Aquí i ara només lletres...

dimecres, 14 de setembre de 2011

Els clúster de negocis. La solució a molts mals de cap.

En temps de crisi paraules com sinèrgies, ajustament, societat, objectius, aliances, futur, competitivitat, reptes, etc no tenen perquè estar renyides les unes amb les altres. Afortunadament,  els éssers humans som uns grans inventors de conceptes que aconseguim sintetitzar en paraules missatge, o idees força.

Us vull parlar d’un d’aquests conceptes que al món dels negocis està funcionant molt bé. El Clúster.

Què és un Clúster? És un grup d’empreses del mateix negoci que comparteixen reptes estratègics. Així de senzill s’explica la complexitat que comporta el seu contingut. El clúster és un instrument altament efectiu per endegar iniciatives per reforçar la competitivitat de les empreses ja que permet desenvolupar habilitats clau, tecnologies, relacions en xarxa entre els fabricants, clients i els proveïdors. Els principals protagonistes dels clústers són els empresaris, les persones, que són les que en formen la base i en parlen i interactúen en clau d’estratègia competitiva. I amb un objectiu compartit, cerquen un futur millor per a tots. Oi que sona bé? Doncs no és impossible, però requereix d’un treball com a nínim. a tres dimensions a l’hora i de saber escoltar per anar teixint la xarxa que finalment es crea.

N’hi han molts exemples de clúster al país, el farmacèitic, el cultural, el tecnològic, l’energètic, el renovable, el turístic, etc A mi hi ha un parell de recent reactivació que m’ha cridat l’atenció. El primer, és el cluster d’un dinar dels principals empresaris del país convocats a casa d’un amfitrió en el que hi tindrem poders fàctics, món empresarial i futurs gestors públics...si més no, altament interessant. I l’altra és el renovat clúster del corredor del mediterrani, on també hi tenim una aliança entre l’esfera pública i el món dels negocis privats, està tot a les hemeroteques.

No deixen de ser models per confirmar que en temps de crisi o de bonança, el negoci és el negoci. Cal destacar que el treball de dinamització dels clústers permet incrementar la competitivitat de les empreses individual i col·lectivament dins el mateix clúster, a partir de la detecció i implementació de les estratègies d’èxit del negoci conjunt. Em segueixes? Com ja s’ha dit en altres ocasions, està àmpliament constatat que "no hi ha sectors d’èxit, ni sectors en crisi, sinó estratègies guanyadores, i estratègies obsoletes en tots el sectors".

Per tant, podem afirmar que la competitivitat de l’empresa depèn bàsicament de l’estratègia individual que aquesta adopti en el seu procés de presa de decisions, i de la qualitat de l’entorn on competeix (existència d’infraestructures, indústries relacionades, demanda exigent, provisió de formació i recursos humans...). En aquest sentit, qualsevol empresa, independentment del seu sector i de la tecnologia amb que operi, pot esdevenir internacionalment competitiva si aconsegueix elements de diferenciació estratégica, o el que és el mateix, en la diferència hi ha la clau d’una part de l’èxit. Però tampoc es tractar d’allò de “Diferénciate o sucumbe” I ara!! Tot i que hi ha un procés que s’ha d’anar orientant en aquesta direcció, perquè després realment es vegi aquesta diferència com un valor a confiar.

És doncs, El Clúster una idea per trobar la manera de sortir-nos de la crisi?  Sembla que sí, en part, alguns ja s’han aventurat i van per feina, mentre d’altres encara estan acabant de redefinir la seva marca. Però com en quasi tot en aquesta vida, probablament dependrà de les actituds i en aquí es veu clar quines empreses són les que es volen sortir i busquen les solucions i les que com també s’ha dit, no ho fan i es resisteixen als canvis, o perden massa temps en allò que no és el més important, segurament és perquè són part del problema.

El Clúster. Lucidesa i valor!