Aquí i ara només lletres...

dijous, 21 de febrer de 2013

Quan cau la nit...La bellesa



Hi penso...


Aquests dies quan cau la nit...

...Em replego en la calma d’un mar seré i cerco la bellesa. Agosarat desafiament intel·lectual...En realitat enyoro la tendresa de la seva mirada...la bellesa de l’ànima, com  la música que  hi ha en ella, i que acarona com si estigués propera i m’estigués pensant,  i no en algun lloc a l’altra banda d’un oceà desconegut...Penso sovint en ella...Cerco la seva essència en el record de les coses senzilles.

...Penso, en aquesta idea platònica d’una bellesa autènticament profunda, però intangible...I de tan genuïna que és no la puc tenir més que en la distància per eternitzar-la i no deixar mai que mori d’una vulgaritat mundana. Una nit la vaig somniar entre aquarel·les...i al matí em vaig despertar amb el record del seu rostre en un llenç...

...A vegades temo apropar-me massa per si la seva sensibilitat s’esquerda i se sent envaïda per l’impuls de la meva intensitat que l’admira i la respecte fins l’extrem d’acceptar que mai podrà abraçar-la, tot i que no defallirà mai en la recerca del seu misteri...

...A vegades, les coses quotidianes ens segresten d’aquesta recerca essencial i apassionada que tot ésser humà hauria  d’emprendre com si fos un viatge cap endins per trobar-se amb ella, connectar-se amb la seva veritable naturalesa. I és que hi ha tantes coses que m’agradaria no haver fet...Com tantes altres a les que hi tornaria una i una altra vegada...sense parar.

...La bellesa està en tu, està en mi, està en aquell anhelat nosaltres...Està en la terra d’on és una i que ara sembla un camí abrupte, tan complex de caminar enmig de tantes circumstàncies, de tants interessos contraposats que a ben segur, ocasionaran danys col·laterals sense poder evitar fer-se mal en l’intent...

Quan cau la nit

...Imagino, m’avanço al temps dels temps i dibuixo l’esborrany d’un món desitjat com si d’un rebot d’univers a univers m’hagués portat fins aquest futur i llavors m’adono quan insignificants som...

...La bellesa és l’emoció del batec de cor d’aquestes lletres que inexorablement han dissenyat el mapa d’un sentiment, sense trinxera, a camp obert, a pel com l’ànima indòmita que cavalca malgrat tot...lliure.

I tu, en què penses quan cau la nit?