Aquí i ara només lletres...

diumenge, 24 de juliol de 2011

El senyor Y...

En el llenguatge res és casualitat, tot té un a priori...un inconscient que deixa la seva empremta... A vegades és la pròpia educació, altres, un mal hàbit après i gens combatut, i fins i tot, pot arribar a ser un problema d’identitat, de més aviat... no saber quan ets “hom” i quan ets “l’altre”...

Cal dir que el senyor Y no existiria sense la senyora X o XX, per esser científicament exactes, segons els estudis més recents.

Avui vull posar de manifest aquest “tic” que ens trobem camuflat entre línies i que ens desvela una realitat incòmoda...La preponderància d’un domini suggestiu de les petjades del senyor y que detectem en tots els espais de la comunicació i que comença a esdevenir una càrrega important que a més, no obeeix a la realitat social del nostre temps.

Ho he estat pensant...i crec que una de les conquistes que hauríem d’aconseguir ha de ser superar els gèneres i poder escriure en llenguatge neutral, esvair la xacra d’allò sexista, del que no és inclusiu i crear una altra manera de combinar les paraules perquè dient el mateix, el que importi és el seu contingut, el seu missatge i no, si qui ho diu és home o dona.

Sí, ja sé que alguns i algunes penseu que això està superar, ni de bon tros estimats/des...De fet, hi ha resistències evidents....Què seria de les distingides acadèmies de les lletres si ara els plantegéssim aquest canvi estructural dels mots...? El caos... segurament. Però qualsevol ment raonable convindria que en realitat seria un reforma justa. No canvien les lleis quan passa el temps perquè es queden obsoletes..? És que no és un fet amb suficient “entitat social i cultural” com per contextualitzar-lo i fer justícia...? Quants segles portem arrossegant aquesta assignatura pendent...? 

En ple segle XXI, avancem en tecnologies, però estem estancats en la part més essencial, en el codi “llenguatge” amb el que ens comuniquem...ell/ella. La societat digital en especial... ja ha superat la dimensió d’aquesta bipolaritat de rols. Per què no abordem en sintonia els canvis legislatius que calguin perquè el llenguatge no esdevingui un element diferenciador, sinó l’ instrument que aproxima més enllà del seu lèxic...?

Jo crec sincerament que tothom se sentiria molt més còmode amb un llenguatge asexuat, per dir-ho d’una manera planera perquè s’entengui millor. Potser aquest seria un primer experiment per extrapolar....altres temes pendents... com per exemple, la identitat de les persones en la que té tant de pes sempre la qüestió del sexe...i del gènere que no són el mateix, però hi tenen molt a veure.