Aquí i ara només lletres...

dissabte, 8 d’octubre de 2011

L’Equitat, el valor eix per abordar la crisi.

Cada gra de sorra fa la terra...

Els valors que defineixen l’Equitat són , Igualtat, Justícia, Moderació, Equanimitat.


Cada gra de sorra és important i tots compten per igual...

Sincerament, i després de donar-li un parell de voltes he arribat a la conclusió que ens en sortirem de la crisi si aconseguim que el valor eix, primordial que s’apliqui tant en les polítiques d’ajustament social, com en les polítiques de reactivació econòmica és l’Equitat. I per què? En essència, perquè és el més raonable, el més just pels quatre estaments de la nostra societat, persones, organitzcions, institucions, i empreses. I d’altra banda, perquè és el més rendible des del punt de vista sostenible.

En les darreres setmanes n’hem tingut un allau de propostes dels diferents governs, sindicats, patronal i organitzacions polítiques per abordar la crisi, així com ara, ja en plena campanya electoral, la suma dels missatges dels candidats i candidates. Alguns exemples són prou coneguts i difosos a través dels mitjans de comunicació. L’ajustament de la despesa social, eufemisme que ha prés rostre de realitat tangible mitjançant l’expressió coneguda com “les retallades”, és una de les més esteses, que no l’única.

El paradigme de com ajustar, és a dir, de retallar despesa social per fer front al dèficit ha estat força polèmic i debatut. I en aquí la política ens ha ensenyat una lliçó que crec que val la pena assenyalar. No retallen igual conservadors que progressistes, però si que sembla que hi ha un consens en què s’ha de moderar la despesa i decidir on es retalla, ja que ha quedat palés que no és sostenible l’actual model. La qüestió de fons és que l’ajustament esdevingui “equitatiu” és a dir, que tothom prengui consciència que tots estem cridats a fer sacrificis, pel bé col·lectiu. Imagino que d’aquí, allò de predicar amb l’exemple amb l’anunci de la supressió de la paga extra de Nadal per part del Govern de la Generalitat encara que insuficient i tard, és un primer símptoma que explicar clarament que s’ha entés la necessitat de que tothom s’ajusti el cinturó i no només uns. 


Vivim temps en els que no es poden fer excepcions, perquè tot ajuda...Si amb la paga extra de Nadal del Govern s’estalvien diners que poden fer front a despesa social, ben fet, però no ens quedem aquí. Revisem l’innecessari, el que és prescindible i decidim. No se li pot demanar esforços només a una part de la població, a uns sectors i a d’altres no, és per això que reivindico l’Equitat en el plantejament, els sacrificis s’han de ponderar amb objectivitat, però sense perdre la sensibilitat. 


Fins i tot, a twitter va sortir un hashtags #retalladespossibles que recollia aquest mateix esperit de reivindicació. Per què uns sí i altres no? Aquí entra en joc un habilitat, la capacitat de convèncer als que mai han tingut que ajustar la caixa drasticament, perquè són els que sempre tenen recursos. A aquests grups privilegiats els hem d’apel·lar al sentit de país, a la responsabilitat solidària en moments claus per l’economia, la seva, com la de tots...Són les grans fortunes, els que viuen de les rendes, la burguesia alta, l’aristocràcia de les finances, els grans inversos, els banquers, l’empresariat de la macroeconomia etc.

En quant a les polítiques de reactivació econòmica en aquest país els diferents governs han tingut la costum d’ajuda sempre als més grans amb la creença que així és com millor s’invertia per generar ocupació, mentre que l’estímul fiscal per la creació de llocs de treball a la petita i mitjana empresa, sempre ha estat molt insuficient com per de veritat enfortir al teixit de les pymes. El cost de mantenir-se és massa alt, és desproporcionat. Ens hem ompler la boca parlant de la importància d’emprendre i de com les petites i mitjanes empreses eren un puntal de la nostra economia, però la veritat és que hi ha hagut més control impositiu que oxigen...i això comença a asfixiar. Hi ha una bateria de propostes que podrien canviar les coses i equilibrar les balances, d’aquesta forma estaríem aplicant el concepte d’equitat.

També se n’ha parlat del comerç exterior, d’exportar com si fos una cosa fàcil al nostre país i amb els mitjans i els ajuts per fer-ho realitat. Tantes ambaixades, tantes agències de comerç exterior de connexió....i Quin ha estat el resultat compartiu en anys d’inversió de pressupostos públics....? Feu els números, és una equació molt senzilla. Ha estat el govern de l’Estat el principal monopoli fent-li el joc un cop més als holdings o als trusts d’empreses més grans i especialitzades en uns sectors específics com l’energia o la banca o la comunicació, la moda... I en lloc d’obrir les possibilitats per tothom, i facilitar més recursos a les pymes i obrir més el ventall...Què és el que descobrim ara? Però en fi, mai és tard, especialment quan hi ha urgència,no? Comfiem que pel bé de tots els propers governs se’n facin al càrrec i impulsin de valent les reformes que calen fer en profunditat sobre aquesta qüestió i d’una forma equitativa.

Reactivar l’economia, també vol dir invertir més en I+D en les pymes, també vol dir cercar el finançament perquè a les universitats es pugui fer recerca, tecnològica, científica i sí, també humanística, doncs ens cal aprofundir en els valors de l’ètica i la moral, la cultura es essencial, també és així com s’evoluciona en una societat moderna. Però tot de forma equitativa.

I finalment, les polítiques públiques, enfortir l’Estat del Benestar, si es fa bé i no a mig fer, esdevé una altra manera de generar ocupació per cobrir una forta demanda de prestacions i serveis. Hi han experiències europees que avalen aquest model... Per què a Catalunya i a Espanya no?

Sempre hi han respostes, només cal fer les preguntes adequades... Potser l’Equitat també és això, trobar el punt d’equilibri entre el que és real i el que és possible.