Aquí i ara només lletres...

dijous, 11 d’agost de 2011

Una economia presonera i en mans dels especuladors

Exemple 1 Tauletes frenètiques
Sobre turbulències, llops, parquets i el dubte.

L’estiu no perdona ni un sol moment. L’economia, malgrat les pujades i baixades, sempre està alerta com esperant quina serà la següent jugada dels “llops dels parquets” inversors, agents de borsa o brokers especulatius que sacsegen sense pietat, tan sa val si és una empresa, un país o tot un continent, la seva ferotge ànsia de plusvàlues els porta a estar sempre en moviment, cercant noves víctimes. Sembla que aquest és un dels mesos d'agost més moguts dels que hem vist passar en molts anys.

I és clar, les turbulències financeres són el camp de conreu de les inversions d’alt risc en les que aquests llops es mouen com a casa seva. Fins aleshores, l’activitat d’aquestes ànimes sense cor, perquè van al que van, doncs en això és basa la seva pròpia supervivència, ha estat dins els límits de la legalitat. Bé doncs, potser i ja que fan tant de mal, caldria plantejar-se si ètica i moralment és acceptable la seva forma de procedir en un món cada cop més vulnerable per la crisi. No cal esdevenir un expert en economia per saber que a la llarga aquests llops es convertiran en els nous senyors dels mercats i faran allò que vulguin amb una economia volàtil, presonera de les pressions d’uns sectors i d’altres, convertida més en dígits que en tangibles. A aquest pas que els països comencen a vendre’s el poc or que els hi queda a les seves reserves, no sé on anirem a parar.

Exemple 2 Analistes de grup

La naturalesa depredadora d’aquests tecnòcrates de les finances, els llops, ja que les seves accions excedeixen de la mera funció professional, els fa subsistir fins i tot quan infringeixen les lleis. I és que si abans jugaven en solitari, ara disposen de xarxes que encobreixen les seves pífies. A vegades, fins i tot, són els mateixos inversos de la banca qui protagonitza el col·lapse de les borses i fan caure a països febles. I així “la manada” s’autodefensa, s’encobreix, perquè no importen els danys ni els perjudicis, si els guanys són quantiosos i dóna per repartir entre les parts implicades en l'operació. Els beneficis són milionaris i així, es com es perpetua una classe dirigent que no és política, ni ha estat escollida fruit d’un procés democràtic, però que té una força  i una influència brutal en el decurs de la vida de milions de persones. I mal que ens pesi o no ho volen reconèixer, observen atents tots els moviments de la política i dels seus governs i així, és com analitzen  per construir la propera estratègia. 


Crec que aquesta és la trampa del nostre sistema. Què pot fer la democràcia envers aquesta sort de destí que no depèn de la sobirania del poble? Què fer contra aquest poder? Si tornem a l’ètica i a la moral, alguna cosa s’ha de poder fer i més ara, en una atmosfera d’incertesa regnant. La llibertat no pot ser l’excusa per desmuntar els sistemes pel caprici d’anar acumulant opulència frenètica, mentre la resta de la població empobreix, això no és gens racional.

Exemple 3 Els solitaris
I davant d’aquest escenari, la idea originaria de l’Àgora ja no està a la “plaça pública” de les decisions polítiques, sinó en el “Matrix” de les borses. Els Parquets es viuen com si esdevinguessin una realitat paral·lela, aliena al que passa a la societat. Aquí està la clau de l’èxit o del fracàs. Són impermeables a les emocions, als sentiments, a les necessitats. El taulell digital de les tauletes és el seu terreny de joc, allà on hi ha altres normes i innumerables formules de saltar-se-les, ignorar-les o senzillament, crear de noves en cada nova “opa” especulativa, tot si val per guanyar diners, actius.

Potser, si no dubtéssim potser, si ens hi enfrontéssim, El Dubte, s’esvairia i amb ell la feblesa. Necessitem ser més forts, “separar el blat de la pallai començar a construir la confiança amb determinació i sense dubtar tant.

Segur que haurem de fer coses que mai s’han plantejat, a les que mai ens hauríem imaginat que arribaríem a viure, però cal una resposta agosarada, cal transgredir el conegut, explorar altres vies, però i també, tornar a la recerca dels clàssics per guanyar consistència en les conviccions, en els valors que van aixecar civilitzacions. I sí, posar “ordre” d’una vegada, amb les lleis de companyes de viatge a tot arreu, ja que aquí, alguns només entenen el so del "mall" d’una justícia que per força ha de ser impecable. 

Sobre aquest particular, jo no en tinc de dubtes.