Aquí i ara només lletres...

dimarts, 21 de desembre de 2010

La vita è bella..sebbene la pioggia

Plou eternament... Aquesta pluja dolça i suau va calant intensament...

M’agrada la pluja, sempre és un bon senyal. Que plogui vol dir que es regenera la vida que l’aigua torna a la terra i la terra brota de nou...

Avui estic  "emplujada" és un nou mot que m'he inventat, per expressar allò que vull que ho interpreti qui ja sap... com cal...

I és que se’n parla tant poc d’aquest fenomen essencial...

A la ciutat es viu la pluja amb un cert alè frenètic. Tothom corre accelerat per no mullar-se, els paraigües desenfoquen la vista, i  amaguen els rostres de les gents que caminen pels carrers, ja no saps qui tens al davant...

La conducció és pèssima...ans el contrari del que hauria de ser, prudent i més acurada, alguns van com bojos, sembla que la pluja els neguiteja en extrem.

Però a mi m’agrada la pluja, i quan cau amb certa harmonia, és un goig i surto a passejar per donar-li la benvinguda.

És com una altra demostració de vida, que contesta als reclams dels llamps, decidits i  enfeinats que sembla que trencaran el cel si els núvols no deixen caure les seves joies transparents....com autèntiques lletres mullades que tot ho copsen....

I finalment, la pluja decideix lliurar-se en una geografia concreta i no per l’art de l’atzar. Sí, i tant, desitjo que hi hagin més dies de pluja suau, i que la terra torni a ser rica i diversa, que afagi un color de vida com el d'aquesta cançó que us emplaço a escoltar i veure, perquè la música també es pot veure als ulls de qui la sap mirar...

Bona tarda de pluja.!