Aquí i ara només lletres...

dijous, 1 de setembre de 2011

Spots que marquen les diferències

Sembla que som massa presoners del temps
La tornada de les vacances fa reprendre el fil a les coses de sempre. 

Qui no ha fet d'adolescent un concurs d'anuncis de la tele, a veure qui endevinava abans de quina marca es tractava? I és que les marques que es consoliden ens acompanyen al llarg de la nostra vida. Però, la competitivitat i el lògic desenvolupament  obliga a les empreses  a estar constanment en moviment, cercant noves estratègies per mantenir-se en els mercats com a primeres referències.

El Marketing ha evolucionat d'una forma extraordinària per aconseguir atreure la atenció en objectius concrets i ben definits.Una idea, una imatge, un concepte, una filosofia de vida, un rostre amb el que identificar-se. No sé qui deia fa un temps que "comprem amb els ulls". Certament és un primer imput, però l'experiència i la formació ha fet que la gent sigui cada vegada més exigent i desconfiada. Deu ser per això, que ara es llegeix més la "lletra petita" de tot, les instruccions o indicacions dels productes i serveis, especialment, els més sofisticats o sensibles.

Avui comparto algunes d'aquestes imatges, unes més trencadores que d'altres, totes elles dissenyades per sorprendre'ns i el més important, estimular-nos a la compra, és clar, el negoci és negoci.



Què passa quan contemples aquesta imatge?

El missatge és molt més abstrac que una mera imatge de marques sobre la pell d'un nadó amb un somriure que enamora. Riure fa bé, atreu, tonifica i relaxa els ambients.








El poder de la comunicació, una tecnologia pensada  en clau social, per fer col·lectivitat. Podria ser?

A què et recorda això?






El geni o l'ingeni? La força interior, l'empenta que mou el món. I llavors, una sola persona pot esdevenir clau en l'equip, el lideratge carismàtic, aconseguir allò que et proposis.










Impecable, arrossega el més insospitat, un raspall dels que s’enduen fins les feres. 


Hi ha neteges que s’han de fer a consciència i d’altres que es fan soles.





Fins l'insecte més diminut sent devoció per la tecnologia. 

Està connectat et dóna una aparença com més simpàtica, amb més marxa i això suma, enganxa, però l'insecte, segueix essent un insecte.