Aquí i ara només lletres...

dijous, 14 de novembre de 2013

De lluny a prop ...


Ja ho he observat prou des de la distància, ara ho vull conèixer de més a prop. Sense saber-ne més, no puc complir el meu compromís. Sí, em comprometo a cercar la complementarietat en allò que hi crec. Aquesta és la llavor que un bon dia, crec vaig plantar, millor o pitjor, però ve d’allà...No tot es pot explicar en la síntesi d’1 hora...

Per tant, la meva pertinaç creença en tu, m’ha dut fins on ara hi som. L’element que ho ha de permetre és la confiança, la sinceritat i el respecte. El que crec que haig de fer no és pas una qüestió quantitativa, ni tinc pressa per veure els resultats, tota acció, requereix d’una pla que s’ha de desenvolupar durant un temps. Em moc millor en la connexió de realitats qualitatives i enriquidores que no pas en el càlcul immediat de les necessitats. No ho vull fer per cobrir les urgències, sinó per apropar altres enfocaments, realitats, inquietuds...és per això que no estic pensant en el curt, sinó en el mig i llarg termini. Tanmateix, és tota una declaració d’objectius...

Jo treballo sola, per fer aquesta tasca no necessito formar part de res en concret...El pla el tinc al cap, ara l’he d’adaptar a la matèria subjecte d’aquest experiment...He d'identificar el que no fas visible i imaginar el que et complementaria per guanyar altres consistències...Del que sí estic segura és que serà positiu.

No deixa de ser una aposta arriscada, no sé si el que puc donar de mi, s’ajustarà al que veritablement necessites, però si no ho intento, no ho sabré mai i volia fer-ho des de feina temps, bastant de temps...El lluny ve de lluny.

No t’ho prenguis com una condició, és més aviat acceptar la naturalesa de cadascuna, no som iguals, i a l'hora hem estat coincidents en molts espais i aspectes. Jo ho estic aprenent a fer amb tu...Et transfereixo la meva proactivitat per tal que em concedeixis la teva asertivitat. Crec que és molt més senzill del que ens podem imaginar.

Això té sentit i serà eficaç, si ens creiem de veritat que podem disposar d’un canal bidireccional per ambdues. No vull fer-ho amb d’altres, ni tampoc no fer-ho. Em sobren forces, imaginació i ganes...i he decidit adreçar-les a tu.

T’he triat a tu, però ho vull fer a la meva manera i tampoc vull perdre el temps en una inversió en que ella mateixa no vegi la productivitat. Jo sé molt bé el valor que té el que faig i no vull posar-ho a disposició de qualsevol que no s’ho cregui, ni reconegui el valor que té.


Com també és cert que no ho podria fer sense passió, sense aquell sentiment del lluny, sense aquest seny que m’ empenya cap a tu...