Aquí i ara només lletres...

diumenge, 6 de febrer de 2011

Ni amb la Montse, ni amb el Jordi, amb tots dos!!


"la disputa" by Raphael
És ben legítim concórrer a unes primàries, i més quan les enquestes vaticinen resultats negatius.

No seré jo qui entri al detall dels perquè de tot plegat, uns des de dins, altres cap en fora. No, però la coherència política és la que em porta a escriure aquestes lletres.

Què vol dir ser coherent en política en els temps actuals?

Per a mi, que no sóc pas cap politòloga...és sentir el fil roig ....de la responsabilitat, saber en tot moment quin és el bé màxim, el més alt i per això, cal elevar-se i veure les coses amb altra perspectiva. Em sembla que estem mirant massa des de baix, amb un relleu en el que la profunditat s’ha quedat curta. Les claus segueixen essent les mateixes de sempre, no ha variat res i amb aquesta estratègia no tornarem a tenir la confiança de la gent.

La coherència per a mi, al marge de les “diferències” internes que s’han de solucionar on toqui i quan toqui....hauria estat el “pacte” Un/a primer/a amb més possibilitats, sempre amb les dades a la mà, i un/a bon/a segon/a sumant a dins i a fora. A més, dos campanyes, dos candidats, diversificar esforços en temps de crisi, una mica arriscat pel meu pare. Insisteixo, no és una qüestió de legitimitat d’un procés, ja saben tots i totes a què juguem, quines són les regles d’aquest taulell d’escacs. Però aquest espectacle, per molt que cadascú el pugui justificar amb arguments creïbles...no era de rebut. A la militància i als i les simpatitzants els posem en una situació complexa, perquè... I si hi ha persones a qui els agraden tots dos candidats? Què faran? Els obliguem a que es decantin per un? Sembla la pressió suggestiva d'aquell vell recurs del "conmigo o contra mi....." I trobo que ens fa mal.

I per acabar la reflexió compartida una frase que mereix un respecte.

“Los experimentos en política significan revoluciones” by Benjamin Disraeli

Timgue-m'ho present!!