Aquí i ara només lletres...

divendres, 30 de desembre de 2011

La dimensió extra infinita...


...Sembla ser que existeix...

Estic pensant...
“Nuestro trabajo se compone de: leer lo que han hecho otras personas, intentar resolver algo, quedarse atascado, desatascarse e intentar encontrar diferentes formas de resolver un problema”  = TEORIZACIÓN EN FÍSICA

"Tan sols un 4% de l’univers és matèria: estels, sol, planetes, tu, jo…."


"Un 23% de l’univers és matèria fosca"


"I el 73% restant, és el que es coneix com l’energia del buit, la foscor més intensa que coneixem, el camp que ocupa tot l’espai..."

Aquestes i moltres altres dades formen part dels estudis d'investigació realitzats per Lisa Randall, una dona apassionada per la física...Ens ofereix una mirada sense límits, oberta i curiosa en aquesta innovadora actitud de voler saber més i comprendre om som i  per què...

Us deixo amb el vídeo de l'excel·lent conferència impartida per Lisa Randall, catedràtica de fisica en la Universitat de Harvard, sobre el seu llibre "Universos ocultos. Un viaje a las dimensiones extras del cosmos" que va tenir lloc al CCCB.











dijous, 29 de desembre de 2011

Agafa't al fil. Reprèn i Emprèn...


Emprendre. Innovar, Reactivar-se, Prosperar ...


Cercant alternatives a la crisi econòmica.

La crisi no ens pot aturar per més temps, cal reaccionar i emprendre mesures noves, cal renovar-se o morir de bones idees i projectes que per manca de valentia a l’hora d’arriscar i de recursos, es queden al calaix de molts despatxos...d’oficines bancàries, d’institucions, i d’inversors o mentors que volen, però tampoc tenen marge per poder ajudar més...

Els governs ens demanen més esforços, més sacrificis, però el cert és que els emprenedors/es i les persones autònomes, com les pymes, portem molts anys ajustant els nostres pressupostos fins l’extrem d’un concepte de competitivitat pervers, i  patint les incoherències d’un sistema i d’una legislació que no ajuda. Més aviat, minva les alternatives per poder sortir endavant i que més ciutadans òptim per aquesta fórmula d’autoocupació que pot esdevenir exitosa si canviem de xip i comencem a pensar amb intel·ligència col·lectiva. Ja sé que les darreres mesures no acompanyen, retallades, pujades d'impostos i dels interessos...Però, a vegades amb pocs recursos, imaginació i l'ajut inestimable de les eines 2.0 es poden aconseguir resultats sorprenents...Això sí, s'ha de perseverar, és la vella lliçó que qui s'ho treballa amb constància....

No obstant, analitzem, anem a l'arrel d'aquest garbuix d'incoherència rere inchoerència...Per què  no podem desplegar una legislació més generosa, més favorable, que impulsi i no que reprimeixi les expectatives?  Ja sabem les dificultats que tenim a la nostra societat per esdevenir de veritat un país d’emprenedors...com també coneixem d’altres països que ho estan fent i funciona. Però, Per què aquí no i a Australià, EEUU, Finlàndia, i fins i tot països com l’Índia, Xina, Brasil o el mateix Japó sí funciona...? Em pregunto Quina és la raó? Potser abans de malbaratar el temps que dediquem a analitzar i a reivindicar-ho, l’hauríem d’invertir en identificar les veritables causes.

Per què Espanya, Catalunya parlen tant de la importància de les petites i mitjanes empreses pel creixement econòmic i fins aleshores, no n’hem vist una veritable aposta amb mesures de “fet” que així ho demostrin...? No és només una qüestió de les institucions públiques, sinó d’un concepte de fer empresa que ha de canviar i s’ha d’obrir a noves fórmules.

Cal que les lleis es modifiquin i que hi hagi un mentoring real a aquest especial teixit empresarial...És una necessitat de país, al final tots guanyem, però especialment la societat és la que es recupera...Els grans grups empresarials, han d’entendre que ha arribat l’hora d’ajudar als més petits que comencen, la seva capacitat d’innovació i creativitat no té límits, bé, sí, un de molt gran “els recursos”. Si per cada idea bona amb possibilitats reals d’esdevenir un negoci, s’invertís en ella... Catalunya “rutllaria” millor i afrontaria aquesta crisi d’una altra manera. Ja no és una qüestió de "dreta o esquerra", es tracta d’esdevenir intel·ligents i responsables i de fer el més convenient pel conjunt de la nostra societat, sense que aquesta pateixi unes condicions incessariament insoportables.

El seny...ens hauria de dur a tots a una cruïlla en la que trobar-nos i deixar per uns instants "la síndrome de la retallada compulsiva" per cercar altres possibilitats. Som una societat viva amb molt de talent i un gran potencial d’innovació, som un poble amb ambició d'un futur millor, és clar que sí... I ja ha quedat demostrat, capaç de fer grans esforços i sacrificis. Caldria doncs, identificar el format d’aquesta cruïlla i si no existeix, pressionar perquè aparegui de nou un escenari en el qual es decidís en conjunt  Com ens en sortim? Cap a on anem? No sé pas si ha de ser una “Cimera” o una "Taula de concertació...", el que és clar és que empresaris, governs, col·legis professionals, sindicats, universitat, tercer sector, xarxes d’emprenedors, plataformes empresarials, cooperatives i els partit polítics, tots, tots,  per igual han de ser responsables per juntar forces i cercar les solucions.

Ja no és temps de llançar-se les culpes els uns als altres, ni de fer l’hipòcrita, o està massa pendent de les fotografies de palau... La gent està prou preocupada i cansada de veure que aquí ningú arranca un “concert nacional” (jo l'interpreto com una gran orquestra amb tots els instruments per construir la gran peça que un conjunt i de forma coordinada doni ritme i ens faci moure a tots de les cadires...) en el principal tema de la “nació” en aquests moments, el pa de cada dia a taula...Això és el que ens estem jugant i si les circumstàncies han canviat,  les mesures han d’esdevenir altres. No hi ha lloc per les resistències, ja no és temps, hem de provar altres formules per sortir-nos de la crisi. Amb les tisores només, no s’arreglen els problemes, s’apaguen alguns focs, però si l’eix del problema es queda intacte, no anem bé...És en temps de crisi quan s’han de repensar , revisar els models productius...potser ja no són efectius i s'han de fer canvis més profunds.

Quines coses podrien ajudar a les persones emprenedores i als autònoms/es?

Mesures relativament viables si ens hi posem seriosament a analitzar-les.

Segons un estudi dut a terme per Mola, companyia fundada en 2011 com a impulsora de startups tecnològiques en fase llavor que ja ha rebut, en el primer mes de la seva fundació, més de 400 propostes de projectes d'Internet, es podria millorar la conjuntura econòmica actual amb subvencions a les quotes de la Seguretat Social durant el primer any de contractació i amb l'exempció del pagament de l'IVA fins avui de cobrament de la factura als proveïdors, entre altres mesures.

Malgrat les mesures anunciades pel Govern de la nació i d'algunes Comunitats Autònomes amb l'objectiu d'estimular els projectes impulsats per emprenedors i Pymes (tractament fiscal avantatjós per a les plusvàlues, ús de mitjans electrònics per reduir els terminis i els costos en la constitució d'empreses o fins i tot creació de zones franques urbanes dirigides a recolzar a les indústries culturals o creatives), els emprenedors catalans i espanyols... segueixen considerant que és necessari aprovar una sèrie de mesures addicionals que permetin reactivar la situació econòmica.

Mesures sobre l'ocupació, els impostos i la inversió

En primer lloc, i amb l'objectiu de fomentar la creació d'ocupació, els emprenedors demanden subvencions a la Seguretat Social en el primer any de contractació (47%) per sobre de l'acomiadament lliure (32%) o de la regularització comercial i fiscal de les opcions sobre accions als empleats (21%). D’altra banda es proposa l'exempció en el pagament de l'IVA fins al cobrament de la factura (50%), a més de l'eliminació de la quota d'autònoms fins a determinats volums de facturació (37%) i la creació d'un IVA reduït per a empreses de comerç electrònic (13%) Tanmateix, si es permetés la deducció d'impostos per reinversió de beneficis (33%), es garantís la responsabilitat limitada (26%), s'animés als bancs al fet que atorguin crèdits als emprenedors (24%) o es creessin incentius fiscals als business angels (17%).



“Les ments dels emprenedors no tenen límits, no paren de pensar, però en moltes ocasions, la falta de suports o l'excés de burocràcies -obligacions ineludibles per al desenvolupament empresarial de les idees-, redueixen els esforços creatius al no-res per la qual cosa, és fonamental comptar amb iniciatives que entenguin el problema de l'emprenedor i li ajudin a dur-ho a terme”.

Simplificació de tràmits, formació empresarial especialitzada i ajudes a la immigració qualificada

Agilitar el temps de creació d'empreses (46%) és clau, seguit per la possibilitat de realitzar els tràmits per a la creació de les empreses a través d'Internet (36%) o eliminar el requeriment de capital social mínim (18%).

Així mateix, se sol·licita la unificació dels programes de subvencions de les entitats públiques (CDTI, ENISA…) (56%) i, fins i tot, la introducció de premis nacionals públics per a emprenedors (23%) o el foment de programes en la televisió pública sobre divulgació d'emprenedors (21%).

Altres mesures complementàries

Els programes d'inserció laboral preuniversitaris (46%), així com la creació de cursos d'emprenedoria subvencionats (32%) o fins i tot estudis superiors d'emprenedoria (22%) ajudarien a superar la conjuntura actual. També les facilitats a l'hora de concedir visats exprés a emprenedors estrangers (33%) o a business angels (33%) i a treballadors estrangers qualificats (33%) podrien incrementar el creixement econòmic del país.

“Internet obre la porta a nous models de negoci que poden ajudar a crear valor i a remuntar la davallada econòmica en la qual ens trobem”. “Està demostrat que qualsevol ajuda en l'inici d'una activitat empresarial incrementa els ràtios d'èxit de la mateixa, per la qual cosa cal que des de les institucions públiques s'acceptin els canvis de patró de creixement i que les empreses privades canalitzin les seves inversions i recursos als projectes més prometedors”.

Com es pot comprovar, hi han idees que es poden considerar, hi han altres alternatives a les que s'estan plantejant...per fer front a una crisi que no ens pot paralitzar, ni immobilitzar. 



Reaccionem plegats, ens necessitem!!


dilluns, 26 de desembre de 2011

Invertir en Ideas. Espíritus Emprendedores


Mola es un fondo de inversión especializado en empresas tecnológicas "startups" en fase semilla.
Mola es una iniciativa fundada por Enrique Dubois que acumula más de 10 años de experiencia comoemprendedor en Internet, y Paco Gimena con varios años de inversor activo de Internet. Cuenta con unpatrimonio neto de 3M€ y participa actualmente en aprox. 30 empresas en las que se ha invertido un total de 11M€ en colaboración con otros inversores.
Dicen....sentirse y creerse" diferentes a otros fondos y grupos de inversión Se involucran activamente en la gestión del proyecto y hacen un plan de seguimiento específico que asegura el éxito del mismo . Utilizan y buscan las sinergias que existen entre los distintos proyectos . Buscan "partners o compañeros de viaje" estables que ayuden , apoyen y se comprometan con el emprendedor .
Incuban Ideas de emprendedores para convertirlas en negocios rentables, a través de  todo tipo de recursos: espacio de trabajo, desarrollo tecnológico, diseño y marketing, recursos humanos, asesoramiento financiero y legal, contabilidad y soporte de desarrollo de negocio y ventas.
Funcionan como un  Holding de Empresas que se retroalimentan, se dan aliento para seguir creyendo, para obtener el impulso que necesitan para salir adelante, siempre adelante...a pesar de la crisis y de la falta de recursos y del impulso público, ellos y ellas se hacen su propio camino sobre la base de creer en sus proyectos y buscar lo que necesitan para hacerlos una realidad posible y rentable. No está nada mal, ¿no?
¡Quién busca....encuentra! Tal vez, esta sea la máxima que deberíamos practicar un poquito más todos...
Aquí tenéis el spot de presentación Mola.com "Como Mola"

Hola, Mola! from Enrique Dubois on Vimeo.

dilluns, 19 de desembre de 2011

Para qué sirve una Red Social?

"Dopplr es una red social on line para gente que viaja. Hoy pongo en valor este ejemplo de innovación para definir una de las utilidades que ofrecen las redes sociales, especialmente en tiempos en los que las alianzas son necesarias, productivas, y pueden actuar como auténticos nexos entre realidades, culturas, mundos para alcanzar objetivos bien definidos...


Si le indicas a Dopplr dónde vas a estar y tus planes de viaje en lo que a ciudades se refiere, te dirá quién va a estar ahí también. En el nivel más básico, está relacionado con los viajes y la serendipia; se trata de sacar más provecho de un viaje sacando también más provecho de la gente que estará en tu destino. La idea surgió de nuestros propios estilos de vida. Los cinco fundadores de Dopplr viajan mucho, y vieron una necesidad que no estaba cubierta. La primera base de usuarios procedía completamente de la comunidad geek de la web 2.0. Hacia finales de 2007 se abrieron al público general. Escogieron un centenar de marcas y empresas con empleados que viajan mucho -las llamadas Dopplr 100-, empresas y personas con una dimensión internacional., ese tipo de perfil de mente abierta, dispuesta a conocer otros mundos y a arriesgar.... Así que ahora tiene muchos usuarios de Nokia o IBM, u otras grandes multinacionales. También tiene el tipo de usuario que participa en congresos o miembros de comités internacionales." la cuestión es pensar, buscar e ir allá donde se encuentra el usuario que interesa...Es un modelo que requiere de una organización más ágil que se mueva ya en la red y que conozca los destinos.  Estructurar, es la otra gran disciplina que hay que practicar, circuitos, metodologías de funcionamiento y todo ello sazonado con un estilo nuevo. 


Dopplr 100, parace ser que con cien empreseas, persones, entidades o usuarios....bastaría para crear una buena red y a partir de aquí a crecer....A los que están desanimados, que piensen que todo es cuestión de organizarse y tener claros los objetivos, lo demás es perseverancia y evaluación. 


La verdad es que ya me estoy entusiasmando....tú ¿no?

dilluns, 12 de desembre de 2011

Capas, chips, aire puro y un millón de mundos en un grano de arena....

El chip de silicio....hasta el final

Un cristal discreto, aunque es el segundo elemento más abundante en la corteza terrestre, después del oxígeno...(el número atómico 14 en el grupo 4 de la tabla periódica...) Vaya...¿Qué fue antes, la química o el ajedrez?

El Silicio es un semiconductor que dependiendo como sea tratado... puede conducir  o bloquear la corriente y por eso, la base, sobre la que ha de descansar su "microchip" ha de ser totalmente perfecta...totalmente entregada a ese objetivo, la creación de un nano universo de posibilidades....

Cada día se aprende una cosa más...Espero que te sea útil.


dimecres, 7 de desembre de 2011

SymbioCity. Una manera d'organitzar-nos de forma sostenible

SymbioCity Model
SymbioCity és un model de desenvolupament urbà holístic i sostenible mitjançant la recerca de possibles sinèrgies, funcions urbanes i el desbloqueig de la seva eficiència i rendibilitat. 




Simbiosi significa integrar dos o diversos organismes en una  unió mútuament beneficiosa.   Suècia és l'exemple clar que aquest sistema funciona amb qualitat i eficiència. Allà porten ja cinquanta anys que es dediquen a planificar ciutats holístiques.  Simbiosi, significa trobar  sinèrgies entre els sistemes tecnològics urbans, que permetin estalviar recursos naturals  i menor cost. 

Sembla molt més intel·ligent imaginar una organització de futur amb aquesta concepció...oi?

L'enfocament de SymbioCity es centra  en com utilitzar el  govern de la ciutat, la planificació urbana, l'educació,  els conceptes de tecnologies de la  informació, la participació  pública i altres activitats de  coordinació per promocionar  una urbanització sostenible. És d'importància vital que les institucions funcionin bé. Els  millors resultats s'obtenen  quan totes les parts interessades i els ciutadans participen des d'un principi.

Quan  els municipis, autoritats  públiques, universitats, instituts, empreses privades i altres  extenses xarxes uneixen els seus coneixements, habilitats i capacitat organitzativa. Es formulen i  responen preguntes sobre  legislació i execució, presa de decisions,  transparència i responsabilitats. Un enfocament  multidisciplinari permet identificar les sinergies adequades i  facilitar la col·laboració entre  els diferents sectors. Aquesta  capacitat de compartir és bàsica perquè el procés sigui rendible i no presenti complicacions.




dimarts, 6 de desembre de 2011

Plans de futur....Si no els fem, mai sabrem si els podrem aconseguir

Dues dones, dues visions i el contrast....però un cosa en comú, es troben i conversen de forma natural.


Les converses del Banc Sabadell.   Inèdites!!.


dilluns, 5 de desembre de 2011

Creer es crecer...El ejemplo de "Wayra"

Aquí tenemos un estupendo spot que anima a los emprendedor@s a impulsar sus proyectos.

Wayra desarrolla la filosofía de "Crecer haciendo crecer" Simple, pero de un sentido común transgresor en los tiempos que corren.

Invertir en la inteligencia y la creatividad de las personas que están dispuestas a arriesgar para alcanzar sus sueños y crear sus propios negocios, decidiendo en todo momento su destino parece lógico, ¿no?

Deberíamos tomar como ejemplo, la esencia de esos conceptos sencillos que en otros lugares están dando resultado...Que sea pues, un paso más para vencer a esta crisis que tanto paraliza.

En Cataluña hay potencial para dar impulso a esa nube2.0 de ideas estructuradas en proyectos de negocio que está ahí, en la red, tan sólo hay que "creer y hacer crecer...." 


diumenge, 4 de desembre de 2011

It's time to get a challenge never done before...

The Molina is prepared. The season approaches.... 


Only if you risk overcome the Sky of bottom, to be thrown to the conquest of the most stimulant new challenges... Dare to construct your own legend!!


dimarts, 11 d’octubre de 2011

Barcelona Desing. Expressivitat Creativa en versió original

Les cadires de l'Oscar Tusquets...han fet la volta al món. Aquest artista format a La Llotja, és un dels millors exponents de la creativitat catalana El seu talent humà ens ha inspirat a tots els apassionats del disseny...

La seva obra es comercialitza globalment. El BD inicia els seus Design Stories amb aquest fantàstic vídeo sobre la cadira Gaulino. És una senzilla cadira, però el seu procés de creació és com un "conte" màgic....Del no res, es va gestant la idea, i d'aquí la creació d'una obra elegant, distingida, de textura suau al tacte...Una cadira per passar-hi les hores...O sigui que ja sabeu, si us agrada el disseny del 17 al 21 d'Octubre Barcelona Desing Festival us espera...

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Tecnologies Intel·ligents. Negocis Emergents

Us resulten familiars aquestes paraules, Info, nano, bio, geno, neuro, etc... ? Doncs a moltes d’elles i les seves diferents combinacions, ens trobem els conceptes emergents en el desenvolupament de nous productes, serveis i negocis.

Parlem sobre el futur que és el que a mi, com a  la resta d’emprenedores i emprenedors, ens interessa per sortir de la crisi...

La tecnologia és l’instrument, és l’eina que ens pot ajudar per avançar i reprendre el lideratge en el mercat global. Si però, Com? On és el negoci?. Citaré algunes opcions. En l’utilització de les xarxes socials per a l'intercanvi de coneixement i innovació oberta (crowdsourcing i social mapping); en els sistemes avançats de detelepresència; en l’aplicació d'universos virtuals 3D en els negocis; en l’explotació comercial de geosistemas amb Google Earth; en els sistemes de telecomunicació basats en polsos de llum (FSO); en la anomenada realitat augmentada; on en coses tan bàsiques com la fabricació personal facilitada per impressores 3D de baix cost, entre d’altres...

Però cal pensar. Cadascú ha de fer l’esforç d’imaginar com aquestes eines podem millorar el seu negoci actual o impulsar d’altres de nova creació. Posem alguns exemples.

#Cas1. El sistema de telepresència és un excel·lent mètode per estalviar temps i diners. Aquest joia d’última generació TIC és ideal per comunicar-se amb altres persones i grups en temps real amb una tecnologia virtual extraordinària que permet treballar online amb documents compartits, i una diversitat de recursos multimedia de gran qualitat. I per entendre millor com funciona sobre la pràctica i la dimensió de les seves potencialitats, la podem associar a altres tipus de conceptes també emergents, com la filosofia dels usos socials del temps. A casa nostra, tenim una referència que cal posar en valor, l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona.

Les empreses que disposen d’una gran capacitat per desenvolupar aquesta tecnologia són Cisco, LifeSize, i Innovatecno entre les més destacades.


#Cas 2. Geosistemes amb Google Earth. El comerç electrònic està en fase d’expansió i més ara en aquests moments de crisi. Les empreses volen exportar els seus productes i serveis arreu del món. Amb aquest sistema de localització es pot explorar el món de forma oberta i ràpida. És com tenir un Atles Virtual però amb moltes més possibilitats.


Amb Google Earth es pot literalment “volar” pel globus terraqüi i aterrar on vulguis, encara que no existeixi aeroport...ja no hi ha límits. A través d’aquesta accesibilitat podràs explorar llocs llunyans en els quals sempre has desitjat estar i veure què aspecte tenen. Hi han empreses que gràcies a aquest sistema estan accedint a fonts d’informació i coneixement més fiables d’una manera molt més eficaç i àgil per realitzar els seus estudis de mercat o bé identificar zones comercials, zones turístiques, etc. Si vols conèixer totes les oportunitats d’aquest sistema aquí tens un enllaç que et pot ser d’utilitat.


#Cas 3. Aplicació d'universos virtuals 3D en els negocis En l'actualitat les imatges digitals i les visualitzacions 3D s'han convertit en eines fonamentals per a la comunicació, tant en el procés de disseny, com en el de vendes i màrqueting. Gràcies a les últimes tècniques de representació virtual, la infografia es presenta com una eina perfecta per a la simulació de futurs projectes, execució de role playings i altres utilitats. A Catalunya, la Universitat Politècnica està desenvolupant uns sistemes de programació en 3d de gran qualitat i força competitius que és del tot imprescindible conèixer UPC. D’altra banda, hi ha empreses especialitzades en aquest tipus de tecnologia. Com ara Mega-software, o 3dcpr entre d’altres.

I per acabar, unes quantes cites sobre tecnologia dels principals Gdi's: genis de l'ingeni

L’innovació és el que distingueix a un líder d’un seguidor.” Steve Jobs

 “Copia, Modifica y Pega...” Marc Almeida (un jove revelació)

“La física és el sistema operatiu de l’Univers” Steve R Garman

“L’imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat, mentre que l’imaginació no” Albert Einstein


“Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo...”Benjamin Franklin.


dissabte, 8 d’octubre de 2011

L’Equitat, el valor eix per abordar la crisi.

Cada gra de sorra fa la terra...

Els valors que defineixen l’Equitat són , Igualtat, Justícia, Moderació, Equanimitat.


Cada gra de sorra és important i tots compten per igual...

Sincerament, i després de donar-li un parell de voltes he arribat a la conclusió que ens en sortirem de la crisi si aconseguim que el valor eix, primordial que s’apliqui tant en les polítiques d’ajustament social, com en les polítiques de reactivació econòmica és l’Equitat. I per què? En essència, perquè és el més raonable, el més just pels quatre estaments de la nostra societat, persones, organitzcions, institucions, i empreses. I d’altra banda, perquè és el més rendible des del punt de vista sostenible.

En les darreres setmanes n’hem tingut un allau de propostes dels diferents governs, sindicats, patronal i organitzacions polítiques per abordar la crisi, així com ara, ja en plena campanya electoral, la suma dels missatges dels candidats i candidates. Alguns exemples són prou coneguts i difosos a través dels mitjans de comunicació. L’ajustament de la despesa social, eufemisme que ha prés rostre de realitat tangible mitjançant l’expressió coneguda com “les retallades”, és una de les més esteses, que no l’única.

El paradigme de com ajustar, és a dir, de retallar despesa social per fer front al dèficit ha estat força polèmic i debatut. I en aquí la política ens ha ensenyat una lliçó que crec que val la pena assenyalar. No retallen igual conservadors que progressistes, però si que sembla que hi ha un consens en què s’ha de moderar la despesa i decidir on es retalla, ja que ha quedat palés que no és sostenible l’actual model. La qüestió de fons és que l’ajustament esdevingui “equitatiu” és a dir, que tothom prengui consciència que tots estem cridats a fer sacrificis, pel bé col·lectiu. Imagino que d’aquí, allò de predicar amb l’exemple amb l’anunci de la supressió de la paga extra de Nadal per part del Govern de la Generalitat encara que insuficient i tard, és un primer símptoma que explicar clarament que s’ha entés la necessitat de que tothom s’ajusti el cinturó i no només uns. 


Vivim temps en els que no es poden fer excepcions, perquè tot ajuda...Si amb la paga extra de Nadal del Govern s’estalvien diners que poden fer front a despesa social, ben fet, però no ens quedem aquí. Revisem l’innecessari, el que és prescindible i decidim. No se li pot demanar esforços només a una part de la població, a uns sectors i a d’altres no, és per això que reivindico l’Equitat en el plantejament, els sacrificis s’han de ponderar amb objectivitat, però sense perdre la sensibilitat. 


Fins i tot, a twitter va sortir un hashtags #retalladespossibles que recollia aquest mateix esperit de reivindicació. Per què uns sí i altres no? Aquí entra en joc un habilitat, la capacitat de convèncer als que mai han tingut que ajustar la caixa drasticament, perquè són els que sempre tenen recursos. A aquests grups privilegiats els hem d’apel·lar al sentit de país, a la responsabilitat solidària en moments claus per l’economia, la seva, com la de tots...Són les grans fortunes, els que viuen de les rendes, la burguesia alta, l’aristocràcia de les finances, els grans inversos, els banquers, l’empresariat de la macroeconomia etc.

En quant a les polítiques de reactivació econòmica en aquest país els diferents governs han tingut la costum d’ajuda sempre als més grans amb la creença que així és com millor s’invertia per generar ocupació, mentre que l’estímul fiscal per la creació de llocs de treball a la petita i mitjana empresa, sempre ha estat molt insuficient com per de veritat enfortir al teixit de les pymes. El cost de mantenir-se és massa alt, és desproporcionat. Ens hem ompler la boca parlant de la importància d’emprendre i de com les petites i mitjanes empreses eren un puntal de la nostra economia, però la veritat és que hi ha hagut més control impositiu que oxigen...i això comença a asfixiar. Hi ha una bateria de propostes que podrien canviar les coses i equilibrar les balances, d’aquesta forma estaríem aplicant el concepte d’equitat.

També se n’ha parlat del comerç exterior, d’exportar com si fos una cosa fàcil al nostre país i amb els mitjans i els ajuts per fer-ho realitat. Tantes ambaixades, tantes agències de comerç exterior de connexió....i Quin ha estat el resultat compartiu en anys d’inversió de pressupostos públics....? Feu els números, és una equació molt senzilla. Ha estat el govern de l’Estat el principal monopoli fent-li el joc un cop més als holdings o als trusts d’empreses més grans i especialitzades en uns sectors específics com l’energia o la banca o la comunicació, la moda... I en lloc d’obrir les possibilitats per tothom, i facilitar més recursos a les pymes i obrir més el ventall...Què és el que descobrim ara? Però en fi, mai és tard, especialment quan hi ha urgència,no? Comfiem que pel bé de tots els propers governs se’n facin al càrrec i impulsin de valent les reformes que calen fer en profunditat sobre aquesta qüestió i d’una forma equitativa.

Reactivar l’economia, també vol dir invertir més en I+D en les pymes, també vol dir cercar el finançament perquè a les universitats es pugui fer recerca, tecnològica, científica i sí, també humanística, doncs ens cal aprofundir en els valors de l’ètica i la moral, la cultura es essencial, també és així com s’evoluciona en una societat moderna. Però tot de forma equitativa.

I finalment, les polítiques públiques, enfortir l’Estat del Benestar, si es fa bé i no a mig fer, esdevé una altra manera de generar ocupació per cobrir una forta demanda de prestacions i serveis. Hi han experiències europees que avalen aquest model... Per què a Catalunya i a Espanya no?

Sempre hi han respostes, només cal fer les preguntes adequades... Potser l’Equitat també és això, trobar el punt d’equilibri entre el que és real i el que és possible.

dimarts, 27 de setembre de 2011

El líder, un objetivo y una táctica.

Ser el líder implica el mayor esfuerzo,
 a veces hay que tirar de los demás...
La construcción de la imagen de los líderes en publicidad es uno de los aspectos que más me fascinan en este sector. ¿Cómo se hace un líder? ¿Todos llevamos dentro a un líder en potencia? Reconozco que no tengo las respuestas, pero parece que Juan Campmany presidente de DDB España sí, pues posee una larga experiencia.

La voz de Campmany, el Publicista, un experto en construir "las imágenes" de conocidos políticos, como Zapatero, Pujol o el mismísimo Maragall, se alza de nuevo y nos habla...

Y nos recuerda Campmany...

«El líder debe ser como el flautista de Hamelín: ha de tener un objetivo y una táctica para conseguirlo»

Los viejos líderes...marcaron una referencia.

Winston Churchill, Konrad Adenauer, Charles de Gaulle... fueron políticos que marcaron una época. Con sus discursos y sus acciones embelesaron a todo un pueblo que no sabía hacia dónde caminar y que decidió depositar en ellos sus perspectivas de futuro. ¿Un incierto devenir está frenando la aparición de políticos como ellos?

Prosigo con la entrevista que le realizan en el diario digital Expansión y añado algunos comentarios...

¿Cantera de líderes?
El empresario lleva cincuenta años en el ámbito de la publicidad, periodo en el que ha trabajado para expresidentes de la Generalitat como Jordi Pujol y Pasqual Maragall. ¿Dónde están los líderes del siglo XXI? Campmany admite que la hiperaceleración del momento ha podido quemar a muchos candidatos a liderarnos en el actual contexto económico, y recurre a un símil futbolístico para explicar el porqué: «Si el primer día que sale a jugar, le das la responsabilidad de tirar el penalti y falla, este hombre jamás será ya un líder». (Eso me recuerda que hay algunos que ya no pueden ni asomarse a la portería...)
El publicitario repudia el tacticismo político que niega las reformas estructurales por el miedo a perder unas elecciones que están a la vuelta de la esquina; temor que, opina, fomenta el recelo del colectivo a confiar en alguien. «No son capaces de asumir –matiza– que tendrán gente a favor, pero también en contra». (Hay que saber lidiar con todos y en cualquier circunstancia...)
En su opinión, vivimos «una verdadera crisis de liderazgo mundial», que bien podría estar fomentando el individualismo en las sociedades modernas. «La gente piensa en ella porque no hay liderazgos claros», atribuye. «Es el momento ideal para que aparezcan; vivimos una situación no aceptada por la gente que demanda un cambio», explica. (Eso estaba pensando yo justamente...)
Campmany quiere acabar con el manido tópico de que se puede crear un líder de la nada, y asegura: «Es fabricable en un 30%, el 70% son capacidades innatas». Eso sí, «aunque a veces sea difícil, nada es imposible de vender». (Así que y en resumidas cuentas...todo es posible ¿no?)
La falta de líderes políticos contrasta con la buena salud de la que goza el tejido empresarial en este sentido. Preguntado por quién encarna mejor los atributos de un líder en el sector bancario, Campmany no titubea: Emilio Botín. «Él es carismático; el resto son buenos gestores, pero no gozan de estos atributos», retrata. (Por eso hay que marcar perfil propio distinción y diferencia)
Junto al nombre de Botín aparecen otros grandes empresarios, como Amancio Ortega y Steve Jobs. Ambos decidieron hace escasos meses ceder el control de la gestión en las empresas que fundaron. Campmany no entra a valorar sobre cómo se han producido estos relevos, pero alerta: «En cualquier empresa hay un líder y, cuando no aparece, ésta se resiente hasta que otra persona no coge el testigo». (Esto es de una lógica aplastante, lo malo es cuando no se hacen los deberes y no se da cancha a la cantera que sí podría liderar los nuevos tiempos)
Dónde manda España...


El empresario admite no tener la fórmula para que España salga de la crisis, pero sí pone luz a aquellos sectores que deben potenciarse. «No tenemos un posicionamiento claro como país más allá del turismo; hay que seguir siendo líderes en este sector, pero necesitamos algo más», asevera. (Pues no será por sectores en los que ya hemos demostrado que marcamos referencia...Innovación, Renovables, Producción Cultural, Investigació Científica, Producción Aeroespacial, etc)
«El vino, el aceite... tenemos fortalezas que no se están aprovechando», (Me complace.. veo que yo al menos voy bien...) resume. Además, «contamos con múltiples fábricas de coches por España, pero ¡no vendemos que somos un país industrial!». (Vaya, precisamente ahora que algunos quieren vaciar de contenido el suelo industrial...) En su opinión, «no hay un liderazgo en el sector para ponernos como país puntero en el sector de la automoción».
Y para muestra un ejemplo, de eso tan especial que es la construcción de la imagen...una Publicidad Inteligente y empática que llega al público.