta, evoluciona i encara és més rebel d'intencions...

Sí, és un amor singular, bé no et sé estimar d'una altra manera.

Confesso que en dies com aquest... m'agradaria poder besar la idea del'amor que sento per tu, i fer-la física, carnal, humanament present dins l'espai d'un temps a soles amb tu...

És el que té ser un animal socialitzat...a vegades la fera s'aixeca, i té ganes de mossegar ben fort al seu subjecte de desig ...els llavis, el coll i anar baixant fins assaborír-ho tot absolutament tot...

Tinc por que un dia em diguis que em vols així...No sé si podré aturar la bèstia i et devori famolenca de desig ... El risc pot ser letal ;)

Ara penso el teu nom com un ressò profund

T'estimo rebel

dilluns, 22 d’agost de 2016

Notes d'una intimitat profunda...


Travessa l'espai i el temps i vine a sentir les meves notes ardents...;) 

L’ànima et desitja, la pell t’espera amb l’excitació de qui per primer cop reconeix l’essència sublim d’un amor autènticament pur...Aquí hi és, aquí estoy...

És així com et sento...com una nota d'una música ardent que va per dins...Deu ser així, des de la distància, que és possible, sinó et cremaria amb la meva fe ardent en tu.

El gin tònic glaçat de fa uns instants, ara es desfà lentament en imaginar unes lletres que no aconsegueixo escriure, notes d’una intimitat profunda...

Travessa la foscor de la nit, el temps etern d’una recerca persistent, infatigable...

Travessa l’humit flux amb l’escalf del teu discret lideratge, determinat d’excel·lències tangibles com l’amant insaciable...

Mira’m, amb l’iris seductor del teu esperit ric en silencis. Anhelo el cor callat que l’impulsa...Sé que és allà, perquè quan em mires sempre somrius, sense dir res més...Estimo el teu to sempre rigorosament amable...

Comparteix amb mi aquest instant tan teu! 

El que donaria per sentir la música dels teus llavis pronunciant les paraules del què estàs pensant....!

Travessa el límit, aquesta línia imaginaria que a vegades t’atura. Et vull tota de cop sense mesures...La teva fermesa lliurada en mi, el xoc vital d’energies que s’atreuen, la incertesa d’una improvisació neguitosa, la gosadia del teu atreviment, la sorpresa de les teves fantasies. Ho vull tot...

Em rebel·lo, l’actitud és ben decidida i una mena de crida fonda et repte temptadora... Explora’m quan em trobis de nou i fes el camí segura perquè allà on no hi hagi llum, el meu amor verdader, t’acompanyarà sempre amb el fogós calor d'aquestes lletres, avui quelcom més sonores...

Travessa’m amb la delicadesa del primer despertar juntes i com si fos l’última nit que em xiuxiuegessis que m’estimes...

Travessa’m perquè pugui sentir que ja sóc teva, nua i diluïda en el teu foc poderós

Sí, això ho vaig pensar ahir...Es pot canviar el destí, sí, només tu ho pots fer.

Travessa’m...

diumenge, 21 d’agost de 2016

El chispazo…


¿Recuerdas lo que se siente? ;) 

2 miliamperios de corriente eléctrica es lo que ocurre cuando te veo…El verdadero elixir del amor...

Lo han estudiado…en el Instituto de Tecnología de California. Allí donde tod@ surfista quiere ir para lanzarse a por las olas, aún sabiendo que hay tiburones a la vista…Todo tiene su riesgo, el mío es personal, el tuyo se verá…

Así que eres mi “Chispazo” Una transferencia de estimulación transcraneal de corriente directa hacia ti…Parece muy técnico, es que el nuestro es un organismo cuidadoso y exigente, elige con precisión kantiana…

Te observo y percibo tu fuerza, me atrae la chispa de tu vida…esa estrella en la que te desenvuelves, tus ritmos, tus rituales, tus llamaradas de intensidad controlada y ese tipo de cosas…


Eres mi corriente de transmisión, la espina dorsal de un mundo nuevo cada vez que te veo que sé de ti, o que me llegan los ecos de tus pensamientos… Una energía densa de mensajes implícitos, conocimientos, saberes sobre ti…Una vía láctea en medio de un universo de agujeros negros…

Tu brillas en el firmamento, por eso puedo verte, por eso te distingo del resto...

No te detengas ante nadie y sigue brillando, tu me inspiras, estés donde estés y con quienes estés, porque yo sé quien eres y eso es lo que importa.

Te quiero 





dissabte, 20 d’agost de 2016

Che mi tormenta il cuore...


Signora....Deve essere stanca, ora lascia a prendersi cura di voi

Meglio con testi di dolci e una melodia morbida....

La canzone dell’amore

Solo per te, signora
va la canzone mia.


Come in un sogno di passion
tu sei l'eterna mia vision.

Una vision d'amore
che mi tormenta il cuore
e nel mio sogno vivo per te,


Solo per te,signora



Estoy, sigo pensando en ti cada noche de este verano caliente...

Me interesa la naturaleza de tu amor, de lo que sientes cuando amas, de lo que deseas dar a quién amas, del fervor de tu deseo, del contenido y su continente de tu deseo de amar. De tu miedo a amar. Lo que deseas tocar, sentir en el amor, tu sed de amor, conocer la amante que hay en ti, eso deseo...y sus lugares prohibidos. 

Me interesas tú, cómo piensas el amor, cómo cantas al amor...qué canciones elijes para el amor, qué poemas de amor te hacen vibrar...Las horas que entregas al amor...Los lugares que escoges para el amor...

Esta noche vas a estar en mi sueño, te voy a pensar para el amor...

Te deseo, sin límites, ni reglas...sólo el amor, todo para ti.




dimecres, 17 d’agost de 2016

Sóc de mar...


I si...fos una sirena, que t’espera a les nits per mullar-se amb tu...

Fa calor i estic pensant en blau...

La naturalesa humana és sorprenent com s’adapta a cada circumstància i desplega les 
seves habilitats a qualsevol dels entorns...

T’agrada el Mar?

Fica’t endins...i submergeix-te a les meves aigües

Deixa que t’abraci amb una frescor d’irreverències en aquesta nit tan calorosa...

Em moro de ganes  besar-te, de fer-te l'amor enmig d’aquest oceà d'un desig transparent...líquid 

Des de lluny, des d’un blau marí que t’acarona suaument amb els seus pensaments

Estimar és un verb que es queda curt per definir el que sento per tu...


Véns? 

dimarts, 16 d’agost de 2016

La Lluna…L'eterna amant


Lluna plena. Inspiració concentrada en tu...  Hay cosas que no cambian, el tiempo las hace más sólidas, mejores, más resistentes :-) Aquí estoy !

Una nit serena, menys calorosa, però intensa d’un anhel com més...conscient.

La lluna és la companya perfecta, es manté allà dalt sempre, observant-te metre es va creixent per apropar-se. Sembla que agafi forces per mostrar-se en la seva plenitud, per quan et tingui a prop i contemplis meravellada el seu cos estel·lar en tota la seva dimensió. És com si guanyés confiança i es sentís més bella, més segura que tu li donaràs allò que ella busca en la teva naturalesa...A més, sap que l’esperem amb moltes ganes...aquí a la terra.

Però, a hores d’ara, ella és millor amant que tu... Quan apareix, és mostra a cara oberta, rotundament encisadora i brillant, irresistible, despullada de prejudicis com si només t’estigués mirant a tu...I a cada amant que la cerca enamorat el fa seu, el fa sentir únic.

Em pregunto sovint per què tots l’anhelen tant...Oh! sí, jo ho sé bé que l’estudio a fons des del meu telescopi silenciós...L’envolten molts que la volen per ells com si fos una “relíquia” Il·lusos o ingenus s’alimenten d’una fantasia que ella permet, generosa com és...No saben que a la lluna mai ningú la té...És massa pura, massa extraordinària per emparellar-se amb un únic ésser humà. Potser és que encara no n’ha trobat un digne de la seva estima...que pogués abastir i comprendre l’autenticitat de tota la seva immensitat com a mil·lennis d’experiències d’una història eterna...Deu ser per això que ens captiva a tots perquè li donem l’amor insaciablement exclusiu que ella necessita i interminable més enllà dels temps...

La lluna és subtilment directa... Quan et tria...saps de seguida què vol. Només té una nit...per apreciar l’amor humà pel qual sent tanta curiositat, donat que ens regala la seva grandesa, ja amb el fet de poder-la venerar fins l’endemà.

Ara entenc... perquè espera fins complir el cicle màgic del seu ritual fins aconseguir aquest moment tan especial...Sap que es portarà de nosaltres la màxima intensitat, allò entranyablement sensible, el tresor més preuat de cadascú que no es pot descriure, perquè s’ha da viure i experimentar...

La lluna és l’amant serena, com la mar quan t’acarona en nits tranquil·les com aquesta, impossible resistir-se als seus encants de sirena que s’emporta el millor de nosaltres, la passió més profunda, el desig que aprecia cada detall, cada instant com si fos l’últim d’un món somniat que s’acaba quan ella marxa...fins al proper pleniluni ...

Ara ho entenc...és per això que el sol, gelós, s’afanya impacient en esmolar les primeres llums del dia per prendre-li un altre cop el protagonisme...Sap que si allarguéssim més la nit amb ella, la lluna se’ns dòria l’ànima allà dalt al seu univers...i els dies llavors, serien insuportables...

T'estimo com l'amant serena, com el vent de l'Illa, estima la persona, desitja l'ànima...

Bona nit princesa dels meus somnis...No els oblidis mai els somnis, poden canviar el teu món ;) 




dilluns, 15 d’agost de 2016

La arquitectura de un deseo...


Te deseo, así, expuesta ante mí, 

Permíteme adorar el arte de tu figura humana, la silueta del ser que eres, la arquitectura de tu resistencia..., sus esencias, sus secretos y todo lo que se puede saborear con una pasión curiosa, tal vez un tanto intrépida para averiguarte más en profundidad…

Deseo amarte con la consciencia entregada a un sólo propósito, darte placer, conocer tu goce, sentir tus sonidos, tus roces… el olor de tu deseo, ese será el pensamiento original que me acompañe cada vez…

En verdad el cuerpo es la traslación de tus anhelos, cuando me permitas tocarte, para hacerte sentir y sentir juntas, en esa simbiosis, me estarás transmitiendo conocimiento…
Hay cosas que no pueden pautarse, son intuitivas, no hay normas, salvo que conduzcas las artes de mi pasión para ti, hacia dónde desees explorar tus sentidos.

Sé que existe un poema que aún no se ha escrito sobre ti, será el que tú me regales, cuando me hagas el amor y te sienta en mí, entonces sabré que puedo escribirlo para ti, si tú quieres.

Te adoro, creo que es un término que se acerca más a esa idea de amar con admiración previa… després ja veurem si s’ajusta a la definició.

Anoche estaba…ya sabes, con unos cuantos grados más de lo habitual, pensaba en ti, pues claro. Imaginaba tu boca, tus ojos, tu expresión, tu rostro mirándome en el éxtasis…Ahora no puedo narrar los detalles, pero fue una sensación exquisita…

A veces mis silencios no son sino, espacios de tiempo en los que siento y pienso, más que escribo. Luego, cuando pasa…vengo aquí y te cuento la belleza de esos instantes en su íntima singularidad, para ofrecerte una lectura en VO de lo que siento..

Ahora sé que el amor existe, es real porqué toma tierra en los cuerpos, un espacio dónde pensamientos y corazón se entienden, dialogan en un lenguaje que no tiene traducción, pero si forma parte del  idioma de la vida.

 Deseo esa conversación contigo...Mañana más...sólo para ti ;)

divendres, 29 de juliol de 2016

Deseo entre líneas...




Tu piel, mi ansia de ti...
Mis labios, la humedad de tu goce...
Esta noche sólo pienso cómo hacer que sientas el éxtasis

Estoy aquí, mi amor no se va de vacaciones, aunque el deseo en noches calurosas como esta se rebela y se aísla solitario para imaginarte...

Tengo ganas de ti, ganas de amarte hasta la última gota de sudor 
Deseo leerte entre líneas, descubrir tus mensajes ocultos, tu relato intimista, los ecos de tu esencia 

Queda mucho verano ardiente entre las dos, y yo estoy dispuesta a arriesgarme y sentir el fuego de tu deseo ...

Las palabras son mi única posesion y se bien como usarlas...para que percibas cómo las escribo de nuevo y muy pronto para ti...entre líneas 

Si no sintiese amor por ti, no habría deseo...
Si no fueras tal como eres no podría amarte
Si yo no fuese quién soy ... tal vez ahora me harías el amor

Contempla la belleza de esas líneas unos instantes, luego cierra los ojos y escucha mi voz...

Te amo 

divendres, 3 de juny de 2016

L'ésser...i el nirvana



La cultura impressiona així, tenir-la al davant, mirar-la als ulls i pensar...Quant sap més que jo?

Quan és de més sàvia que jo...?

La inspiració d’aspirar a una certa saviesa en aquesta vida que hi som, estimula molt.

M’apassiona “el repte” d’esbrinar-te, des d'una transparència "acordada", però encara més el camí fins allà, sóc viatgera...

Confesso admiració expectant, saber més de tu pels teus silencis, pels mots que tries en fer un tuit i expressar una idea que projecta un desig...

Saber més “implica” dedicar-hi un temps perquè et coneguin. Qui escriurà la teva biografia? La referència on s'emmirallin d'altres...

Qui romandrà a la memòria del temps la teva vida, les teves obres, el teu llegat, les teves virtuts, les lliçons que has aprés... le veu del teu verb enregistrada?

Una certesa, per voler saber més s’ha de desitjar el saber, desitjar la vida de l’ésser subjecte d’aquest trenca closques que esdevé el coneixement d’ algú.

Ets preciosa! Bella com l’amor que hi ha en tu al coneixement, brillant com les habilitats discretes que entrenes dia a dia, genuïna d’un tarannà singular com ningú altre...

I això només és l’ epidermis d’un articulat ben ferm en conviccions , després d’un subtil filtre d’allò excel·lent de la teva personalitat més íntima...en el fons del fosc...allà on regna la claredat, està la teva harmonia amb tu mateixa, sense les contradiccions exteriors amb les que has de lidiar dia sí, dia no...

T’imagino amb els ulls tancats essent la música que escoltes, d’una sensibilitat extrema. Fer-ho llavors amb tu, deu ser el nirvana...

Ets preciós! Com l’esperit d’un pensament que ensopega i s’aixeca, xoca amb un mur i busca un altre camí per passar a l’altre costat...Deus tenir  unes quantes receptes, segur que sí.

Estimo a l’esperit, tant com la joia única i especial que ets. Inigualable.


Doncs sí, en vull saber més...