Aquí i ara només lletres...

dimarts, 7 de desembre de 2010

Del disc dur, a la ruta de navegació.

En el disc dur del cervell de molts de nosaltres, els que hem participat en tantes campanyes com hem pogut... per ajudar a construir un projecte vertebrador d’una majoria ampla i diversa pel país, hi ha tota una història, els records, les experiències, i els mals sons també… Tot un viatge d’imaginaris i vivencial que ens ha fet ser el que som. I a cada cruïlla li hem posat el cor, la intel·ligència, i l’estómac, justament en aquest ordre i no un altre... 

El socialisme el portem arrelat des dels sentiments, forma part de les parets interiors que ens fan més forts i més segurs en els nostres plantejaments. Ha estat com la segona pell, sí, una manera de ser, una manera de fer, certament... Els ideals de base sempre han estat els mateixos, en tot cas, el temps ens ha demostrar lo vigents que encara són, enmig de conjuntures molt diverses polítiques, socials i econòmiques.

Ara que és temps de reflexió i debat, un moment artificial, creat no per la voluntat d’anar a cercar l’excel·lència, si no provocat malauradament pels darrers esdeveniments electorals a Catalunya... Dic, hauríem d’aprofitar aquesta magnífica oportunitat que en el fons els i les ciutadanes ens han regalat... per replantejar-nos la carta de navegació, les rutes, la tripulació i el vaixell que necessitarem amb totes les seves noves eines per fixar un nou rumb. La qüestió també serà què volen conquerir, quin espai, quins móns metafòricament parlant.

Jo sé el que vull...i n'estic del tot convençuda... Vull una direcció forta i amb les idees ben clares, que sigui una mostra representativa de la realitat d’una tripulació rica i diversa, sense exclusions de cap mena, entre tots i totes, fèrtil en les propostes i abundant en les mans que s'ofereixin a dur-les a terme... En fa l’efecte que haurem de combinar experiència i *sàvia nova, però no qualsevol sàvia nouvinguda...ja m’enteneu...Sempre ens ha d'interessar més la compromesa...la que pren  consciència del món que vivim i entén les claus amb les que l’hem d’interpretar...doncs vindran temps difícils i no per això ens vindrem a baix. Una direcció de “remuntada” perquè després de la crisi, i les mesures de contenció i les “rebaixes”en molts aspectes, haurem de tornar a il·lusionar a la gent... a fer-li creure que hi ha una alternativa política fiable...amb uns valors ben diferents als de la dreta i als imperants del capital i les seves regles devastadores...

Potser el PSC podria ser la punta de llança d’una reflexió més global des de l’esquerra progressista i la socialdemocràcia europea...qui sap? Podria promoure un autèntic moviment de canvi, de noves sinergies capaces de trobar un projecte que fes front, que es postulés d'una vegada...com a l’alternativa real que desitja una vida diferent... un món molt més just per tothom... Són milions i milions de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món que estan esperant de nosaltres, els i les socialistes d’aquí, de casa nostra, i d’altres països, aquesta resposta... Ja posats, que per força ens en de “refutar” a nosaltres mateixos. Per què no fer-ho de valent i anar més enllà sense quedar-nos en la micro realitat catalana?.... Esdevindria una gran aportació a la història política de la nostra civilització...Què s’ha n’ha fet dels somnis? És que ja no en tenim...? A Catalunya quan hem tingut líders que somniaven amb un  model, un projecte i un futur pel país, sempre aconseguíem aglutinar la força necessària per arribar-hi allà on ens ho proposàvem. Somniem doncs! Per un cop parem les màquines del vaixell i contemplen l’horitzó i deixem que el pensament... ens guií i ens orienti com si fos la brúixola que ens ha de portar allà on realment volem anar... junts, els uns amb els altres, tots plegats, desplegant les veles perquè quan bufi el vent de ponent, agafem l’empenta necessària per ja no parar més fins arribar-hi.
Jo vull fer aquest viatge...


**Sàvia = gent que sap el que es fa