Aquí i ara només lletres...

dilluns, 15 d’abril de 2013

Feminitat



Front una opulència de tarannàs masculins Què se n’ha fet de la feminitat  en un món paupèrrim d’una masculinitat sagnant ...?

És pràcticament en tot el que es diu i com es va desgranant en les formes... que sembla dictat per un “alter ego” o potser és l’ombra d’aquesta fricció  “Ànima-Animus” on finalment  guanya el tarannà “masculí singular...”

La veritat és que aquesta opulència esgota. Tot el que diuen els anomenats “grans homes” eterns governants, banquers deshumanitzats, polítics vitalicis, mega periodistes egòlatres, elefants monàrquics, presumptes tribunals, falsos filòsofs, o empresaris omnipresents, i tots els que estan en aquests moments com ordinàriament es coneix, “removent el paller”. En el fons, és només la versió adulterada d’una realitat molt més àmplia i diversa que la seva estricta visió del món...

La gent no hi confia en aquests senyors, i molt menys en les senyores que els hi fan el joc, amb les mateixes paraules obstruïdes d’una fonètica masclista que ofèn. Amb les més que gastades mencions d’autors (tots homes), o en una sintaxi estructural que no llueix el pedigrí d’un pensament genuïnament femení. No és gens inspirador...soportar una lectura de lletres amb aquest perfum a egocentrisme androcèntric que trenca l’alè i asfíxia...

No, ja n’hi ha prou!  Així no, lideratges masculins ja en tenim una bona “colla” per avaluar i fins ara Què hem aconseguit?  Res de nou... Una vaselina d’ambició sense fre, uns hipotètics drets de figurants adquirits... i ja se sap amb aquesta “postura” no és gens difícil endevinar quina serà la relació de poder...

La polarització, no de dues forces, sinó de dos mons ben diferents segons et toqui viure a un cantó o a l’altre del límit...del llindar de la realització personal, professional, social, espiritual... Què sé jo! Perquè més enllà d’aquest marge, ara per ara torna a instal·lar-se la penombra.

Per això, reivindico d’una vegada la feminitat, però no l’artificial, com un hipòcrita intent d’última hora de sumar-se a un discurs del que s’havia fugit com si fos còlera...

Feminitat no vol dir cap de les etiquetes “florero” que sempre posen (ells) a les dones intel·ligents, responsables, compromeses amb el seu país, fermes de convicció quan volen optar a liderar una idea.

Sí, al cap i a la fi, governar és tenir una idea aproximada d’on és vol anar Oi? La diferència rau en que primer, als teus, i després al teu poble li agradi més la teva idea, que la dels altres i en aquests moments, anem escassos d’idees...Les que hi ha, són velles, són reloaded de batalles pendents, sembla que hi ha pocs esperits inventors entre els nostres honorables...La genialitat és un do de la natura, però estic segura que es pot educar amb coneixement i canvi de xip cultural...

Feminitat...Que lleuger que sona!  Quina frescor més enriquidora!  Aquesta sí és la parella de ball que tothom voldria encara que fos inexperta en la dansa dels 100 dies...

La feminitat, no és pas autoritat superba, com qui imparteix doctrina quan afila la seva ploma o pretén donar lliçons...No és aquest el to de la paraula...ni la persona verbal.  Si una pateix les conseqüències de les seves pròpies opinions, no es pot pas parlar en tercera persona com qui ho analitza en la fredor de la distància, com si en el fons fos forçat, com deia fa uns dies... La melodia continua sonant artificial, poc creïble...No sembla pas que sortir de les entranyes humanes, sinó d’una mena de tecnicisme analític d’una ment extremadament calculadora...

Feminitat, és demostrar als necis, que hi ha alternativa a la seva manera de dirigir les regnes d’un animal desbocat...que comet perjudicis capitals. Aquest sistema apuntalat amb el paradigma dels diners...És demostrar que tens un model propi, com cap altre fins ara conegut...No és un estàndard, ni un plagi, ni cap recull del que han dit els clàssics- segurament tot homes- ni una idea que t’ha suggerit un altre... O l’encertes i de veritat innoves o segueixes essent una més... d’una pila.

Feminitat, és fer-ho tu, no pas que t’ho facin, tu penses, tu escrius, tu te la jugues, tu et mulles, tu parles, com qui diu...Tu llegeixes les cartes, els missatges i respons a títol nominatiu...Aquest particular, per mandra o maca de temps no li pots delegar a ningú...

Feminitat, és la gràcia de saber deixar-se aconsellar essencialment pels teus propis instints, vivències, coneixements de causa...No és pas un copy & paste de cites celebres de tòpics, de frases fetes...Hay otros referencias, otros mundos y están ahí fuera, en otra memòria històrica, en otras miradas...de Feminitat.

Per què per una vegada no som més transgressores i fem RT d’altres veus femenines? Si no les trobes, seria molt digne per la teva part fer l’esforç de buscar-les, per nombrar-les,  No creus? Com a primera regla per fer tangible amb els gestos que vas de veritat en la defensa de la feminitat. 

Feminitat, és parlar des de l’estomac perquè s’entenguin els matisos, però amb la correcció diplomàtica que ens dona aquest sisè sentit per saber com dir cada cosa en el seu moment precís. Com dirien les velles sàvies, caràcter més que no pas geni...

Feminitat, també és l’art de la dialèctica per convèncer a l’adversari/l’enemic i seure’l en una taula per parar-li els peus i que deixi de fer mal. Potser és consciència, potser és una habilitat poc explorada...

A vegades em pregunto... Per què he de creure’t, món... ? Què hi ha de feminitat en tu, món a aquestes alçades que em pugui inspirar per sentir el seu reflex com si fos jo mateixa...?

L’hora greu... Portem mil anys d’hores orfes, perdudes amb una governança masclista que ha passat de generació en generació sense que la “feminitat” hagi tingut cap oportunitat per expressar la seva “idea global”. Han estat poques les feminitats humanistes que han arribat al nivell més alt del poder per demostrar que es pot dirigir un país, un món radicalment diferent....Ara, la oportunitat la tens a la teva teulada, puja, mira els estels, cerca la claredat d’una nit de primavera amb un cel net, lliure i refuta en els teus endins...

Ets o no una feminitat? Caldrà practicar amb l’exemple perquè les demés s’ho creguin...Doncs molt em temo que serà la seva mirada, el tribunal més exigent per aprovar l’autenticitat o no d’aquest sentir compartit.