Aquí i ara només lletres...

dissabte, 6 d’octubre de 2012

“El tercer subjecte”

Clarejar d'un tercer sol

Aquest subjecte fa anys que cerca la companyia ideal amb la qual construir un futur il·lusionant, com va dir un dia una ànima optimista... ”Per donar els millors anys de la meva vida...”  L’amor al país que és la seva gent...? Bé, tant és, que va primer...El que és clar és que sense capacitat d’estima, no hi ha l’escalf sobirà que ens connecta amb els altres. Oi? És com construir un castell, ara que Tarragona protagonitza la seva cursa... Ve al cas, sense el calor dels cossos humans que junts es comprometre a fer la pinya ,el folre i les manilles per aixecar l’esperança en el tronc i el pom...no hi ha cim a qui dirigir la mirada com a objectiu desitjat.

Hi ha una bona recepta que crec serà desvetllada ben aviat...Es comença per empatia, després, una dosi de feeling amb l’aderezzo d’una conversa amb uns ingredients plens d’idees i conceptes de tast a fons i finalment, la màgia de la química. Tot i que de vegades és al revés, primer és la química que ho revoluciona tot i a partir d’aquí, el viatge és irresistiblement irrenunciable fins al destí que es vol.

Com deia, el tercer subjecte haurà de trobar companyia pel viatge i cercar la felicitat. La qualitat en el conviure de forma solidària i tolerant, on les parts se sentin iguals de compromeses, iguals de responsables i esperem, iguals de satisfetes. Ah! I però, ampliar, si es dóna el cas, la companyia amb altres realitats que es vulguin sumar mica en mica. Tots treballant en  l’espai de les coincidències, per entendre’s  i sentir els imputs atractius i positius dels altres per a aconseguir un objectiu comú, fer d’aquest país una terra extraordinària per viure i envellir amb dignitat i bons records...I mentre jo t’ajudo a tu a assolir els teus objectius i esdevenir satisfeta en la teva cerca de la felicitat singular, tu m’ajudes a mi en aquest guany de redefinició d'un encaix pròsper per a totes les parts, amb el propòsit magnànim d'una veritable justícia social.

El repte és seductor. Són tots els subjectes que s’han de seduir entre ells per a creure’s més i guanyar-se la confiança tan anhelada. Reparar els possibles danys col·laterals d’un passat que és vol superar de veritat, per fer realitat una nova etapa en la relació...Dos no construeixen un projecte seriós, ambiciós i coherent, si una de les parts no vol. Hem d'esforçar-nos perquè així sigui.

Necessiten explorar-se de nou en un espai, sense reticències, ni ressentiments. L’espai del seny  i dels sentiments compartits.

Seny per a clarificar els motius del per què sí val la pena establir una nova relació...des d’una oferta viable per avançar i evolucionar cap a la bilateralitat. Una fórmula plausible, més que no pas real...El millor de la idea a priori, el millor del màxim que s’ha aconseguit fins aleshores, un límit i uns marges acceptables per continuar creixent i ajudar a créixer solidàriament al mateix temps de forma lleugera i no amb llastos massa estrictes i/o pesats. La llibertat precisa per esdevenir flexibles i a l’hora, tibants, en l’ajut mutu.

Sentiments per interpretar les voluntats, les inquietuds, els neguits, les necessitats, el desig...

El sentiment és el motor, el volant és la guia per a conduir-nos en aquesta nova via...