Aquí i ara només lletres...

dijous, 17 de maig de 2012

#Cimera Asseure’s i parlar. Com enfocar una negociació dura, difícil....?


Vitamina per enfortir
els processos crítics

En un moment donat, al final necessitem interpretar l’abstracció, l’entramat profund dels intangibles...per poder avançar o abandonar i dedicar-nos a altres coses...

Parlant la gent s’entén i és l’eina més eficaç per conèixer, per negociar, pel contrast. Es tracta que ens entenguem...no¿? Doncs...no deu ser tan difícil que persones adultes capaces intel·lectualment...trobin un moment especial, específic i parlin amb sinceritat de la situació per aclarir-la, per fer-la intel·ligible i perquè allà on hi ha dificultats, problemes, llacunes, fer l’esforç raonable de dissipar-les.

Catalunya ho necessita i els seus defensors que la respecten i l’estimen, així ho han de fer.

Però, crec que cal fer una prèvia enmig d’aquest desconcert. Desmuntar els símptomes inconscients  d’un pessimisme que va quallant en les expressions: Conflicte, fatiga i frustració...cap ni un de més. Si es vol, si es té la veritable voluntat, malgrat els dubtes comprensibles d’afrontar una nova “cimera”, s’ha de poder anar amb expectatives de resolució. L’actitud positiva, dialogant i de saber cedir si amb aquest gest s’aconsegueix donar un pas endavant, es contagia si va acompanyat amb un cert to de realitat possible...No anem a enfrontar-nos, sinó a concretar-nos...

És per això que les parts responsables es volen trobar, ¿no?.  I no per fer el paperet per quedar bé, o perquè restava pendent...com una cosa més que s’ha de fer, perquè finalment s'han pogut quadrar agendes . Per això, sincerament,  més val que ni s’intenti i que ningú perdi el seu temps valuós...

L’ús del temps és molt important en moments extremadament delicats de crisi, perquè el rellotge no perdona, i si no fas un bon ús dels minuts que ens regala el cronos quan atura les màquines i sembla que t’estigui dient: Parlin! , potser un altre dia ja no els tindràs, ves per on...

Fins aquí les bones, clares, per no dir absolutament transparents intencions ...¿Eh? Ara cal passar a l’acció i  predicar amb l’exemple.

Som allò que fem...En aquest món d’inseguretats, és a dir, de fets, esdeveniments, variables que no depenen de nosaltres, la certesa més precisa que hi ha en aquests moments és la que ve de la mà dels sentiments, de les intuïcions, d’una saber innat que si el reconeixes i l’assumeixes, no enganya mai. Segons el cas, fins i tot pot ser de llarga durada, com un contracte ben articulat que si es respecte per ambdues parts, dura i dura, i dura.... Però, és cert, res és immutable, és com tot, es pot anar millorant, respectant l’essència primera, m’agrada més el mot “la principal” de totes... Ser coherent amb el que t’has compromès, i complir la teva part de l’acord. 

La ciutadania no li demana res més que aquest principi bàsic als seus dirigents. Que compleixin el que diuen i que es facin notar amb iniciatives concretes que reforcin que efectivament anem junts per defensar una mateixa idea de país, de futur. No podem aturar-nos i esperar, no podem anar cap enrere, la sortida és seguir endavant, cal defensar el que és compartit per tothom, els essencials d’una societat que vol prosperar.

O sigui que... esperem que la cimera sigui útil, operativa i que resolgui incògnites, que concreti propostes realistes i d’aplicació immediata. Pensem, Pensin! En termes de crear, construir i no fer desaparèixer o retallar. No farem màgia, això segur, però si hi posem una mica de coratge i trontollem els cervells per combinar d’una altra manera els elements i les idees que poden convertir-se en solucions aplicables, potser serà... 

Jo sé que vostès poden, sé que estan espantats, és natural, hi ha una gran responsabilitat en joc, sóc plenament conscient. Però, a vegades les respostes als seus enigmes es troben amb l’encontre amb els altres, i si escolten, si fixen els seus ulls amb la mirada oberta en la gent sentiran la reciprocitat, sentiran que no són tan diferents, la ciutadania té ganes de participar, i té la informació que vostès necessiten per enfilar un full de ruta amb les prioritats clares, com a mínim del què i del com...Baixin del seu pedestal i amb humilitat preguntin allò que no saben i els inquieta, els fa estar insegurs...Tinc la impressió que els sorprendran. La resta, s’ha de continuar negociant...