Aquí i ara només lletres...

diumenge, 13 de febrer de 2011

"Tsunami joves rebels". Un altre món és possible....


Explosió cibernètica

Si hi ha una cosa que s'ha posat de manifest en 18 dies a Egipte és que la unió fa la força. Enfront les injustícies i quan la gent, els i les joves, s'organitzen i es posen d'acord, hi han canvis radicals que marquen un nou camí. 

Un altre món és possible!! I tant, la perplexitat dels dirigents, militars, serveis d'intel·ligència internacionals i altres lobbys d'interessos del poder fàctic ha estat del tot esbromadora...

La convicció ferma dels i les joves està trontollant el món àrab. Els i les analistes preveuen un efecte dominó a tots els països àrabs amb governs corruptes o amb polítiques abusives. I és que ja n’hi ha prou d’autocràcia, de dèficit democràtic i d’una dignitat de la política que a hores d’ara sembla està pel terra en algunes de les societats suposadament modernes o “aliades” d’occident....  

Arribarà aquest fenomen a Europa? La veritat és que ens aniria molt bé en alguns països, no m'obligueu a visibilitzar la llista....si més no, per “passar pel filtre d’una diagnosi de la situació” “calibrar temperatura social, i esbrinar fins quin punt la societat creu en les seves estructures de poder polític... ” Cosa que pel que sembla, no està clar. Hi ha dades sobre resultats electorals i/o indicadors socials...a casa nostra i més enllà de les fronteres de la Unió Europea que venen marcant una sistematologia evident que requereix d’una intervenció d’urgència en lo ideològic, en quan als mètodes de relació i comunicació entre institucions, i governs versus ciutadania i un llarg etc que caldria revisar amb lupa i amb consciència.

El que ha passat a Túnez i a Egipte provoca la següent pregunta. Què s’ha n’ha fet del diàleg? De l’essència del mètode socràtic del que hem estat hereus. Forma part de la nostra història política, s’ha n’ha parlat a totes les classes de facultats de ciències polítiques... escoltar, conversar, i obrir un debat, on tot es pugui posar en tela de judici sense menystenir cap plantejament i actuant amb intel·ligència, emocional, racional, perceptiva, etc per tal, de sumar i en tot cas, confrontar per enriquir, mai per enfrontar. I és que les paraules tenen els seus significats....etimologia pura que alguns haurien de saber utilitzar amb més seny. Imposar, és un verb que hauria d’estar exclòs en els itineraris de poder...Ja sabem d’on venim, però els temps reclamen varietat lèxica, verbal i gestual...

El canvi de xip tant esperat que necessitava el segle XXI per fi arrenca. Segurament ha estat provocat per la crisi econòmica...la insatisfacció social generalitzada per decisions polítiques dràstiques i en el seu defecte, poc explicades..., l’atur i altres factors determinats que ja són sobradament coneguts. La tecnologia ha propiciat aquest extraordinari viratge i ara les tic i la política, des de la ciutadania caminen juntes, han refermat una aliança imparable i això, no hi ni déu que ho controli, afortunadament.

Aquí volia arribar....I això, suposa una enorme oportunitat per l’esquerra democràtica. Si ens hi posem de valent...

Però ara, com ens ho fem?  Cal un nou lideratge, més obert, més hàbil, amb una capacitat de resposta més ràpida, que compti amb fonts d’informació i d’interlocució alternatives, més riques, diverses  i diferents de les de sempre....Un lideratge d’escolta activa total!! Val a dir, que posi la orella allà on es la conversa i participi del debat sense voler imposar consignes.... 

El Twitter i el Facebook si té un ús inadequat de “repetidor” de missatges....flaco favor nos hace como herramienta 2.0 . Hem de promoure i participar de la conversa, generar debat i està disposat a rebre crítiques i paraules menys agradables que d’altres de bon començament...És una qüestió de “cibermaneras”. Tot és posar-se...a més, la ciutadania és el que està esperant des de fa temps. La política és la gent i els i les polítics ho són per treballar per la gent. Han estat altres els que han “segrestat” aquesta idea....que ara toca recuperar.

La política no es renovarà amb “els mateixos de sempre”, qualsevol expert@ ens ho argumentaria perquè, excepte excepcions contades...hi han realitats insalvables, per exemple; la visió no es contextualitzada, no es parla en el mateix llenguatge, no es connecta amb la sintonia del moment in streaming i és molt difícil que personatges que estan immersos en una “bombolla artificial” i que viuen una realitat (per cert, molt més còmoda) allunyada de la que viu una immensa majoria... puguin captar aquest esperit que ara convé copsar per entendre en quines claus ens hem de moure. A buen@ entended@ sobran palabras....