Aquí i ara només lletres...

dimarts, 11 de gener de 2011

Transversalitat polièdrica, l’enfocament arriscat.

Un amic m’ha demanat que escriguis sobre aquest concepte, al qual tant li ha donat voltes i que defineix la seva idea de, la manera com s’ha de mirar la política en l’actualitat, del fet polític que vivim en aquests moments.

Ostres! Això és massa, no sé si seré capaç d’abordar una qüestió tant complexa com aquesta....

S’ha de desgranar amb certa habilitat i instint, però en fi, al menys ho intento...Com era aquella frase? Ah! Sí “Qui no arrisca no avança, no evoluciona...” doncs que pel bé de la pròpia evolució sigui. Segueixo...

Parem un moment en la composició de la frase “Transversal + Polièdric” aparentment sembla una reiteració del mateix significat ¡pues no! i Res és el que sembla. M’explico.

Un polièdric pot tenir moltes cares 4, 6, 8, 12, etc... que equivalen en política a moltes maneres d’entendre, de veure, d’existir, d’actuar. És en sí mateix, un univers de realitats diverses, que és el que en definitiva és la nostra societat. Cada cop som més el conjunt d’aquests vèrtexs d’inquietuds, sentiments, cultures, interessos, idees, neguits, valors, demandes... que un de sol. Negar-se a acceptar el tret més característic del nostre temps és d’un absurd retrògrad que insulta la intel·ligència.

D’acord, però. Quin paper jugar el fet transversal? Bien facile

Arribats fins aquest bon punt, entenc que el meu amic, un cop ja identificada la geografia variable de la societat, ens vol fer reflexionar sobre l’enfocament que des de la política s’ha de fer envers aquesta realitat polièdrica. Una política amb mirada transversal, des d’una veritat social, històrica...polièdrica. I ara us preguntareu, I com  es fa això? No tinc totes les respostes... Què us penseu que us ho donaria mastegat!! Feu rutllat el cervell que per això som sàpiens. Jo he complert la meva paraula, he assentat les bases per compartir una formula des de la que es podria contemplar i pensar la política en aquests moments de desconcert.