Aquí i ara només lletres...

dijous, 9 de febrer de 2012

Regenerar la Política


La Filosofia, pot regenerar la política front la submissió al capital.


No és pas un exercici marxista aquest, ni molt menys. “El capital” que ha tingut moltes cares i pogué, molts noms al llarg de la història, sempre és el mateix, un sistema econòmic imperant que imposa les seves regles.  Anomenar-lo així és quelcom millor per entendre'ns no?

Filosofia vs Política, les contradiccions...

Tot allò que la filosofia representa –reflexió, maduració,  aprofundiment, diàleg reposat i distanciament crític- és justament allò que exclou el capitalisme desbocat i la societat de l’espectacle hipermediatitzada contemporània...en la que estem immersos com si ens haguéssim dogmatitzat...

La tristesa i la indignació a l’hora amb la que contemplem atònics des de fa temps és que molts polítics, o grups d’interessos dins una mateixa organització, a banda i banda de les banquetes dels hemicicles, s’han abraçat al fet econòmic com un mitjà per conquerir objectius individuals, particulars o de nous lobbies, i han abandonat la lluita col·lectiva. Malauradament...la professionalització de la política s’està cobrant ara les seves víctimes i sempre són els mateixos, els que queden indefensos envers les regles del mercat voraç de l’avaricia d’uns pocs...I per desgràcia, per a molts malament anomenats polítics...el primer de tot ja no és el compromís amb el país, amb la gent, ja no és la consciència col·lectiva, insisteixo, ara el primer és no perdre l’escó, el seient, l’espai de poder dins les estructures polítiques, i aquest s’ha convertit en un mal endèmic del nostre temps...Però, afortunadament n’hi ha de bons, molt bons homes i dones als que interpel·lo avui, amb aquesta reflexió, ja que als altres difícilment els podrem retreure dels seus paràmetres...tot i que com sóc optimista, mai perdo l`esperança perquè s’ho repensin...

El mètode.

Com pensar en temps d'incerteses... Sobre el procés de pensament.

El qüestionament  filosòfic es caracteritza per anar a l’arrel de les coses i el que és decisiu, molts cops no trobar respostes satisfactòries. Vet aquí la importància del moviment, de la constància i perseverança en la recerca del coneixement com a acció inexcusable pel progrés, per avançar i superar-se, i més que “canviar quan canvien les circumstàncies...” interpretar i adaptar-se als nous reptes.

El filòsof és un observador de la naturalesa humana. Certament, també podríem dir que és un subjecte polític...que es fa preguntes “molestes” i compromeses. I si vol de veritat arribar al fons del fons dels interrogants, no li queda més remei que abordar el desafiament de les preguntes radicals, aquelles que ens porten a l’origen del tot, d’aquell mètode socràtic del Per què?... Fins a les preguntes filosòfiques de Foucault sobre el Què passa? i del Quin és el sentit dels esdeveniments...??? Preguntar-se sobre el present, sobre l’actualitat...

Penso...que la veritable renovació (oxigenació) que necessita la política en aquests moments és la força subvertidora  i crítica del pensament filosòfic, per bé que com tota forma d’intel·ligència i lucidesa ens retorni al camí del capteniment cap a la claredat  d’una llum reparadora enmig d’aquesta foscor de desconnexió...

La Paradoxa com a oportunitat.

És paradoxal que en aquest temps on la societat civil, especialment la no organitzada, la ciutadania en general que no està enquadrada en cap organització política, ni sindical...està immersa en la política, i m’atreviria a dir... és més subjecte polític que mai, pel nivell de pensament compartit de tot el que succeeix al món. El moviment del #15M n’és una prova, però no cal anar a les places ni a les manifestacions multitudinàries, per respirar “política”. Les gents humils de les ciutats i pobles, parlant de política, expressen pensaments polítics...tot i els intents de bona part dels interessos secrets que hi ha al darrere del miratge de “la caja tonta” d’immersió en la més absoluta mediocritat... i pobresa mental.

Doncs, justament ara, en aquest context, és quan el nostre sistema polític, s’entén, les estructures polítiques són més febles i sembla que s’hagin deixat de la mà del sistema econòmic.  Ja ha quedat demostrat al menys en la macroeconomia, que el gran capital té carència d’ànima. Evidències en tenim moltíssimes,  acomiadaments massius, absència de consciència i d’ètica, abusos de poder i sobre sous d’alts executius absolutament desproporcionats, metre la gent empobreix i passa gana al carrer...I un sense fi d’exemples cruents d’un món que es caracteritza d’una creixent incoherent i irracional deshumanització ...

L’esperança de tota civilització diuen les velles tradicions que és la seva joventut. I Com la tenim ara? Em primer lloc, indignada, desmotivada i dispersa, i en segon, molta d’ella aturada i amb un sentiment competitiu encara molt més interioritzat. La que pot, marxa del país, i la que té uns mínims de seguretat s’ha tornat conservadora i ,menys rebel, tenint en compte la “nova” lògica que ha imposat el mercat...L’únic instrument que podríem dir que la uneix, perquè allà es comparteix és el mitjà i no pas el fi, (la joventut es mou per diverses causes, no per una en concret, ni tan sols el #15M la mobilitza al cent per cent)  és Internet, i les xarxes socials el que aglutina més als i les joves. Analitzem amb acurada atenció aquesta realitat...
I és cert que també està més formada, també és més reflexiva, més política en bona part, però malauradament també, l’atracció del consumisme, d’un materialisme sense precedents la té mig captivada i a vegades pesa més anar a la moda, que fer la crítica....oi?

Però en fi, no ens donarem per vençuts...

I finalment, el clam

Jo emplaço als nostres polítics a que esdevinguin més observadors de la naturalesa humana que redescobreixin al filòsof que porten endins i s’arrisquin i vagin més enllà.

Caldria que els polítics fossin més reflexius, més autocrítics...I no estaria gens malament tornar a Kant i reflexionar sobre el concepte de la raó pura, rellegir a Nietzsche per comprendre la complexitat de la voluntat de poder dels homes o mirar a Heidegger per entendre la importància del llenguatge...Aquí tenim algunes de les pedres de toc d’aquest temps per abordar els nous reptes.

J'attends voir vous bientôt Madame Philosophie!!