Aquí i ara només lletres...

diumenge, 29 de maig de 2011

Un nou cicle...

Percepcions, sentiments, idees força i sorpreses.

"Volia saber, volia conèixer, cercava el contrast...i vaig fer el camí amb curiositat fins a Saifores"


Percepcions.

Un caliu humà amigable. Acolliment sense reserves i la lliure expressió que es copsava a cada centímetre d’una casa “patrimoni de la conversa intel·lectual” del pensament progressista i les ganes de construir un món millor. Bones energies, salutacions obertes i sinceres.

Sentiments.

En les paraules i a les expressions facials d’uns rostres preocupats, però armats de raons per fer front a una etapa nova i complexa. El sentit de l’ humor no va faltar per rebaixar les tensions d’una seriosa autocrítica que va tenir els seus moments durs, i difícils  d’encaix. La “hermandad” de Hessel  es sentia a flor de pell i molts, la vam comprendre millor quan una de les veus més velles del nostre llegat polític... es va alçar per recordar-nos d’on venim, què som i  com es fa quan es creu en uns valors...com es resisteix al llarg del temps sense llançar la tovallola, només perquè tenim davant nous reptes o hem patit derrotes.

Idees força.

Res serà igual que abans. Cal una profunda renovació de les idees, de les formes i de les persones...Aquesta podria ser una bona síntesi, l’estructura d’un eix vertebrador que cal anar concretant. Com? De què manera?  I amb Quins?... Deixem que gent nova la que doni el pas...lideri el procés i que indiqui com podem contribuir la resta a reforçar una estructura en temps i espai amb aquests objectius.

Calen noves propostes, noves maneres d’interpretar, nous plantejaments valents per construir els ciments d’una proposta global (Sistema econòmic, Democràcia participativa, una Política més propera a la gent... Drets i deures, sense llibertat no pot haver igualtat, Institucions fortes, la idea d’Europa com un valor a recuperar per superar altres formules d’organització territorial... Més i millor Justícia...)

Cal una conversa oberta de dins cap en fora, bidireccional. No avançarem res si només debaten des de dins i entre nosaltres. Reprendre la interlocució amb referents culturals, socials, professionals, emprenedors, veïnals, amb la joventut, estudiants, assalariats... i amb les dones i el paper que poden jugar com a motor de canvi amb la seva aportació.

Les tic’s, i la comunicació a través de la xarxa. No caure en el “replicant” i crear continguts propis, “la forma és el missatges” deia una veu femenina...No és el mateix “copiar i pegar” que pensar, elaborar, editar i transmetre...Aquí radica un fet diferenciador essencial, d’uns a d’altres missatges...i documents.

Calen nous mitjans de comunicació, alternatius, de lliure direcció, amb formats innovadors, trencadors, creatius, però propers que atreguin, i siguin capaços de comunicar conceptes d’una forma més comprensible i eficaç, traduïts als llenguatges digitals. S’ha de fer una aposta clara, no es suficient amb els formals. 
A vegades, amb idees senzilles i amb pocs recursos es poden aconseguir grans projectes, molt rentables...però hem d’evitar les resistències...


Fugir d’aquesta maniquea obsessió de posar noms a tot, perquè hi ha tantes coses que són innombrables...Defugim de les etiquetes, això empobreix, ens fa mediocres i només dóna una falsa seguretat temporal a qui tant li agrada fer-ne ús. Som molt més que meres etiquetes, som, un conjunt de moltes realitats, un moviment polític de molts noms i cognoms amb un mar de pensaments ric i divers i això, és el que ens fa més forts, més atractius, més creïbles per la ciutadania.

La força de la voluntat d’intervenir en el disseny d’un nou projecte, amb veu i vot i aquesta força es visualitza com més ampla, més consistent, més extensa i diversa...

Sorpreses.

La sorpresa és grata, sobretot si és sincera, i prové més de la curiositat o d’un impuls vital de participar de l’anàlisi, del diàleg i de l’aportació que no pas d’una intencionada presència amb altres fins.

Quan apareixen noves veus, altres identitats independents, particulars que es representen  a títol singular, és que alguna cosa bona suscita aquest espai de debat i no uns altres....


 Aquí i ara...una situació diferent.