Aquí i ara només lletres...

divendres, 26 de novembre de 2010

I després què?

Sembla que ja està tot dit que ja no queda res per explicar i ara només cal esperar, recollir els estris i fins la propera...No estic d'acord! El resultat de diumenge serà com la resposta a un diàleg que no sempre ha estat fluït, que no sempre ha estat format per un emissor i un receptor, val a dir que de vegades semblava més aviat un monòleg fins i tot avorrit ...

Després del #28N s'inicia una altra conversa, la de la reflexió compartida, el debat amb els que no vam arribar a temps i cal que hi anem a buscar...I amb els que no van quedar del tot convençuts, potser no ens vam saber expressar, caldrà tornar-hi a parlar amb ells i elles.

Després del #28N No penso pas que hi hauran "guanyadors" o "perdedors". Amb la crisi ningú guanya, però amb els programes que la volen combatre alguns, mai tots,... però molts, poden guanyar, poden sortir-se millor. I pensant en els que estan pitjor, per ells, aquesta és la diferència, així de senzill!

Crec sincerament que els socialistes catalans, els progressistes d'esquerres, els federalistes convençuts, els que en tot moment han defensat l'autogovern, precisament per un millor benestar per les persones més vulnerables, aquestes...que són les que més ho necessiten, han fet la millor campanya "possible". No me cabe la menor duda!! 

Ha estat una campanya explicativa des d'un coneixement molt planer de la realitat, del diagnòstic encertat i d'un full de ruta ben estructurat del que s'havia de fer per aportar solucions i treure el país endavant. Amb sentit d'obertura de mires, acollint propostes de fora, innovant i arriscant en polítiques sempre pensant en les persones. Què més es podia demanar? 

Però, els factors externs ens han jugat a la contra....

Primera reflexió...Jo que he seguit amb atenció i fins i tot, en primera línia altres campanyes, ho sé de bon tros. La crisi ha desinflat il·lusions i ha fet veure més "el plat" que "l'ideal"...Sincerament, i des de la meva humil visió... Penso que aquesta controvèrsia és la que als partits "idealistes", ja m'enteneu... els ha descol·locat. Ja no funcionava cap de les estratègies d'abans, ni les pors, ni retornar als valors.... Hem fet una campanya amb una ciutadania certament "apàtica" amb la política, amb els polítics i en especial, amb  preguntes com aquesta en l'aire: De què servirà que jo voti? Canviarà veritablement la meva situació? O amb afirmacions "errades" com aquesta "Si tots els partits són iguals, no hi ha dreta o esquerra" en part avivades pels poders fàctics que ja els hi va bé que la gent cregui que la política ha deixat de ser un instrument de transformació, d'autèntic canvi, de "revolució". 

Aquesta és la gran batalla que haurem de lliurà tots els demòcrates després del #28N. La cosa no acaba aquí, després vindran altres comicis i estarem en les mateixes... i tenim poc marge d’acció, però una mica de temps, al menys, per parar-se a pensar i "modular"`sobre el què està passant molt seriosament. Allò de... si tenim un a societat més consumista i materialista que reflexiva, i solidària on anirem a parar??

Segona reflexió: En quan les hipòtesis dels resultats....El vot es repartirà...i no hi haurà tanta abstenció com es diu, segur que no. Confieu!! Com tampoc els que ja es veuen a "palau" ho tindran tant fàcil...D'això és tracta, de l'equilibri democràtic que la societat, no sé ben bé per quin art o atzar, al final compensa. Els vots els emet la gent, no el que alguns volen. El vot final és privat i intransferible, fins l`últim moment no sé sap, pot estar emprenyat, però al final cau a l'urna, pot ser que en els últims segons canviï de papereta perquè la consciència pesa. I el que pensava quedar-se a casa o marxa de vacances, s'ho rumia i abans passarà pel col·legi electoral i fa la tria.

Conclusió, tranquil·litat i bons aliments...deia la meva àvia "roja hasta las vísceras" que la gent sap el que es fa. Però, però...alguns i algunes ja han fet aquest "clic" necessari per compendre, i han llegit bé el missatge de la pròpia realitat del món que ens envolat i de la gent a peu de carrer...O sigui que "aquests" que poden... que s'ho acabin de pensar i modulin, si us plau!!

Les claus: Hi ha poc temps, la crisi va fent, es pot remuntar en altres nivells institucionals, cal entrar més a cada llard i veure-ho d'aprop, acció-reacció. No és la por la que aixecarà el vot, si no la confiança.... Penseu-hi quan hi han problemes, situacions difícíls, per quins criteris et guies per prendre decisions???

Apa doncs, fins la propera i pot ser dilluns farà un sol que ens deixarà a tots bocabadats!