Aquí i ara només lletres...

dimecres, 26 de desembre de 2012

Dies, idees i amor...

El coneixement i el futur en el decurs
del temps té rostre femení

Estimar apassionadament les idees, dia rere dia...


Els pensaments t’arrosseguen fins a una cruïlla per triar un camí, una “solució”, una altra forma d’actuar enfront els reptes, les dificultats... Des de problemes més petits, fins a les grans decisions que s’han de prendre per donar resposta als més complexes...

Aquests dies d’idees i amor, són l’essència de l’emoció, del misteri, de la tensió dels canvis, mai s’està del tot segura del què passarà després...però t’estimes més provar-ho, i batre’t amb les lleis de la probabilitat ...

Les idees s’arrelen i es transformen en conviccions, l’amor per una mateixa, pels teus, pel poble, pel país...és la substància que les enganxa fermament...a l’hora d’escollir-les, de defensar-les , de posar-les en valor enfront d’altres tan bones com qualsevols...Conjugar els verbs que les comparteix amb un grup, un col·lectiu, o el món sencer enxarxa’t...

Dies que cal respectar les paraules dels que seuen a costat i costat teu i escoltar el que tenen a dir. La fixació no és edificant, la flexibilitat i el consens ens fa avançar, ens obre camí per continuar, ja que no sempre tot comença i acaba aquí. Potser aquest és la fi del principi per passar a ser el desenllaç d’una història que encara s’ha d’escriure, que ha de créixer...

Idees que trontollen a l’hivernacle del cervell xiuxiuegen propostes, vies, fórmules, estratègies, plans directors, models organitzatius...I un llarg etcètera ple de possibilitats, d’esperança per guanyar-li terreny a l’immobilisme imperant...

Deu ser per aquesta raó que la música és tan vital per les grans conteses, és el to de l’ànim que ens ha de dur a l’èxit. És la gràcia d’un ritme alegro per no perdre el fil d’un moviment que requereix compàs...

I tot això, no és factible sense Amor. Sense respectar als altres com a tu mateixa amb la sinceritat endavant com a carta de presentació de qui ets, sense compartir el comú, allò que permet el gran acord rubricat amb responsabilitat compartida de tot un grup humà que ho farà plausible.

El què? És el somni, crec  que no podem deixar de somniar, perquè no podem deixar de pensar, ni podem defallir en la recerca del millor per tots plegats

Dies, idees i amor...